4.- L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. 4.0.- Definició d’industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món. 4.1.- La difusió de la indústria. 4.2.- La importància del capital: societats i bancs.

4.1.- La difusió de la indústria (I). Lliurecanvisme a Gran Bretanya: són els més competitius. Polítiques econòmiques Proteccionisme de la resta de països: per a evitar la competència britànica i potenciar la seua indústria. Diferents velocitats d’industrialització Més ràpida Lenta i limitada Zones d’EUA Nord: Suècia i Dinamarca Est: zones de Rússia Bèlgica França Alemanya Mediterrani: Piemont i Catalunya Àustria: Bohè- mia i Moràvia

4.1.- La difusió de la indústria (II).

4.2.- La importància del capital: societats i bancs. Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital) L’aconsegueixen amb SOCIETATS ANÒNIMES BANCA Divideixen el capital en És fonamental per finançar a les empreses Bancs de dipòsit (estalvis i préstecs) a través de ACCIONS Controla a les empreses Que venen i compren en Paper dels bancs Bancs d’inversió (compra d’accions) BORSA Finançar (préstecs) Facilitar transaccions Facilitar intercanvis

5.- CAPITALISME I SOCIETAT DE CLASSES. 5.0.- Elements bàsics del capitalisme: - Separació entre capital i treball. - Divisió social en dos grups - Apropiació dels beneficis pel burgès. 5.1.- El liberalisme econòmic. 5.2.- El funcionament del capitalisme industrial. 5.3.- El domini de la burgesia. 5.4.- La condició obrera. Burgesia Proletariat

5.1.- El liberalisme econòmic. ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776) Societat formada per individus, no per estaments ni classes. L’egoisme individual com a motor de l’economia La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta i demanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible) Els estats no han d’intervindre en l’economia Llei de bronze dels salaris: al treballador se li paga el mínim necessari per a subsistir DAVID RICARDO Reduir la natalitat La població creix més ràpid que els recursos i tots dos es regulen entre ells ROBERT MALTHUS opcions Augmentar la mortalitat

5.2.- El funcionament del capitalisme industrial. VALOR TOTAL DEL PRODUCTE 5.2.- El funcionament del capitalisme industrial. TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT → PLUSVÀLUA BURGÉS Posseeix els mitjans de producció (capital) Força de treball Salari PROLETARI Posseeix la força de treball (treball) El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari Plusvàlua: diferència entre el valor del treball i el salari Benefici Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball. Lluita de classes ↑ oferta → ↓ preus Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes ↓ oferta → ↑ preus ↑ demanda → ↑ preus Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda) ↓ demanda → ↓ preus Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts

5.3.- El domini de la burgesia. És la nova classe dominant: economia, societat, política i cultura estan controlades per ella. · Té el poder econòmic. Controla la política: pressions, sufragi censatari, finançament de partits, suborns i comissions,... Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,... Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques. Nou model familiar: família nuclear i casa familiar. Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,... La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de vida burgés.

5.4.- La condició obrera. Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat. Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,... Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets. Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,... Baixa esperança de vida.

6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (I). Urbanització: fort creixement de les ciutats El problema de la segregació social: barris burgesos i barris proletaris.

6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (II). Millores lentes: vacunes, clavegueram, llum, aigua corrent,... De la família extensa a la família nuclear Canvis en la forma de vida De la forma de vida rural a la forma de vida urbana Població agrària important (excepte Anglaterra) Permanències de l’Antic Règim Fort pes de la vella noblesa i l’església. A l’Europa oriental i l’Europa mediterrània el pes de la indústria és escàs: són agrícoles i dominades pels grans propietaris.

7.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I. Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes Països desenvolupats Les diferències no paren de créixer. Divisió del món en dos blocs Països subdesenvolupats El sector secundari supera en importància al sector primari Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats) Iª Guerra Mundial Fort creixement de la població mundial Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats La burgesia com a gran beneficiada