Coneixement del Medi Social i Cultural

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Socials tema -2 Meritxell Bachpol Adell Daniel Galvez Àvila
Advertisements

LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Coneixement del Medi LA COMARCA DEL BAGES 4t. de Primària
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
EL RELLEU D’ESPANYA.
3. LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
MAPA DEL MÓN.
Index Que és el bosc tropical humit
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
LES COMARQUES DE MUNTANYA
ELS PAISATGES I ELS POBLES
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Planeta Terra.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Fet per:Oriol Talavero,Júlia Salvador,Anne Chloë i Raúl Segura
Coneixement del Medi Social i Cultural
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
TIPUS DE PAISATGES.
Manresa, 7 d’abril de 2016.
La Vida Sebes.
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
EGIPTE I EL NIL HUGO M I SERGI H.
Santa Coloma de Gramenet!
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Les costes i els rius de Catalunya
LES COMARQUES D’INTERIOR
La Conca de Barberà.
TIPUS DE TAURONS.
L'ANOIA.
Del Coll d’Estenalles al Coll d’Eres
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
Egipte i el Nil El riu Nil a part de ser molt llarg i gran, era la font de l’antic Egipte. És l’únic riu que neix en el Sud d’Egipte i finalitza al.
Coneixement del Medi Natural
La vegetació de Catalunya
Sant Bartomeu Classe de cinquè i sisè CEIP La Valldan.
Comarques de Catalunya
PLA DE L'ESTANY.
La vida a Sebes.
VALLÉS ORIENTAL.
EL TIMBALER DEL BRUC.
Comarques de Catalunya
L’AIGUA A LA NATURA.
La vida a Sebes.
PRIMAVERA GRUP III 01a.
GALÍCIA La comunitat autònoma..
EL RELLEU CATALÀ DEPRESSIÓ CENTRAL SERRALADES COSTANERES ELS PIRINEUS
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
TIPUS DE TAURONS.
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
BAIX LLOBREGAT.
VALLÈS OCCIDENTAL.
EL RIPOLLÈS.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA
GIRON ÈS.
EL BAGES.
EL BARCELONÈS.
III TROBADA D’ALUMNAT MEDIADOR ESCOLAR
ANOIA.
CONVENI MARC CONSELL COMARCAL – AJUNTAMENTS/2017
AINET DE CARDOS Situat a la carretera ,a 930 m. d’altitud i amb 46 habitants , podem trobar 1 hotel és diu Puitavaca, 1càmping.
Transcripción de la presentación:

Coneixement del Medi Social i Cultural 4t. de Primària LA COMARCA DEL BAGES Serra de l’Obac Sant Llorenç del Munt

Aprendrem... Situació de la comarca Comarques veïnes Municipis del Bages El relleu La vegetació Els rius La fauna

Situació de la comarca La comarca del Bages està situada al centre de Catalunya, a mig camí entre la muntanya i el mar, per això sovint l’anomenem cor de Catalunya. Té 174.604 habitants. (DADES 2015) Les comarques estan agrupades en Regions o Vegueries. Així, la comarca del Bages forma part de la Regió 7, junt amb les seves comarques veïnes: Berguedà, Solsonès i Anoia. BERGUEDÀ SOLSONÈS REGIÓ 7 BAGES ANOIA

Comarques veïnes Situació de les comarques que envolten el Bages Al Nord- BERGUEDÀ OSONA A l’Est- MOIANÈS VALLÈS OCCIDENTAL Al Sud- BAIX LLOBREGAT ANOIA A l’Oest-SOLSONÈS BERGUEDÀ SOLSONÈS OSONA MOIANÈS BAGES VALLÈS OCC. ANOIA BAIX LLOBR.

Municipis del Bages La comarca del Bages està formada per 30 municipis. La capital del Bages és Manresa. 16.Mura 17.Navarcles 18.Navàs 19.Rajadell 20.El Pont de Vilomara i R. 21.Sallent 22.Sant Feliu Sasserra 23.Sant Fruitós de Bages 24.Sant Joan de Vilatorrada 25.Sant Mateu de Bages 26.Sant Salvador de Guardiola 27.Sant Vicenç de Castellet 28.Santpedor 29.Súria 30.Talamanca 1.Aguilar de Segarra 2.Artés 3.Avinyó 4.Balsareny 5.Callús 6.Cardona 7.Castellbell i el Vilar 8.Castellfollit del Boix 9.Castellgalí 10.Castellnou de Bages 11.Fonollosa 12.Gaià 13.Manresa 14.Marganell 15.Monistrol de Montserrat  

El relleu CENTRE El centre de la comarca del Bages és una zona plana, el Pla del Bages. Al seu voltant s’aixequen zones més altes, més muntanyoses. PLA DEL BAGES

El relleu SUD-EST Al Sud-Est, trobem una part de la Serralada Pre-litoral. És en aquesta serralada on s’aixequen les principals muntanyes del Bages. PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral

El relleu Serralada de Montserrat Cim: Sant Jeroni (1.224 m.) SUD-EST Serralada de Montserrat Cim: Sant Jeroni (1.224 m.) Serralada de Sant Llorenç del Munt Cim: Montcau (1.053 m.) PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

El relleu Al Nord-Est hi trobem l’Altiplà del Moianès. Puig- Rodors Al Nord-Est hi trobem l’Altiplà del Moianès. Cims: El Puig-Rodors (1.056 m.) i la Montjoia (994 m) PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

El relleu Serra de Les Garrigues Altiplà del Moianès OEST Puig- Rodors A l’oest, cap el terme municipal de Sant Mateu de Bages hi trobem les serralades de Castelltallat, Rubió i Les Garrigues. Serra de Castelltallat PLA DEL BAGES Serra de Rubió Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

La vegetació (1) Tipus d’arbres El tipus de vegetació que trobem al Bages actualment no és el que hi havia originàriament o el que hi hauria si l’acció de l’home al llarg dels segles no l’hagués alterat. El bosc natural del Bages estaria dominat per alzines i roures però en segles passats grans extensions van ser substituïdes per camps de conreus (vinyes, oliveres, ametllers). A mida que els conreus es van anar abandonant, van anar creixent pinedes. El pi blanc, la pinassa i el pi roig, per aquest ordre, són ara tan abundants per les seves poques exigències pel que fa a la qualitat del sòl, per la seva gran capacitat de dispersió i pel seu creixement relativament ràpid. En els boscos de ribera podem trobar àlbers, pollancres, oms... Pineda - Vall de la riera de Rajadell Conreus i boscos en la plana EL MEDI NATURAL DEL BAGES

EL MEDI NATURAL DEL BAGES La vegetació (2) Tipus d’arbres Al Bages l'alzinar ocupa només extensions considerables al sud de la comarca, a les àrees de relleu enrevessat i rocoses de Montserrat i del Montcau i la serra de l'Obac. Al pla de Bages i a tota la meitat nord de la comarca l'alzina és freqüent, però no l'alzinar. Els alzinars més extensos i més ben conservats del Bages són al terme de Mura. Al Bages tampoc hi ha rouredes extenses, però sí moltíssims roures. Resten, però, alguns reductes de rouredes notables, com el de la Malesa (Sallent), la de roures centenaris de les Tàpies (Calders) i la de roure de fulla gran de les Teixoneres (Mura). Al Moianès, en especial al pla de Moià i a l'Estany, la roureda cobreix extensions notables i està en procés d'expansió. L’alzina del Vent Serra de l’Obac EL MEDI NATURAL DEL BAGES

EL MEDI NATURAL DEL BAGES La vegetació (3) Tipus d’arbustos El tipus de màquia (boscos d’arbustos alts de 1’5 m. a 2’5 m.) més comuna al Bages és la dominada per l'arboç però en d'altres l'arbust majoritari pot ser el marfull o el matabo . L'arbust dominant a les garrigues (arbustos de 0’5 a 1’5 m) acostuma a ser el garri . Un altre arbust que al Bages quasi sempre acompanya al garric, és el llentiscle o mata de cabrit. A les bardisses trobem esbarzers, rosers silvestres aranyoners i arços blancs. A les brolles trobem romaní , argelaga, bruc d'hivern, farigola o timó ... Els fenassars (prats rics en herbes altes) ocupen els camps abandonats de les obagues i les planes. L’herba dominant és el fenàs o fenal de marge . Esbarzers Romaní Farigola EL MEDI NATURAL DEL BAGES

Pantà de la Llosa del Cavall (emmagatzema l’aigua del Cardener) Els rius (1) El riu més important que travessa la comarca del Bages de Nord a Sud és el riu Llobregat. Neix a Castellar de N’Hug i desemboca a El Prat de Llobregat. Dins la comarca del Bages passa per Balsareny, Sallent, Manresa, Pont de Vilomara, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat. El Llobregat té 3 afluents importants:el Cardener, la Gavarresa i el Calders. El riu Cardener passa per Súria, Callús, Manresa i Castellgalí. La Gavarresa passa per Avinyó i Artés. El Calders passa per Monistrol de Calders, Calders i Navarcles. Aiguamoll de la Bòbila a Santpedor Riu Llobregat a Sallent Pantà de la Llosa del Cavall (emmagatzema l’aigua del Cardener) La Sèquia de Manresa Riera Gavarresa Fonts del Cardener

Els rius (2) Rius Riu Llobregat El Llobregat El Cardener Hortons Fonollosa Rajadell La Gavarresa Relat Oló Malrubí El Calders Sant Joan Relat Riera Gavarresa Riera Hortons Riera d’Oló Riera Malrubí Riera Fonollosa Riera Calders Riera Rajadel

La fauna ESPÈCIES QUE ES PODEN TROBAR AL BAGES - MOL·LUSCS – Cargol bover, cargol vinyal - ARÀCNIDS – Aranya, escorpí groc... - CRUSTACIS – Cranc de riu, cranc de riu americà. - INSECTES- Abella de la mel, eruga,... - PEIXOS – Barb, carpa, truita,... - AMFIBIS – Granota verda, gripau,... - RÈPTILS – Dragó, llangardaix,... OCELLS – Àliga, corb, esparver,... - MAMÍFERS – Conill, senglar, guineu,...