1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Introducció Davant la crisi de l’escolàstica, l’objectiu general del projecte cartesià: Restablir l’edifici del saber (de la filosofia i la ciència) sobre unes bases fermes i segures. Com?: A partir d’un nou criteri de veritat i un nou mètode. Amb quines eines? Amb el dubte metòdic (inspirat en els arguments dels escèptics). En què consisteix i quins són els objectius del dubte metòdic? Revisar tot el saber a la recerca d’uns primers principis que fossin evidents i indubtables (que poguessin superar qualsevol de les objeccions escèptiques). Es tracta d’eliminar totes les opinions i falses creences de l’educació rebuda per començar de nou des dels fonaments per establir alguna cosa ferma i constant en les ciències. Pàgina 194 Text pàgina 195

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Pàgina 195 Com es porta a terme? És impossible revisar exhaustivament tots els coneixements que hem adquirit o voler demostrar que són falsos aquells sobre els quals tenim dubtes, per tant és més fàcil dirigir el meu dubte: Contra els fonaments, i n’hi ha prou amb el més petit motiu de dubte per poder rebutjar-los (no cal demostrar que són falsos). Exemple: les teories d’Aristòtil Per què és un dubte metòdic? Perquè s’aplica de manera sistemàtica: Es comença per exposar un criteri de dubte: una raó que ens permeti dubtar d’un determinat tipus de coneixements que posseïm, però hi haurà alguns coneixements que s’hi resistiran, per tant, haurem de proposar un nou criteri de dubte més potent, Així successivament fins comprovar si queda algun coneixement que sigui absolutament indubtable.

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Quins criteris de dubte s’apliquen i quins coneixements es posen en dubte? Pàgina 196 Es dubta de (criteri) Els sentits ens poden enganyar Dificultat per distingir entre la vetlla i el somni Possibilitat d’errar en els nostres judicis Hipòtesi del geni maligne [Text 2 pàgina 197] Ens permet dubtar de... Que les coses siguin tal com ens mostren els sentits Que les coses siguin la causa de les nostres idees Que existeixi un món material o el nostre propi cos De les veritats matemàtiques De l’existència de Déu i de la seva veracitat Però no de... Que les coses existeixen [Text 1 pàgina 197] ?

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat: el dubte metòdic Què cal fer en descobrir que no hi ha cap coneixement segur? Davant aquest escepticisme radical hem de: “suspendre el judici”, persistir en el dubte i vèncer la força del costum (que ens inclina a creure) però: només en l’àmbit del pensament mai en el de l’acció (la vida pràctica): la moral provisional. Quina utilitat pot tenir aquest dubte tan radical? Alliberar-nos dels prejudicis de l’educació rebuda. Acostumar el nostre esperit a allunyar-se dels sentits. Si trobem qualsevol veritat aquesta serà absolutament certa i indubtable. La trobada de la primera veritat i formulació del criteri de veritat Puc dubtar d’allò que penso (contingut) però és indubtable que penso (activitat), però si “penso, aleshores existeixo”(cogito ergo sum): “sóc”. Aquesta primera veritat em proporciona el: Criteri de veritat: “Serà vertader allò que la meva raó concep clara i distintament”. Model d’«evidència racional»: Amb el mateix grau de certesa i claredat que aquesta se’ns haurà d’imposar qualsevol veritat posterior. Pàgina 199 Text pàgina 199 Text pàgina 200

1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.4 La reconstrucció del saber des de bases segures Punt de partida: La constatació de la seva existència: “Jo sóc” (primera veritat). La utilització del criteri de veritat. Objectiu: Comprovar quins coneixements dels que tenia abans es poden recuperar? Què sóc jo? Descartes afirma: “Ja sé amb certesa que sóc, però encara no sé amb claredat què sóc”. Examina, què creia ser (un ésser compost de cos i ànima) i repassa els seus atributs: Del cos: pot dubtar de tots (de l’existència –geni maligne– i dels atributs –coneguts pels sentits–). De l’ànima: d’alguns (aquells que Aristòtil atribuïa a l’ànima vegetativa o sensitiva) pot dubtar però no del “fet de pensar”: per tant, Segona veritat: “No sóc més que una cosa que pensa, un Enteniment o una Raó” (substància pensant o res cogitans) i L’ànima és independent del cos i més fàcil de conèixer que aquest. Quines són les operacions o accions pròpies de l’ànima?: Dubtar, concebre (o entendre), afirmar, negar, voler o no voler, imaginar i sentir. Pàgina 201 Text pàgina 201 José Vidal González Barredo

Teoria del coneixement idees coses