Extret de “Vida i destí” de Vassili Grossman Sobre l’amistat Extret de “Vida i destí” de Vassili Grossman 2016
L’amistat! N’hi ha de tantes menes… L’amistat a la feina. L’amistat en un llarg viatge. L’amistat en l’alegria. L’amistat en el dolor. L’amistat en la igualtat. L’amistat en la desigualtat.
L’amistat de vegades és una relació desinteressada. L’amistat de vegades és egoista, altres vegades és plena d’abnegació.
L’amistat és un mirall en què l’home es contempla a si mateix. De vegades, mentre converses amb un amic, et reconeixes a tu mateix. L’amistat és igualtat i afinitat, però alhora és desigualtat i diferència.
Els amics sempre es necessiten l’un a l’altre, però no sempre obtenen el mateix de l’amistat. Els amics no sempre volen el mateix de l’amistat.
Amic és qui justifica les teves febleses, els teus defectes i els teus vicis. Amic és que, tot estimant, desemmascara les teves febleses, els teus defectes i els teus vicis. La veritable amistat no depèn del fet que l’amic estigui assegut en un tron o que, un cop enderrocat del tron, vagi a raure a la presó.