2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu Pàgina 331-332 Obres Pàgina 332 Pren-ne nota! Pàgina 332 Biografia Pàgina 331 La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals: Com ho porta a terme?: La il·lustració (raó, perfeccionament i progrés) El romanticisme (sentiments, individualitat i originalitat) José Vidal González Barredo

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.1 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà com a ésser progressiu Pàgina 331-332 La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista), Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu. Aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat (Humboldt) → es necessiten dos requisits, que hi hagi: Llibertat: és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i Varietat de situacions. Això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana: tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat. Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin necessàries (liberalisme social). Text pàgina 331

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 332-333 Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per: Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica). Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques (dimensió política). Enunciació del principi d’utilitat: És una ètica: Eudemonista: en identificar bé amb felicitat. Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor. En què consisteix el principi d’utilitat? Text pàgina 331 “Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim de persones)”

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 333-334 Stuart Mill explica d’una manera detallada, clara i precisa en què consisteix el principi d’utilitat davant de les crítiques i les interpretacions errònies: 1a objecció que es feia al principi d’utilitat Aquella que es deriva de la interpretació errònia que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals). Resposta: Els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà. Argumentació: L’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals). L'utilitarisme no és una «moral de porcs» Text pàgina 333

Sensibilitat estètica 2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 334 Quines són aquestes facultats?: Conclusió: per tant, Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat. Els plaers de l’ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals. I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs. Com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual. Intel·ligència Plasmada en la creació o el gaudi de l’art. Sensibilitat estètica Orientats a la consideració vers als nostres semblants. Sentiments morals

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 334 Com podem saber que uns plaers són més valuosos que els altres? A partir de principis empiristes: Preguntem quin plaer és més desitjable? a les persones que: Han experimentat els dos tipus de plaers, que hi estan familiaritzats, són capaços d’apreciar-los, més possibilitats d’experimentació han tingut, més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió. Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós. El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

2. L’utilitarisme de Stuart Mill 2.2. El problema de la moral: l'utilitarisme eudemonista Pàgina 334-335 Argumentaran que: No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els plaers satisfets, ja que coneixen la diferència entre: L’acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers sensuals. La felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers intel·lectuals. Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que: Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que: El saber li permet conèixer: Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu, Els mitjans millors per aconseguir-la, La manera millor de suportar les seves imperfeccions. Text pàgina 334