1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 385 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 385 Sobre l’origen dels valors morals Tesi: tot sistema de valors és una jerarquia velada dels instints que dominen la vida. Segons dominen instints plens o dèbils podem diferenciar dos tipus de morals: De manera que, el rang d’una moral (el seu valor) es defineix pel seu grau de veritat, és a dir, per la manera com s’ajusta a l’essència de la vida (la voluntat de poder). Però, que entén Nietzsche aquí per vida? L’impuls o força expansiva i invasiva de la naturalesa (voluntat de poder) que tendeix a la seva pròpia multiplicació a costa de l’aniquilació dels seus recursos de vida i dels seus competidors. Les morals de vida ascendent (poderosa, de vitalitat elevada): les que són conformes a l’essència de la vida. Les morals de vida descendent (impotent, d’atròfia dels instints): les que són contràries a l’essència de la vida. José Vidal González Barredo

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 385 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 385 «Bo i dolent»: el sentit original dels valors morals Originalment estava vinculat a dues formes d’estar al món, de viure. La virtut significava força (força vital, no força física, poder econòmic o militar) entesa com a capacitat de viure amb totes les conseqüències, acceptant la vida com a joc tràgic (incloent-t’hi també el que és terrible i problemàtic) (un tipus d’individu intuïtiu i dionisíac). Més enllà del bé i del mal, en la seva consideració actual, originalment significaven: Hi ha una altra diferència: a qui té el poder de retornar el bé pel bé, o el mal per mal i ho fa, se l’anomena “bo”, a l’impotent, “dolent”. El “bo” era aquell que posseïa fortalesa i salut de vida, era considerat el “noble”. El “dolent” era aquell que, dèbil i malaltís, no tenia la força d’acceptar els aspectes dionisíacs de l’existència, era considerat “vulgar” i “inferior”.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 386 La moral dels senyors i la moral dels esclaus Aquestes dues maneres de ser al món generen dues morals, dos sistemes de valors: Qui la segueix Sorgeix de Què busca? Com són? Què és bo? Valors Rang moral Moral Uns quants, individualista L’autodisciplina d’una voluntat audaç, de l’afirmació d’un mateix Disposada heroicament a la grandesa i la catàstrofe Forts, dominadors, tenen sentit de la plenitud Afirmen la jerarquia: estimen els iguals i menyspreen els inferiors El que eleva a l’individu i el porta a una existència noble i plena Arrogància, activitat desbordant, fe en si mateixos i el seu propi destí, falta de compassió i de simpatia Moral activa, crea el seu propi sistema de valors Senyors El ramat, gregària El temor contra el que és superior i la vida mateixa La seguretat, evita la lluita Dèbils, vulgars, malalts, apocats i pusil·lànimes Rebutgen la jerarquia i expressen la seva voluntat d’igualtat (desig d’anivellar tothom) El que fa més suportable la vida en el seu estat de debilitat Compassió, humilitat, resignació, obediència, renúncia i amor al proïsme Moral reactiva que s’aliena davant un sistema de valors que no ha creat Esclaus

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 386 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 386 «Bo i pervers»: la inversió dels valors judeocristiana Quin és l’origen de la moral judeocristiana? Per què hi apareix invertit el sentit original dels valors morals? Tesi: La història de la cultura occidental és el progressiu ascens dels valors de la moral dels esclaus: ha estat la rebel·lió dels esclaus en la moral (una malaltia de la vida). Genealogia: Sòcrates: condemna dels instints i racionalisme malaltís Il·lustració grega: igualitarisme democràtic Plató: món de les Idees (base del trasmón cristià) Els ideals il·lustrats i els moviments socials moderns (democràcia, socialisme, anarquisme i comunisme): proclamen la igualtat i la moral de la compassió

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 386-387 Pren-ne nota! Pàgina 387 Com s’ha produït aquesta rebel·lió dels esclaus en la moral? L’origen de la moral es presenta com a una lluita per aconseguir el poder. Entre els senyors (valors del cos) i el sacerdots (que s’inventen l’esperit). Qui són els sacerdots? Una degeneració, primer, i una antítesi, després de la casta guerrera (dels senyors). Són senyors desposseïts, que esdevindran el prototip de la moral d’esclaus. La seva debilitat genera ressentiment, desig de venjança contra el que és superior. Lideren la lluita pel poder de la moral i mobilitzen contra els senyors a tots els dèbils, malalts i fracassats (que veuen en aquells un perill per a la seva pròpia existència). El judaisme crea un ideal oposat que es consumarà amb el cristianisme. Representa el geni del rancor: esdevé creador i engendra nous valors: un ideal oposat a la moral dels senyors (que inverteix els seus valors). Com ho fan?: presenten la situació dels esclaus com quelcom positiu: aconsegueixen que les seves misèries apareguin com a virtuts.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 387 1.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana Pàgina 387 Així es produeix la inversió: Les qualitats del fort i vital (el “bo”) → atributs del “malvat”. Les qualitats del malat i dèbil (el “dolent”) ara → atributs del “bo”. Segons Nietzsche el que és autènticament “malvat” és el ressentiment i la impotència dels sacerdots (per viure la vida dels senyors). El cristianisme, que hereta la transvaloració feta pels jueus, no és la religió de l’amor sinó que és la religió de l’odi més profund contra els bons (els nobles, poderosos, veraços). La il·lustració manté els valors religiosos secularitzats però intactes . Podria aparèixer com una superació dels valors religiosos cristians però els manté intactes secularitzats. Lluny de tota exaltació vital substitueix Déu per la Raó: el Progrés, la Humanitat i l’Estat són les noves veritats que esclavitzen a l’ésser humà. Conclusió: Al final del camí els forts han estat vençuts per la massa, pels dèbils (per això, cal retornar a la situació original: transvalorar tots els valors cristians). Text pàgina 387