Escultura commemorativa

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESCULTURA S. XV.
Advertisements

EJERCICIOS NOMBRE DE LA ALUMNA MARIA DE LOS ANGELES MALDONADO ROSAS .
La escultura del Renacimiento
ART GREC -II- ESCULTURA.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
Historia del Arte Moderno
Clasificación de las artes y artes plásticas.
-Etapa Arcaica (del siglo VIII a VI a. C.): Por su actividad comercial se producen cambios, oriente aporta el naturalismo y el realismo en las representaciones.
Constàncies témporo-espacials. La interacció amb màquines i els automatismes motors. Les cadenes motores.
Escultura barroca Concurso. ¿La escultura barroca se caracteriza por la búsqueda del movimiento y la integración en la arquitectura para obtener intensidad.
ESCULTURA Segle XX. Obres Modernisme i simbolisme: Desconsol de Llimona Modernisme i simbolisme: Desconsol de Llimona Cubisme i expressionisme: El profeta.
Stabilie-mobile (1965) Alexander Calder Art cinètic.
Escultura renacimiento. Italia siglo XV Lorenzo Ghiberti ( )
KNOSOS. Cámara Real EL PALACIO DE KNOSSOS LA PINTURA MINOICA.
ARTE EN EGIPTO COLEGIO ESTUDIO COLEGIO ESTUDIO-Arte en Egipto.
INTRODUCCIÓN A LA HISTORIA DEL ARTE Definición La mirada atenta
La Escultura Griega.
NÚMEROS REALES U.D. 1 * 4º ESO E. Angel Prieto Benito
Escultura barroca en Europa
ARTE ROMÁNICO EUROPEO.
Palau de Cnossos (1700 – 1400 a.C.) Heraklion (Creta) Grècia.
objectiu de la Tecnologia
CUBISME ANALÍTIC PICASSO/BRAQUE.
Història de l’Art L’Art Europeu de la primera meitat del segle xx.
Mecanismes 3er ESO.
El joc de l'art medieval.
ART EGIPCI a.C..
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
La escultura del Renacimiento
LA CIRCULACIÓ EN ELS ANIMALS
EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
L’ART A L’EDAT MODERNA.
STABILE-MOBILE Alexander Calder Escultura segle XX.
Calcular: a) el vector velocitat i el mòdul en funció de “t”;
ART ROMÀNIC, UN ART PER I PER A L’ESGLÉSIA
TEXTURAS GEOMÉTRICAS. TEXTURAS GEOMÉTRICAS ARTIFICIALES.
ESCULTURA ROMANA.
ESCULTURA ES FAN SOBRETOT ESTEL·LES, RELLEUS I ESTATUÈTES
ELS LLEONS I LES LLEONES
CONJUNT ICONOGRÀFIC DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
JUSTINIÀ I EL SEU SEGUICI
UNITAT 4 L’aula de tecnologia
ETAPA CLÀSSICA ES DESENVOLUPA DEL S.V a.C AL IV a.C
ART MESOPOTÀMIC.
Matèries de modalitat i optatives de 2n de batxillerat
ESCULTURA GREGA.
INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DE LA PINTURA
MUTACIÓ Eduardo Chillida Escultura segle XX.
Ordenació simètrica i jeràrquica
LES MESURES.
El Pensador Auguste Rodin
Proyect. Cap1 Cap3 Cap4.
LA PLANTA.
LA DEFINICIÓ D'ART Activitat intel·lectual i tècnica que té, a més d’altres possibles funcions (religiosa, social, pràctica...), una intencionalitat estètica:
IL·LUMINACIÓ I EFECTE DE LLUM Contrasts de llums i ombres
EL CUBISME SINTÈTIC PICASSO/BRAQUE.
a) Introducció: Catalogació - Breu aproximació biogràfica de l’autor
L’escultura barroca Es la denominació historiogràfica de les produccions escultòriques de l’època barroca.
MOTORES AC 17/04/2019.
EURO-MANIA ESCOLA DR. ROBERT CAMPRODON.
El Renaixement Segles XV i XVI.
TIPUS DE TAURONS.
Proposta 2.
3000 a.c a.c a.c a.c a.c. 500 a.c. 1 d.c. 500 d.c d.c d.c d.c.
Proposta 14.
ART DEL RENAIXEMENT.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
L'art grec.
11 LES FUNCIONS LES FUNCIONS. CARACTERÍSTIQUES DOMINI I PUNTS DE TALL
Transcripción de la presentación:

Escultura commemorativa FUNCIÓ Escultura commemorativa Escultura decorativa Escultura funerària F. Mochi, Monument eqüestre a A. Farnesio, Piacenza (1620) Temple romà de Nimes (16 aC) J. della Quercia, Tomba d'Ilària del Carretto (1406-8)

TÈCNIQUES I ELS MATERIALS DE L'ESCULTURA La talla A) Punter; B) Cisell pla; C) Cisell de tall corbat; D) Cisell dentat; E) Maça d'escultor; F) Martell de desbastar; G- H) Llimes; I) Trepant mòbil; K) Trepant; L) Trepà

El modelatge La màquina de treure punts

La tècnica a la cera perduda

L'assemblage P. Picasso, Guitarra i ampolla de "Bass" (1913) R. Hausmann, Cap mecànic (L’’esperit del nostre temps), (1919-20)

L’ACABAMENT I LA TEXTURA Textura tova Textura aspra Textura polida C. Oldenburg, Hamburguesa (1962) C. Brancusi, El nounat (1922) G. Baselitz, Cap de disc (1926)

POLICROMIA I COLOR DELS MATERIALS Color natural Dels materials Policromia G. Fernández, La Sisena angoixa (1625-6) C. Brancusi, Adam i Eva (1916-21)

Simetria i la llei de frontalitat LA COMPOSICIÓ Simetria i la llei de frontalitat Composició simètrica amb ordenació jeràrquica i sotmetiment a la llei del marc Gislesbertus, Església Saint Lazare en Autun. Conques (ca. 1130-1140) Triada de Micerí (c. 2548-2530 aC)

Composició tancada Composició oberta Donatello, St Jordi (c. 1416) G. L. Bernini, Apol·lo i Dafne (1621-22)

Composició helicoïdal Composició piramidal Composició en aspa Composició helicoïdal M. Àngel, Verge de Bruges (1501-09) F. Duquesnoi, St. Andreu (1629-33) A. Berruguete, St. Sebastià (1527-32)

El faraó Khefren (c. 2520- 2494 aC) DINAMISME I MOVIMENT Hieratisme arcaic Moviment en potència El faraó Khefren (c. 2520- 2494 aC) Miró, Discòbol (470-440 aC)

Ritme ondulant Moviment en acte U. Boccioni, Formes úniques de continuïtat en l‘espai (1913) El ball de les mènades (120-140 dC)

Contraposto Posició inestable Calímac, Afrodita de Frejus (c. 400 aC) Giambologna, Mercuri (1564)

El moviment real en l’escultura Escultura moguda per corrents d'aire Escultura moguda per un motor mecànic A. Calder, Peix d'Acer (1934) Jean Tinguely, Baluba III (1961)