Déu et parla. Descobreix la seva Paraula

Déu et parla "Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?” Jesús li contestà: "Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment. Aquest és el manament principal i el més gran. El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D'aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes." (MT: 22,36-40)

Déu et parla Us he dit aquestes coses a fi que compartiu la meva alegria i tingueu una alegria plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano. (Jn: 15,11-14) Maximilià Kolbe

Déu et parla Jesús li va respondre: "Si algú m’estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i en ell farem estada. Qui no m’estima, no guarda les meves paraules; i la paraula que heu sentit no és pas meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit això estant encara amb vosaltres;però el Consolador, l’esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, ell us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por. (Jn: 14,23-27)

Déu et parla Si un que posseeix béns del mon veu el seu germà que té necessitat i li clou les entranyes,com pot estar en ell l’amor de Déu? Fillet, no estimeu només de paraula o amb la llengua,sinó amb obres i de veritat. (1 Jo 3,17-18)

Déu et parla L’amor és abans que tot una exigència de la justícia;és a dir,un reconeixement de la dignitat i dels drets de proïsme. Sínode dels bisbes,1971

Déu et parla L’experiència del passat i la dels nostres mateixos dies demostra que la justícia no es basta per si sola,i que àdhuc pot menar a la seva pròpia negació i la seva pròpia ruïna si hom no permet a aqueixa força més profunda que és l’amor de configurar la vida humana en les seves diverses dimensions... L’amor,per dir-ho així,és la condició de la justícia,i aquesta,en definitiva,està al servei de la caritat. Joan Pau II Dives in misericordia,26.

El bon samarità (LC 10,25-37) Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: "Mestre, què haig de fer per tenir l’herència de la vida eterna?“ Ell li digué: "Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?“ Ell respongué: "Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.“ Ell li digué: "Has contestat bé; fes això i viuràs." Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: "I qui és el meu proïsme? Jesús prosseguí: "Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers que, després de despullar-lo i baldar-lo a cops, se'n van anar deixant-lo mig mort.

El bon samarità (LC 10,25-37) Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure'l, va passar de llarg per l'altre cantó. Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure'l, va passar de llarg per l'altre cantó. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell; en veure'l, se'n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre. L'endemà va treure dos denaris i els va donar a l'hostaler, i li digué: 'Tingues cura d'ell, i tot el que costi de més, jo t'ho pagaré quan torni.' Quin d'aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?“ Ell va dir: "El qui en va tenir compassió." Llavors Jesús li respongué: "Vés, i fes tu el mateix."

Alumna:Maricel Loyola Curs:2B ESO IES de Constantí Adreça:Avinguda onze de setembre s/n CP:43120 Població:Constantí (Tarragona) Bisbat:Tarragona