CRISTINA SANFRANCISCO La carrera entre la balena i l’esparralló… CONTE ALACANTÍ. CRISTINA SANFRANCISCO 2011 Ratolí i Altaveu
El conte que vos disposeu a vore va tindre lloc al Campello…
A la cala que anomenem l’Amerador… …hi havia un dia un esparralló que nadava prop de les roques.
El nostre esparralló, com tots els de la seua espècia, era xicotet i platejat, i cal que us diga que aquestos peixos tenen fama de ser molt vius i espavilats.… Allò que solem dir que piquen i volen, o que piquen i naden, tan se val.
El cas va ser que ell nadava tranquil·lament per aquelles aigües que tan be conexia quan, de sobte, va trobar una gran massa negrenca que li barrava el pas
Tot sorprés es va detenir i va veure que es tractava d’una balena grandíssima …
L’esparralló, molt encuriosit, li va preguntar:
Que fas per aqui?
Que jo no puc anar allà on vull?
La balena , tota presumptuosa, li va respondre : Que tu no saps, esparrallonet, que jo soc el peix mes gran de la mar?
A l’esparralló no li va agradar gens l’eixida del cetaci… I li respongué… Es clar que sí!, jo he sentit a dir que encara que les balenes sou tan grans, teniu molt poc de cervell i que, com que sou tan grosses, us canseu molt prompte.
La balena, indignada, li tallà la paraula: Que ens cansem prompte?. Vols que fem una carrera tu i jo?. Va dir la balena tota coenta… Que per a nadar cal tenir bons musculs i tu , esparralló, tu no tens més que punxes!.
I jo et dic que per a guanyar una carrera cal tenir cervell i tu no en tens! Replicà el peixet… Vols que fem la carrera?
D’Acord…!, Fins on cal anar? Anirem fins l’illa de Benidorm!
A la una, a les dues i a les tres!
La carrera va començar… i allà ix la balena nadant amb totes leseues forçes i pegant unes cuejades tan grans que espantaven tots els peixos de la cala…
I l’esparralló que fa? En ser que la balena arrancà, ell s’enganxà de la cua del cetaci i allí, ben agafadet, aguantava i resistia com podia. La balena seguia avant i el peixet es mantenia aferrat a la cua que per res del mon no la soltava…
Pasaren la cala d’Enmig…
I la de Piteres…
La de Carritxal-Palmeretes… …La del Llop Marí…
…Cala Mercé,( també coneguda com Cala D’Or o Cala Baeza) I la de Lanuza…
i ja es veia l’illa de Benidorm. La balena pensava: “Ha, ha! Ja falta poc… “ i l’esparralló: “Encara deu ser per allà, per la punta del Barranc d’Aigües”.
La balena seguia avant …
Quan ja faltava ben poca cosa, la balena, ja una miqueta cansada, es girà per tal de veure si trobava el peixet,… Però l’esparralló, com una fletxa, es llançà a tota velocitat cap a l’illa. Com no el veia al seu darrere, llavors mirà al front i va veure que ell la saludava victoriós des de l’illa!
I que tota vanitat és senyal de tenir el cap sense cervell. Va tenir la vergonya mes gran de tota la seua vida! I aixó li va servir per apendre que la manya i l’astúcia poden valdre mes que la força acompanyada de vanitat… I que tota vanitat és senyal de tenir el cap sense cervell.
I COLORÍN, COLORADO...
A LAURA, MESTRA DEL CP.”EL VINCLE” DE EL CAMPELLO. I als seus peixets de 3er.i 4rt