Les oclusives PTC BDG
Sis sons, tres bessonades Els sons oclusius en català són 6. Tres de sords i tres de sonors. Són, per tant, tres parelles: p/b t/d c/g Els anomenam oclusius perquè no permeten una continuïtat en la seva articulació i perquè sempre necessiten una vocal per pronunciar-se Si tenim problemes per recordar-los sempre podem pensar en PETACA i BODEGA
Confusió a final de síl·laba Les tres parelles es confonen quan van a final de síl·laba: p i b sonen p t i d sonen t c i g sonen k
Normes Si la paraula acaba en vocal tònica s'escriu P, T, C sap, llop, cap, pit, salut, paret, abric, bec, foc Excepcions: adob, club, tub, cub Els femenins acabats en -itud i -etud (quietud, solitud, actitud... però no VIRTUT ni JOVENTUT), Fred, sud pedagog, demagog, mag
Segona norma Si acaben en vocal àtona o en consonant, s'hi escriu la lletra que dugui un derivat seu: destorb, destorbar sord, sorda llarg, allargar esquerp, esquerpa sort, sortat clàssic, clàssica Excepcions: mànec, càrrec, espàrrec, préssec, ànec, rònec, fàstic... I la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs: tinc, vinc, venc, entenc...
Cal recordar que... Els gerundis acaben sempre en NT cantant, mirant... S'escriuen sense T col·legi, premi, api, geni... QUAN indica temps. QUANT indica quan-titat. TAN acompanya adjectiu i adverbis i TANT acompanya verbs i noms
Next Steps of Action Explain the steps that now need to be taken