EL CARGOL I L’HERBA DEL POlIOL Dibuix de la Paula

Vet aquí una vegada un cargol al que li van venir ganes d'anar a veure el forat per on surt el sol, que és allí on comença el món. Dibuix d’en Joan

I camima que caminaràs , el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res. Dibuix d’en Fabian Dibuix de la Núria

Va creuar rius i també muntanyes Va creuar rius i també muntanyes. Va veure com plovia i com sortia …l’arc de Sant Martí! Dibuix del Liva Dibuix del Jordi

Però, de tan cansat que estaVa, va començar a sentir-se tot adolorit i amb mal de panxa, i va pensar que el millor que podia fer era trobar una herbeta de poliol per fer-se una sopeta que li fes passar el mal de ventre. Dibuix de la Maria Dibuix de l’Oriol

Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i, estira que estiraràs, de cap manera la pogué arrencar. I entre aquestes va passar un escarabat que, quan el va veure tan enfeinat, li va preguntar: - Què fas aquí, cargol? - Vull arrencar aquesta herbeta de poliol, perquè he agafat mal de ventre anant a veure el forat per on surt el sol. - Oh... però veig que tot sol no pots, ja t'ajudaré! I l'escarabat es va agafar al darrere del cargol però, estira que estiraràs, l'herbeta de poliol no es volia arrencar. Dibuix de la Judit

I heus aquí que aleshores va passar una granota que anava a banyar-se a l’estany i, en veure aquell parell tan enfeinats, els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudo al cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré jo! I la granota es va agafar darrere de l'escarabat, i la granota estirava l'escarabat i l'escarabat estirava el cargol i tots plegats, estira que estiraràs... però l'herbeta de poliol no s'arrencava. Dibuix d’en Diego

I heus aquí que entre aquestes va passar l'esquirol que anava a la fira i, quan els va veure tan atrafegats, es va aturar i els preguntà: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré! I l'esquirol es va agafar darrere de la granota i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol i, estira que estiraràs... l'herbeta de poliol no es volia arrencar. Dibuix d’en Leo

I vet aquí que aleshores va passar un conill que anava a passeig i, quan els va veure tan atrafegats, es va aturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré jo! I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs... però l'herbeta de poliol no es volia arrencar. Dibuix de la Martina

I heus aquí que aleshores va passar el gat, que anava de festa major i quan els va veure tan atrafegats es va aturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré! I el gat es va agafar a la cua del conill, el gat estirava el conill, el conill estirava l’esquirol, l’esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat, l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs... però l'herbeta de poliol encara no es volia arrencar. Dibuix de la Natàlia

I heus aquí que, quan més atrafegats estaven, va passar el ruc que anava a l’escola i en veure tota aquella colla, es va aturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? -Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré! I el ruc es va agafar a la cua del gat. I el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat i l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs... però l'herbeta de poliol no es volia arrencar. Dibuix de la Sílvia

I heus aquí que aleshores va passar el bou que tot xino-xano anava de noces i quan va veure tota aquella colla es va deturar i els va preguntar: - Què feu aquí tan enfeinats? - Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poliol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure per on surt el sol. - Veig que no podeu, ja us ajudaré! I el bou es va agafar a la cua del ruc. I el bou estirava el ruc, el ruc estirava el gat, el gat estirava el conill, el conill estirava l'esquirol, l'esquirol estirava la granota, la granota estirava l'escarabat i l'escarabat estirava el cargol. I tots plegats estira que estiraràs... I tant i tant van estirar que al final l’herbeta van arrencar!!! Dibuix d’en Liheng

I de la gran patacada van caure tots per terra i tots van quedar escuats, esllomats, aixafats, camatrencats, colltorçats i desnassats , tots, tots menys ... el gat! Dibuix de la Chiara Dibuix de la Diana

ENDEVINALLA És petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus però es mou. Què és? Dibuix de l’Ona

POEMA On vas, cargol, tan carregat? Duc la casa o el terrat! Què fas cargol dins el jardí? Menjo fulles sota un pi. Dibuix de la Bruna

CANÇÓ DO RE MI al jardí MI FA SOL hi ha un cargol FA MI RE molt lleuger MI RE DO tot rodó. DO’ SI LA se’n va anar SI LA SOL ell tot sol LA SOL FA a viatjar MI RE DO al Japó. Dibuix de l’Arnau

ELS CARGOLS Vam gaudir tant amb aquest conte que el nostre company Jairo, així que va poder, ens va portar uns cargols a la classe. Els vam observar i després vam explicar tot allò que sabíem d’aquest animal.

CConte contat… ja s’ha acabat! I si no és mentida… serà veritat!

Il.lustradors: Joan Leo Chiara Liheng Oriol Sílvia Fabian Diana Ona Liva Maria Paula Judit Núria Jordi Bruna Diego Martina Arnau Natàlia