Catalunya en el context espanyol i europeu al segle XIX RESUM DE CONTINGUTS ESSENCIALS

Catalunya en l’Antic Règim Finals del segle XVIII – inicis del segle XIX Plena vigència a moltes regions d’Europa del model social, polític, econòmic i cultural de l’ANTIC RÈGIM Europa a mitjan segle XIX

Monarquia absoluta i societat estamental Monarquia de “dret diví”, per sobre de la llei. Idea de “súbdits”. A Espanya governava la dinastia dels Borbons des de la Guerra de Successió (1702 – 1714) ..............  Carles IV (1788 – 1808) Model social per “estaments” sense mobilitat. Divisió entre “privilegiats” i “no privilegiats” per raó de naixement.

Economia de tipus feudal i model demogràfic “antic” Economia de tipus “feudal” basada en l’agricultura i la ramaderia. Control gremial de l’activitat artesanal. Amortització de les terres de cultiu. Baix índex d’urbanització Demografia “antiga”: alta natalitat, alta mortalitat (sobre tot infantil) i baixa esperança de vida. Incidència de les “mortalitats extraordinàries”.

Canvis revolucionaris: la transició al Món Modern Canvis socials, econòmics i tecnològics Canvis polítics LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1814) Expansió dels ideals d’igualtat i llibertat de la Il·lustració. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ANGLATERRA (segona meitat del S. XVIII) Revolució agrícola i tecnològica. Maquinisme. Gran augment de la producció manufacturada. Abolició de l’absolutisme i progressiva expansió de nous règims de tipus liberal. Naixement i expansió del capitalisme i de la nova societat “de classes”.

Catalunya i Espanya a inicis del S. XIX: la Guerra del Francès 1808 – Tractat de Fontainebleau entre Espanya i la França napoleònica. Invasió francesa i ocupació del territori espanyol (1808 – 1814). GUERRA DEL FRANCÈS. Monarquia de Josep I Bonaparte. “Los fusilamientos del 3 de mayo” Francisco de Goya Museo del Prado (Madrid)

La Constitució de Cádiz Amb el rei a l’exili, diputats de les províncies espanyoles es van reunir a Cadis per redactar la primera Constitució política d’Espanya. Constitució de tipus liberal i parlamentari. La Constitució de Cádiz (1812, “La Pepa”). Sobirania nacional Divisió de poders Sufragi universal masculí Limitació al poder Reial.

El Regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme Regnat de Ferran VII (1814 – 1833). Reinstauració de l’absolutisme Isabel, filla de Ferran VII, als 6 anys. 1814 – 1820 Etapa absolutista 1820 – 1823 Trienni Liberal (va acabar amb la intervenció militar de la “Santa Aliança”) 1823 – 1833 La “Dècada Ominosa”. Retorn a l’absolutisme LLEI SÀLICA vs PRAGMÀTICA SANCIÓ. Amb només 2 filles, Ferran VII va derogar abans de morir la llei que excloïa les dones de la successió.

La crisi de l’absolutisme a Espanya: Ferran VII La independència de les colònies americanes La fallida de la Hisenda Recaptació d’impostos obsoleta i privilegiada. Sistema fiscal injust. Fort desequilibri pressupostari. Despeses militars i de la Cort. Gran endeutament i problemes de finançament. Abús del deute públic i del crèdit privat. Anys 10 – 20 del segle XIX. Revoltes antiespanyoles i independència de les noves repúbliques llatinoamericanes.

La monarquia d’Isabel II Regnat d’Isabel II, filla de Ferran VII. 1833 – 1868. 1833 – 1843: Regències de Maria Cristina i del general Espartero. 1833 – 1840: Primera Guerra Carlina. Torn al Govern entre “moderats” i “progressistes”, marcat pels nombrosos “pronunciamientos” militars. 1868 – Revolució “La Gloriosa”. Va expulsar d’Espanya als Borbons.

La construcció de l’Estat liberal a Espanya Durant el regnat d’Isabel II es van desenvolupar el parlamentarisme i el sistema “de partits”, però sota un format no democràtic. La “Ley de Ferrocarriles” de 1855 va permetre l’inici en la construcció d’una xarxa ferroviària a Espanya i la connexió dels mercats peninsulars. La desamortització de la terra amb els governs liberals de Mendizábal i Madoz va contribuir al desenvolupament de la propietat privada capitalista.

La població: canvi de model demogràfic EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANOLA 1822 11.660.000 habitants (estimació) 1857 15.460.000 habitants 1887 17.550.000 habitants 1900 18.615.000 habitants POBLACIÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA 1842 121.800 habitants 1877 243.315 habitants 1900 504.390 habitants

La industrialització de Catalunya: la “fàbrica d’Espanya”. “La Espanya Industrial” Barri de Sants (Barcelona) 1851 1840 – 1890: Recuperació econòmica de Catalunya Preeminència de la indústria tèxtil (llana i cotó), amb mercat intern català, espanyol i “indiano”. Expansió dels “vapors” i les colònies industrials. Colònia Güell Santa Coloma de C. 1890