2.- Expansió colonial i imperialisme

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La Revolució Russa 1917 LENIN.
Advertisements

La IIª Revolució Industrial ( )
LA ÉPOCA DEL IMPERIALISMO
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
6 Segona Revolució Industrial i imperialisme ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
El segle XIX: un segle de revolucions
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
13 Descolonització i Tercer Món ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL ( )
L’EXPANSIÓ COLONIAL Però,... Per què?
2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Napoleó Bonaparte.
La II Revolució Industrial ( )
Imperialisme i Gran Guerra
LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EL S. XIX
La Segona fase de la industralització
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
La Segona Revolució Industrial ( )
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
1. La Segona Revolució Industrial
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
Materialisme històric
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
El Club de Futbol Femení de St.Roc DISSENYA EL BLOG DEL SEU EQUIP
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
EUROPA.
2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
El segle XIX: un segle de revolucions
El segle XIX: un segle de revolucions
COMENTARI DE GRÀFICS.
Tema 6. L’època de l’Imperialisme (1)
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
ELS GRANS CONFLICTES IMPERIALISME
Capitalisme i liberalisme
Georgiana Triscariu, Cinthya Loayza i Pamela Morán
3. La Conquesta del Món: els grans Imperis Colonials
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
Què existeix i què no existeix.
Creixement Econòmic: Fets importants
La crisi de la Baixa Edat Mitjana
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
La IIª Revolució Industrial ( )
APICULTURA.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
3.3.- La guerra al Pacífic. Japó, una vegada s’ha expandit per tot el Pacífic, ataca la base d’Estats Units a Hawai: Pearl Harbor (desembre, 1941) Estats.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
La Fugida.
SISTEMA DUNAR.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I).
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Els primers intents d’ industrialització
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
La IIª Revolució Industrial ( )
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Per primera vegada, el diumenge 20 de febrer
Transcripción de la presentación:

2.- Expansió colonial i imperialisme Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les Potències europees, EE.UU. I el Japó volen 2.1.- CAUSES 1914 85% del món Dominar i conquerir el món Econòmiques Competència i superproducció Nous mercats Matèries primeres Demogràfiques Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració Excedent de població europea Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Doc.7 Factors ideològics i polítics Doc. 8 Estímul nacionalista Grandesa i prestigi nacional Doc.9 Control de rutes marítimes donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Motius estratègics Doc.10 Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races) Act. 4 Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Grups de pressió

fases 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonització 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) fases Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) Consisteix en Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: matèries primeres per manufactures. 3ª fase Explotació Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies Colònies de poblament Establiment permanent de població europea Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Colònies d’explotació

2.- Expansió colonial i imperialisme 2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis prioritat Control de rutes Factories a les costes Segles XVIII i primera meitat del XIX A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Centrada bàsicament a Àfrica i Àsia Àfrica Àsia

2.- Expansió colonial i imperialisme Els grans imperis Mapa Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda A Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte. Gran Bretanya Imperi Francès A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Madagascar A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina) Alemanya Arriba tard i provoca conflictes Colònies a Àfrica Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) EE.UU. Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

2.- Expansió colonial i imperialisme 2.4.- Conseqüències Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les metròpolis A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Desequilibri població-recursos (subalimentació i misèria cròniques) Intercanvi comercial desigual

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”. (C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947).

“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”. (W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)

Les justificacions de l’imperialisme “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. “Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

Emigració a ultramar

colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) Fashoda (1898) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total Congo (1885) -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Zulus, Boers (1898)

colonització d'Àsia França Hong Kong Gran Bretanya Holanda Singapur