EL MARINER

ÈPOCA

LITERATURA POPULAR Els únics que mantenien el català com a llengua parlada eren els pobles i això va fer que es divulgués la literatura popular.

LITERATURA POPULAR Solia ser d’art menor, octosíl·lab, i de rima assonant. Abunden les repeticions i els diminutius.

EL MARINER “ A la vora de la mar n’hi ha una donzella, que broda d’un mocador la flor més bella; quan n’és a mig brodat li falta seda. En veu venir un mariner que el mar navega: “Mariner, bon mariner si en porteu seda?” “De quin color la voleu, blanca o vermella?” “Vermelleta la vull jo que és millor seda: vermelleta la vull jo que és per la reina.” “Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.” Com dalt de la nau va ser la nau féu vela; Mariner es posa a cantar cançons novelles, Amb el cant del mariner s'ha adormideta, i amb els aires de la mar s’ha despertadeta. “ Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, que los aires de la mar m'en donen pena.” “Això si que no ho faré, que heu de ser meva.” “De tres germanes que som só la més bella; l’una és casada amb un rei, l’altre és princesa i jo, pobreta de mi! marinereta. L’una en porta vestid d’or l’altre de seda i jo, pobreta de mi! de sargil negre. L’una en va amb un cotxe d’or, l’altre de plata i jo, pobreta de mi! amb una barca.” “No en sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de Inglaterra, set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

CONTINGUT

“No en sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de Inglaterra, set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

RELACIÓ AMB ALTRES HISTÒRIES TRES GERMANS: SEGRESTOS:

EL MARINER “ A la vora de la mar n’hi ha una donzella, que broda d’un mocador la flor més bella; quan n’és a mig brodat li falta seda. En veu venir un mariner que el mar navega: “Mariner, bon mariner si en porteu seda?” “De quin color la voleu, blanca o vermella?” “Vermelleta la vull jo que és millor seda: vermelleta la vull jo que és per la reina.” “Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.” Com dalt de la nau va ser la nau féu vela; Mariner es posa a cantar cançons novelles, Amb el cant del mariner s'ha adormideta, i amb els aires de la mar s’ha despertadeta. “ Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, que los aires de la mar m'en donen pena.” “Això si que no ho faré, que heu de ser meva.” “De tres germanes que som só la més bella; l’una és casada amb un rei, l’altre és princesa i jo, pobreta de mi! marinereta. L’una en porta vestid d’or l’altre de seda i jo, pobreta de mi! de sargil negre. L’una en va amb un cotxe d’or, l’altre de plata i jo, pobreta de mi! amb una barca.” “No en sou marinera, no, que en sereu reina, que jo só lo fill del rei de Inglaterra, set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.”

VERSIÓ CANTADA D’aquesta cançó popular hi ha nombroses versions musicals i forma part de molt repertoris de corals i orfeons del país, si voleu podeu gaudir d’aquesta interpretada per la soprano Victòria dels Àngels. http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-decadencia/canco-popular-lo-mariner/

Anna Clua i Cristina Rico