TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
PRESENTADO POR: Ruth Alejandra Barajas Cabarique PRESENTADO A: Elkin Darío Ruiz Delgado COLEGIO: Gimnasio Superior MATERIA: Sociales GRADO: 802.
Advertisements

FRANCIA EN EL SIGLO XIX PRESENTADO POR: MELISSA BELTRÁN TORRES PRESENTADO A: ELKIN DARÍO RUÍZ DELGADO GRADO: 8-01,
CULTURA AFRICANA.
ÁFRICA.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
4.- LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG I LA DESCOLONITZACIÓ D’ÀFRICA.
1.Les grans unitats del relleu terrestre
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LA CONFERENCIA DE BERLÍN
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
La II GUERRA MUNDIAL Cronologia general Escenari del pacífic
MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
13 Descolonització i Tercer Món ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Gran Guerra El cinema i la La Gran Il·lusió, 1927
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
SEGONA GUERRA MUNDIAL ( 3 de setembre 1939 – 2 de setembre 1945 )
Imperialisme i Gran Guerra
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
Assignatura del GRAU EN HISTÒRIA Prof. J.M. Santacreu
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Tema 10. La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències (1)
TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
Tema 2: El problema del Marroc
DANAE TRAVÉ SARRADELL HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1R BATXILLERAT.
Tema 13 La integració d’Espanya a Europa. El paper d’Espanya en el context europeu i mundial.
El Planeta Terra.
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III)
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
De Mediados del Siglo XIX a Principios de 1920
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
AGULLENT Adela Espí Soler.
Batalla d’Anglaterra: els alemanys bombardegen Gran Bretanya
Tema 6. L’època de l’Imperialisme (1)
De Mediados del Siglo XIX a Principios de 1920
TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
EL ROBÍ ALEIX ECHNIQUE ALEIX ECHENIQUE.
3.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Guerra del Marroc
3. La Conquesta del Món: els grans Imperis Colonials
3.4.- La derrota nazi (febrer 1943 – maig 1945).
LA BELLESA BLAVA.
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
El Supercúmul Local o Cúmul de Virgo - Coma
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Característiques generals de la indústria espanyola
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Consum per substàncies per any (últim mes)
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.
MARC LEGAL Reial decret 412/2014 de 6 de juny pel qual s’estableix la normativa bàsica dels procediments d’admissió als ensenyaments oficials de grau.
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM ( )
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
VOLTOR.
8) El desenvolupament de la guerra.
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
Núria Bonet Paula Mercadal
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Als de la Bisbal tan els fots quedar bé com mal.
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I).
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Transcripción de la presentación:

TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914). Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. 4.1.- Introducció. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica. 4.3.- L’ocupació d’Àsia.

4.1.- Introducció. Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica) La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació Diferències amb el colonialisme d’època moderna Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França 1ª fase: exploració i conquesta del territori 2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat) Tres fases 3ª fase: explotació econòmica (mercat reservat, intercanvi desigual,...)

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I). Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria) Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l Claus de l’ocu- pació d’Àfrica Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II). Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees, fixant les normes i evitant conflictes si és possible S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori dóna dret a apropiar-se d’ell Conferència Internacional de Berlín (1884-85) Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze. Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...). Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completament lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...). Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...). Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III). LES POSSESSIONS COLONIALS GRAN BRETANYA: Egipte, Sudan Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda, Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni- gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti, Madagascar, Comores ALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica Sud-Occidental i Tanganyka PORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep ESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea Equatorial i Fernando Poo ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia BÈLGICA: Congo Belga

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV). Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fan front als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers CONFLICTES Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i, encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts Resistències dels colonitzats Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència “El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capità Marchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donat proves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners. ¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu el general... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobre això amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...” JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.

4.3.- L’ocupació d’Àsia (I). Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació GRAN BRETANYA: Índia, Birmània, Malaisia i part de Xina FRANÇA: Indoxina i part de Xina PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu. HOLANDA: Indonèsia RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan, costa del Pacífic. JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria ESTATS UNITS: Filipines EL CAS DE XINA Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi Es produeixen revoltes contra el control estranger (alçament dels Cent Dies i guerra dels bòxers) → el govern intenta parar-lo Les potències europees entren en Xina, es reparteixen les zones d’influència i la dominen

4.3.- L’ocupació d’Àsia (II). Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació econòmica dels britànics → durament reprimida Revoltes anticolonials Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i control estrangers → també acaba fracassant CONFLICTES Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica) Entre potències colonials Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)