LA POBLACIÓ ESPANYOLA EN EL S. XIX Jose Peiró Jorge Izquierdo
1. La població espanyola en el S.XIX La població espanyola que en 1800 era d'11,5 M va passar en 1900 a 18,6 M. Espanya té una alta taxa de mortalitat, unida a una alta taxa de natalitat. A Europa la taxa de mortalitat decau Gran influència del desenrotllament agrícola. A Espanya retard en la revolució agrícola i industrial Fins al S. XX no hi ha a Espanya la transició demogràfica 1800 1900 Aumento en % Tasa media anual Gran Bretaña 10,9 36,9 238,5 1,22 Holanda 2,2 5,1 131,8 0,84 Bélgica 3,0 6,7 123,3 0,80 Suecia 2,3 121,7 Alemania 24,5 50,6 105,5 0,72 Austria 23,3 47,0 101,7 0,70 Italia 18,1 33,9 87,3 0,62 Portugal 3,1 5,2 74,2 0,55 España 11,5 18,6 67,7 0,48 Francia 26,9 40,7 51,3 0,40 Irlanda 5,0 4,5 -10,0 -0,10 Augment de la població a Europa de 1800 a 1900
2. El creiximent demográfic Des del XVIII i el XIX hi ha un llarg i sostingut creixement. És un període mal conegut pels pocs censos realitzats. Causes: - la mortalitat epidèmica - la fam, - es produïx una lenta modernització Etapes: - 1800-1815: estancament - 1815-1860: fort creixement - 1860-1900: menor creixement
3. Mortalitat Altíssima taxa de mortalitat. Mortalitat infantil fins als 6−7 años 50 1ª mitat del segle : tan sol a Catalunya i P. Basc s’observa una caiguda de la mortalitat. 2ª mitat: en el sud i interior hi ha estancament, reducció en el nord, llevant i insulars. CAUSES: · Subdesenrotllament economic · Baix nivell de vida. · Insuficient progres metge−sanitari y de la higiene pública · Fam (crisis subsistencia), mortalitat catastrófica (epidemies) i malaties endemiques. CRISIS DE SUBSISTENCIA Augment de les defuncions, postergació de matrimonis i retracció en les concepcions. Les provincies amb majors alces en el preu del blat són les de creixement més Causes immediates (conjunturals Estructurals Epidèmies
3. Mortalitat Febra groga Còlera Afeccions endèmiques Les afeccions només poden ser combatudes per la millora de les condicions higièniques, la sanitat pública CRISIS PERIÒDICA DE SUBSISTENCIA En l'últim terç del segle Les infeccions de l'aparell respiratori (tuberculosi) van seguir fins al segle XX Les regions del nord i la costa oriental mediterrània
4. Natalitat És alta durant tot el S. XIX. Caiguda de la fecunditat Causes van ser econòmiques i culturals En algunes regions del centre (Castella la Vella, Lleó) i del nord (Galícia, País Basc) també va baixar durant la primera mitat (pobresa, baix nivell de vida) Impossibilitat d'emigrar durant la primera mitat del segle La taxa de natalitat del 60% de les províncies en l'últim quart del S.XIX pas al 36-42%. Es tracta d'una població jove amb base ampla i vèrtex estret
5. Processos migratoris 1ª mitat: s'interrompen a causa de la política poblacionísta (1850) 2ª mitat: forta emigració a Amèrica. 1878-1887 va haver-hi més entrades que eixides 1888-1896 l'emigració aconseguix el 40% del creixement vegetatiu 1897-1899 repatriació de la població de les colònies. 1888-1914 l'emigració és el factor demogràfic més important MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS Fins a l'últim quart de segle no es registren. Comencen en l'últim quart a notar-se els efectes del procés d'industrialització i urbanització 1837-1857 període migratori cap a Catalunya i el País Basc Els censats en una província diferent de la de naixement eren en 1877 un 7,7