UNITAT 10 KANT I L’IDEALISME ALEMANY

ÍNDEX Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany KANT (1724 – 1804) LES PREGUNTES KANTIANES FILOSOFIA CRÍTICA I TRANSCENDENTAL LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (I) LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (II) ÈTICA FORMAL L’IDEALISME ALEMANY LA FILOSOFIA IDEALISTA L’IDEALISME ABSOLUT DE HEGEL EL DESPLEGAMENT DIALÈCTIC DE LA IDEA ENLLAÇOS

KANT (1724-1804) Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany Kant va néixer i va viure sempre a Köningsberg, i va ser professor a la seva universitat. Pensador rigorós, va dur a terme una “revolució copernicana” en el coneixement. Va rebre la influència de: - Racionalisme dogmàtic de Leibniz i Wolff - Empirisme de Locke i Hume - Política i pedagogia de Rousseau Les seves tres obres més importants culminen el subjectivisme modern: Crítica de la raó pura, Crítica de la raó pràctica i Crítica de la facultat de jutjar.

LES PREGUNTES KANTIANES Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany LES PREGUNTES KANTIANES La filosofia canvia històricament. Cada època critica els sistemes anteriors i posa les bases sobre les seves ruïnes (lògica). Per tant, l’ésser humà elabora el món en la mesura de les seves possibilitats de conèixer. Des d’aquesta perspectiva, les grans preguntes de la filosofia fan un gir i es formulen des del subjecte: Què puc saber? Límits del coneixement i validesa científica. Què he de fer? Acció ètica. Què m’està permès esperar? Si hem actuat èticament, podem esperar ser feliços. Què és l’home? Aquesta qüestió és la síntesi de totes i planteja l’autonomia de l’ésser humà per pensar i actuar.

FILOSOFIA CRÍTICA I TRANSCENDENTAL Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany FILOSOFIA CRÍTICA I TRANSCENDENTAL La seva filosofia és crítica perquè qüestiona la capacitat de la raó, admet que no és possible conèixer tota la realitat. La seva filosofia és transcendental perquè el subjecte coneix només allò que li permet l’estructura a priori de la seva raó. El pensament de Kant es planteja, primer que res, les condicions de l’ésser humà per conèixer. El coneixement és l’aplicació dels a priori (forma) a les dades sensibles (matèria) procedents de l’exterior. Per tant, en conèixer adaptem la realitat a les nostres condicions. Hi ha dues realitats: - Noümen: realitat “en si”, independent del subjecte. - Fenomen: realitat “per a mi”, tal com la concebem. Problema: és possible, en aquestes condicions, tenir un coneixement científic? Kant tracta de fonamentar la validesa (no la veritat ni la certesa) del coneixement en els a priori: universals (tot ésser racional els té) i necessaris (són imprescindibles per conèixer).

LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (I) Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (I) En la Crítica de la raó pura, Kant investiga el procés de coneixement i la validesa de la ciència. Condicions del judici científic Judicis analítics A priori, universals i necessaris, S = P. Judicis sintètics A posteriori, concrets i contingents, S ≠ P Judicis sintètics a priori El predicat afegeix informació sobre el subjecte S ≠ P, però són judicis racionals, poden expressar-se a priori i són universals i necessaris. En opinió de Kant, aquests són els judicis científics.

LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (II) Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (II) Kant investiga quines formes de coneixement poden establir els judicis vàlids; tenen part empírica (matèria) i racional (forma): Estètica transcendental Estudia el coneixement sensible i els a priori, espai i temps (intuïcions pures), que ordenen les sensacions. La matemàtica té com a objecte l’espai (geometria) i el temps (aritmètica) que ordenen les dades sensibles; per tant, poden establir judicis sintètics a priori. Analítica transcendental L’enteniment pren el material de la sensibilitat i l’elabora mitjançant les categories (conceptes purs). La física estudia els fenòmens naturals aplicant les categories (causalitat...) als fets percebuts, d’aquí que pugui elaborar judicis vàlids. Dialèctica transcendental Tracta d’explicar el funcionament de la raó pura, la seva aspiració al coneixement de les causes últimes: de la unitat de fets físics (món o cosmos), de la unitat de fets psíquics (ànima) i de la unitat absoluta (Déu). Aquest és el terreny de la metafísica, l’aspiració de la qual és conèixer el noümen, i aquestes qüestions no tenen una resposta científica vàlida.

ÈTICA FORMAL Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany Objectiu de Kant: construir una ètica des de la racionalitat. Crítica de la raó pràctica. Ètiques materials Ètica formal L’acció es basa en l’imperatiu hipotètic, condicional; si fas tal cosa, obtindràs tal altra cosa. Exemples: eudemonisme, moral cristiana... Fundada en l’imperatiu categòric, determinada només pel deure, incondicionada; l’acció es realitza des de la bona voluntat i els dictàmens de la raó; té el seu fi en si mateixa, en la dignitat personal: no cerca aconseguir altres objectius. Es tracta d’una moral autònoma (basada en la mateixa naturalesa humana) i formal (no prohibeix ni prescriu, l’acció es regula pel deure). Postulats que es poden derivar de la raó pràctica: llibertat, immortalitat de l’ànima, Déu.

L’IDEALISME ALEMANY Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany Situació d’endarreriment polític d’Alemanya a la fi del s. XVIII. La confluència de les noves idees procedents de França i un sentiment nacionalista determinarà el futur lideratge intel·lectual de la cultura alemanya en el s. XIX. Sturm und Drang (‘tempesta i ímpetu’), moviment preromàntic que exaltava el jo creador i la nació que l’engendra: Hamman, Herder, Goethe, Schiller. La creació literària d’aquests autors al costat de la filosofia de Kant, serà l’origen a l’idealisme alemany: Fichte, Schelling, Hegel.

LA FILOSOFIA IDEALISTA Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany LA FILOSOFIA IDEALISTA L’idealisme moderat de Kant havia deixat el noümen al marge de les idees del subjecte. Segons els idealistes no hi ha un “en si” que pugui ser pensat però no conegut. Fichte Schelling Seguidor fervent de Kant, corregeix el seu semiidealisme en considerar que només hi ha representacions produïdes pel jo (idealisme subjectiu). Aquest jo és qualsevol individu que assumeixi l’activitat creadora del geni i té, a més a més, una projecció social i política capaç de construir una comunitat nacional harmoniosa. L’absolut és una primera realitat en què s’identifiquen esperit i natura (idealisme objectiu), de la qual sorgeixen les manifestacions de l’esperit i les realitats naturals. El misteri íntim i espiritual de la natura es manifesta en l’art.

L’IDEALISME ABSOLUT DE HEGEL Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany L’IDEALISME ABSOLUT DE HEGEL Hegel descobreix que la veritat, tan desitjada pels filòsofs, és històrica i cada període només pot conèixer una veritat parcial. La Història de la filosofia és la història de la recerca de la veritat. L’objecte de la filosofia és conèixer la Raó o Idea que organitza la totalitat de la realitat. - “Tot allò real és racional”: totes les coses tenen la seva raó de ser. - “Tot allò racional és real”: tal raó pot ser coneguda, algun dia l’ésser humà podrà arribar a tota aquesta raó. Superant les insuficiències dels sistemes filosòfics anteriors, però sense deixar-los de banda, Hegel construeix un sistema que recull la totalitat de la realitat en una Idea primera que es desplega dialècticament com a realitat natural i històrica (idealisme absolut).

EL DESPLEGAMENT DIALÈCTIC DE LA IDEA Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany EL DESPLEGAMENT DIALÈCTIC DE LA IDEA Dialèctica: lluita de contraris (tesi i antítesi) i superació (síntesi). Idea inicial (tesi) Natura (antítesi) Esperit absolut (síntesi) Situada en l’origen de tot el que existeix. Es debat entre l’existència i el no-res i aquesta contradicció la fa avançar dialècticament cap al contrari. Com a desplegament còsmic sorgit de la Raó primera, conserva aquesta racionalitat en el seu ordre intern. En el seu si, evoluciona la vida i l’ésser humà amb la seva pròpia raó. Comencen els primers símptomes de la síntesi, matèria i raó, cos i ànima. A través de la consciència l’ésser humà descobreix la Raó general. L’esperit que caminava endormiscat en la natura es revela a través de la consciència humana i tot el seu procés de construcció històrica, fins a aconseguir l’Estat com a forma total d’organització social.

Unitat 10. Kant i l’idealisme alemany ENLLAÇOS Kant Hegel