U. D. V, TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX ECONOMIA FINS 1840 A PARTIR DE 1844 ESTANCAMENT DESENVOLUPAMENT I CRISI Malgrat que als Creixement època moderada Creixement i estabilitat durant la Restauració Anys 30 Es realitza Crisi financera de 1866 Liberalització econòmica Desamortitzacions Catalunya: “Febre d’or” 1867-1887 Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista 2

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 1. L’agricultura, entre la reforma i l’estancament Endarreriment econòmic espanyol al s. XIX causat per -L’escassa transformació de l’agricultura malgrat la legislació liberal A Catalunya, les transformacions del s. XVIII van orientar la producció cap el mercat i van ser la base de la industrialització Els efectes de la reforma agrària liberal La reforma agrària liberal -1836, abolició del règim senyorial i dels drets jurisdiccionals -1836, Llei de desvinculació de les primogenitures (primogenitura) -Desamortització eclesiàstica o de Mendizábal (1836) -Desamortització de les terres dels municipis o de Madoz (1855) La terra es converteix en una mercaderia que es pot comprar i vendre lliurement Liberalització del mercat agrícola -Va ajudar a reduir el dèficit públic -Finals del s. XIX, gran part de les terres continuaven en mans dels antics amos que no la conreaven directament 3

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial s. XIX L’augment de la producció agrària -1800-1860, Espanya passa de 10 milions a 16 milions d’hectàrees conreades Reforma liberal Augmentà de la superfície conreada Principals conreus -Cereals (80 % de la (superfície conreada) -Vinya (producte d’exportació) -Augmenta la producció de blat de moro i de la patata -Reducció de cabanya ovina (reducció de les exportacions de llana i abolició dels privilegis de la Mesta) i augment de la porquina Una transformació insuficient L’augment de la producció va ser per l’augment de la superfície conreada, no per la modernització de les tècniques agrícoles. -Baixa rendibilitat dels conreus tradicionals de cereals -Marc natural poc favorable (orografia, sòl, clima…) -Desfavorable estructura de la propietat Endarreriment agrari Obstaculitza la industrialització Minifundis (submeseta nord, Galícia) i latifundis (Castella la Nova, Extremadura i Andalusia) Amb la reforma -Molts pagesos passen a ser arrendataris o assalariats -Desaparició de les terres comunals 4

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial s. XIX El model agrari català La desvinculació de la terra i les desamortitzacions -No va generar grans alteracions de l’estructura de la propietat -Els beneficiaris van ser professionals, comerciants i pagesos Els contractes a llarg termini (emfiteusi, rabassa morta) -Havien atorgat als pagesos el domini útil de la terra al s. XVIII Estimulant l’aplicació de millores i l’especialització agrícola (viticultura, fruiters) El creixement de l’agricultura catalana 1860, moltes comarques prop del litoral estaven dedicada al monoconreu vitícola Essencial per a l’arrencada del procés d’industrialització de Catalunya Augment de la producció per sobre de la mitjana espanyola Dos tipus d’agricultura Nord i interior Tradicional (secà): llegums i blat Zones litorals i prelitorals Intensiva i especialitzada (exportació) (vinya, oliveres, fruiters, regadiu) -Construcció del canal d’Urgell -Conreu de l'arròs al Delta des de 1860 Insuficiència de la producció de cereals i llegums 5

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 2. La població al s. XIX Un creixement limitat Espanya passa d’10,5 milions l’any 1797, a 15,6 l’any 1860 i a 18,5 el 1900 (creixement superior al 60 %) -Desaparició d’algunes epidèmies -Nous conreus (blat de moro, patates) Creixement dels més baixos d’Europa Trets propis de la demografia tradicional -Mortalitat encara elevada (infantil) 30 ‰ -1900, l’esperança de vida era de 34 anys (+ 45 a França, Regne Unit) Major creixement demogràfic a les zones costaneres amb l’excepció de Madrid -Catalunya, Múrcia, Canàries i País Basc Creixement demogràfic a Catalunya Segona meitat del s. XIX, inici de la transició demogràfica Major creixement econòmic Catalunya passa de 0,9 milions el 1790 a 1,9 el 1900 -Millor alimentació i davallada de les grans epidèmies (Caiguda de la mortalitat) -Augment de la població per la immigració d’altres zones d’Espanya 6

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial s. XIX Estats Població (milions) 7

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX Èxode rural i urbanització -1836, el 10 % de la població viu en capitals de províncies; cap el 1900, el 16,6 % 1900, el 70% de població és rural Creixement urbà limitat -Madrid, centre polític i administratiu -Barcelona, principal nucli industrial (1860, Pla Cerdà) Catalunya 1800, 2 de cada 3 vivien en nuclis de menys de 2000 habitants; cap el 1900, 1 de cada 3 Intensos moviments migratoris interiors -Èxode rural del camp a la ciutat -De la perifèria (Comarques del Pirineu) al litoral (Sabadell, Terassa...) L’emigració a ultramar Causes -Augment de la població -Baixa qualificació educativa -Escasses transformacions agrícoles Focus d’emigració Galícia, Astúries, Cantàbria, Canàries Amèrica Llatina: Argentina, Mèxic, Cuba, Brasil Catalunya Cuba -Al darrer terç del s. XIX, emigraven unes 100000 anualment Fins 1860 van emigrar unes 200000 persones 8

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 4. El naixement de la indústria moderna a Catalunya La indústria cotonera Obertura comerç americà (Carles III) Xarxa manufacturera del s. XVIII -1780, Indianes (primeres filadores mecàniques angleses) 1802, Espanya prohibeix la importació de cotó filat Gran impuls aturat per la Guerra de 1808 Mesures liberalitzadores de la producció Supressió del privilegis gremials El procés de mecanització 1830-1861, Creixement del sector tèxtil Mecanització de la filatura (berguedana, selfactina) -1832, Bonaplata -1840, “Vapor Vell” a Sants 1832, Màquina de vapor 1861 -Els fusos mecànics havien substituït els manuals -La mecanització dels telers no arribava al 50 % Augment de la producció, disminució dels costos 9

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX Crisi i expansió de la indústria tèxtil 1861-1865, Crisi, “fam de cotó” (Guerra de Secessió Americana) 1874-1882, Expansió econòmica: La Febre d’Or (Narcís Oller) -Mecanització del tissatge (sector del teixit) -Renovació de l’estructura industrial (utilització d’energia hidràulica: colònies industrials) -Mecanització del sector de la llana -Creació de societats per ampliar capitals Globalment, les quantitats absolutes eren molt petites Suficient per industrialitzar Catalunya, però no per arrossegar el conjunt de la indústria espanyola Dimensions del sector cotoner Els límits de la indústria tèxtil Escassetat de carbó -L’hulla asturiana no va arribar al port de Barcelona fins 1892 -Va afavorir el desenvolupament de colònies industrials Debilitat del mercat espanyol -Una pagesia amb una escassa capacitat adquisitiva -Necessitat de mesures proteccionistes Catalunya fàbrica d’Espanya Burgesia emprenedora, oberta a les innovacions tecnològiques 10

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 11

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 12

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 6. Mineria i siderúrgia L’expansió de la mineria 1868, Llei de mines Liberalització del sector -Augment de la demanda internacional per la industrialització -Avenços de les tècniques d’extracció -L’endeutament crònic de la Hisenda espanyola 1874-1914, Explotació massiva del subsòl espanyol Concessió de l’explotació dels jaciments a companyies estrangeres (Franceses i angleses) Coure (Ríotinto, Huelva), mercuri (Almadén, Ciudad Real), plom (Linares), zinc (Reocín, Catabria) El carbó i el ferro Augment de la demanda de carbó per la màquina de vapor i la siderúrgia Carbó d’Astúries -Facilitat d'accés al transport marítim -1891, Aranzel proteccionista per l’arribada del carbó gal·lès, més barat i de millor qualitat Ferro basc -A partir de la difusió del convertidor Bessemer -Sense fòsfor, destinat principalment a l’exportació (Gran Bretanya) 13

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX La indústria siderúrgica -Ferro de les mines de Ojen -Fracassa per la utilització de carbó vegetal 1826, Primera siderúrgia espanyola en Màlaga 1864,-1879, Astúries centre siderúrgic d’Espanya Aprofitament del carbó asturià La preponderància de la siderúrgia de Biscaia Des de 1876 companyies britàniques, amb capital basc, creen alts forns a Biscaia amb carbó de coc gal·lès Eix comercial Bilbao-Cardiff -1880, Altos Hornos de Vizcaya (1885, primer convertidor Bessemer) -1882, S. A. Altos Hornos y Fábrica de Hierro y Acero de Bilbao -Finals de la dècada, primer forn Martin-Siemens A finals del s. XIX el ferro de Biscaia eren 2/3 de la producció espanyola 7. Diferències de la industrialització amb la d’altres economies d’Europa A començaments del s. XX, l’economia espanyola seguia sent principalment agrària -Producció industrial: 1/5 de la producció Causes -La situació geogràfica encaria el transport de les importacions i les exportacions -L’escassetat de recursos naturals com el carbó de qualitat o el ferro -L’endarreriment agrari (escassa capacitat adquisitiva dels pagesos) -La gran quantitat de capitals absorbits pel deute públic 14

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 8. El ferrocarril i el mercat La insuficiència dels transports -Menys de 10.000 km de carreteres i camins -Manca d’una xarxa hidrogràfica que permetés el transport fluvial Mitjan s. XIX, endarreriment dels transports La construcció del ferrocarril -1848, Barcelona-Mataró -1851, Madrid Aranjuez 1855, Llei general de ferrocarrils Etapes 1856-1865, primera gran expansió -5108 km de via (Madrid-Alacant (1858), Barcelona-Saragossa (1862), Madrid-Irun (1864) 1866, Crisi financera -Enfonsament de les accions ferroviàries 1876-1885, Nova etapa constructiva -30.000 km més de via -Grans subvencions i concessions a les companyies -Catalunya va aportar gran quantitat d’inversors Efectes del ferrocarril sobre l’economia -Major amplada de via Dificulta els intercanvis amb Europa -·Estructura radial Dificulta les comunicacions entre les zones industrials més dinàmiques -Franquícia aranzelària -Evità la modernització del sector siderúrgic i de maquinària 16

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 17

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX Ferrocarril i mercat interior Escassa capacitat adquisitiva de la pagesia Construcció d’un mercat nacional Demanda escassa Primera meitat del s. XIX, supressió dels obstacles a la lliure circulació de mercaderies Supressió d’impostos de pas i taxes Intensificació del comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya -Exporta bona producció industrial -Importa matèries primeres i aliment El comerç exterior La navegació a vapor dinamitza el transport a llarga distància 1859, Reforma del port de Barcelona Etapes Creixement modest però sostingut -Exportacions: oli, vi -Importacions: Teixits de cotó i lli 1815-1850 1850-1900 Major creixement per l’expansió del comerç internacional -Exportacions: Minerals i agraris -Importacions: Cotó en floca i carbó Lliurecanvisme i proteccionisme -Fins 1870 predominà una política lliurecanvista -Des de 1870, el tèxtil català, el cerealistes castellans, el carbó asturià i la siderúrgia basca pressionen a favor d’una política proteccionista 18

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX 6. Hisenda, Banca i moneda El problemes de la Hisenda Endeutament públic crònic -Manteniment de privilegis (noblesa i Església) -Guerra del Francès i pèrdua de les colònies americanes 1845, Reforma fiscal de Mon-Santillán Objectius -Suprimir les exaccions fiscals dels privilegiats -Augmentar la recaptació -Uniformar i racionalitzar el sistema impositiu espanyol Mesures -Va simplificar el nombre d’impostos -Contribució per immobles, industrial i un impost indirecte sobre el consum -Va concretar les bases imposables Limitacions de la reforma -No incloïa les rendes personals de treball i capital -La càrrega fiscal requeia especialment en els consums La persistència de l’endeutament -Concessions importants (mines) a grups estrangers (francesos, anglesos) -Emissió de deute públic (augment del dèficit) Finançament de l’Estat mitjançant crèdit exterior 19

U. D. V Transformacions agràries i expansió industrial al s. XIX Unificació monetària i banca -Adopció del ral com a unitat monetària bàsica -1868, la pesseta posa fi a la diversitat de monedes 1848, Llei de reforma monetària -1829, Banco Español de San Fernando -Banc de l’Estat i d’emissió -1844, Banco de Isabel II i Banc de Barcelona -1831, Borsa de Madrid -1860, Borsa de Barcelona -1856, Banco de España (1874, monopoli de l’emissió de moneda: pesseta) -La indústria basca generà el major sector bancari del país (1856, Banco de Bilbao; 1902, Banco de Vizcaya) 19 5 Pessetes de 1869