TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

0.- INTRODUCCIÓ Què és? Un sistema econòmic, social i polític. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques: Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). Societat: estamental. Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.

1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. 1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- Una producció insuficient. 1.4.- Una població estancada. 1.5.- Indústria tradicional i manufactures. 1.6.- La insuficiència dels transports. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.

1.0.- Introducció. Economia rural: 80 % de la població al camp. Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

1.1.- La propietat de la terra. Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en: Reserva senyorial. Masos. Concepte de propietat vinculada: (tenen jurisdicció i profit econòmic però no es pot vendre) A títol nobiliari A l’Esglèsia A municipi A la corona Foto comentar; seguretat...

1.2.- Els drets senyorials. Definició. Procedència: Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,… L’església rebia el delme. (almoina) Feines a la parcel·la del senyor Percentatge de la seva collita Taxes de “monopoli” (molí, pont, ferreria, dret de pas, mercat...) Jutge, militar, fiscal i govern; guerra i pau, moneda, ordres...

1.3.- Una producció insuficient. Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. Terres comunals. Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).

1.4.- Una població estancada. Escàs creixement demogràfic. Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

1.5.- Indústria tradicional i manufactures. Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats: Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels productes. Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats. Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.

1.6.- La insuficiència dels transports. Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals. Camins carreteres. Camins reials Anglaterra canals. Gran creixement econòmic

1.7.- Comerç interior i comerç colonial. Comerç interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT. Les colònies van canviar el ritme de creixement dels països Matèries primeres Nous mercats per a les manufactures (més demanda; llei de l’oferta i la demanda) Productes elaborats... Europa; esclaus... Àfrica; treball a Amèrica: cacau, cafè, tabac Companyies de comerç Institucions financeres prèstec Capitalisme comercial

2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL. 2.1.- Els estaments. 2.2.- Els privilegiats. 2.3.- Els no privilegiats.

2.1.- Els estaments. Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat. Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats. Recalcar la possible mobilitat Recordar la carta del rei Lluís XIV

2.2.- Els privilegiats. Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat. La noblesa: Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seves propietats territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència. El clergat: Eren menys de l’1% de la població. Es dividia en: Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. Baix clergat: origen modest i vida més senzilla. Nivells dintre de la noblesa Nivell de vida NOSTRE comparat amb la manera de viure de la noblesa d’aquella època...

2.3.- Els no privilegiats. Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. La burgesia: Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat: Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.

3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.

3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).

3.2.- Els inicis del parlamentarisme. Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. El model anglès: Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’Habeas Corpus (1679). La Revolució de 1689: Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders. Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influència en el pensament il·lustrat.

4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. 4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim. 4.3.- El despotisme il·lustrat.

4.0.- Introducció. Causes de la crisi de l’Antic Règim: Expansió del comerç. Noves formes de producció: domestic system i manufactures. Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.

4.1.- L’esperit de la Il·lustració. Ideologia al servei de la burgesia. Precedents: Newton: mètode científic. Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religió).

4.2.- La crítica a l’Antic Règim. Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats). Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Voltaire: tolerància i llibertat de consciència. Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.

4.3.- El despotisme il·lustrat. “Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.