Coneixement del Medi LA COMARCA DEL BAGES 4t. de Primària

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Socials tema -2 Meritxell Bachpol Adell Daniel Galvez Àvila
Advertisements

LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1.
LA GEOGRAFIA D’ESPLUGUES
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
3. LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
MAPA DEL MÓN.
Index Que és el bosc tropical humit
Presentació de socials
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
Comprensió del canvi climàtic
LES COMARQUES DE MUNTANYA
ELS PAISATGES I ELS POBLES
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Planeta Terra.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Coneixement del Medi Social i Cultural
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
Manresa, 7 d’abril de 2016.
Estudi de millora del transport públic a la comarca del Bages
ATLES COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
EGIPTE I EL NIL HUGO M I SERGI H.
Santa Coloma de Gramenet!
Coneixement del Medi Social i Cultural
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Les costes i els rius de Catalunya
LES COMARQUES D’INTERIOR
La Conca de Barberà.
L'ANOIA.
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
La vegetació de Catalunya
Comarques de Catalunya
PLA DE L'ESTANY.
La vida a Sebes.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Unitat 1: L’escenari fisic de les activitats humanes
VALLÉS ORIENTAL.
EL TIMBALER DEL BRUC.
Comarques de Catalunya
L’AIGUA A LA NATURA.
GALÍCIA La comunitat autònoma..
EL RELLEU CATALÀ DEPRESSIÓ CENTRAL SERRALADES COSTANERES ELS PIRINEUS
Introducció En aquest apartat haurem de treballar algunes dades sobre la vegetació, ja saps: el món de les plantes en el seu medi. Cal que penquis de valent.
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
La Terra i la Lluna.
Coneixement del Medi Social i Cultural
TIPUS DE TAURONS.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D’EUROPA
BAIX LLOBREGAT.
VALLÈS OCCIDENTAL.
EL RIPOLLÈS.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
GIRON ÈS.
EL BAGES.
EL BARCELONÈS.
ANOIA.
CONVENI MARC CONSELL COMARCAL – AJUNTAMENTS/2017
AINET DE CARDOS Situat a la carretera ,a 930 m. d’altitud i amb 46 habitants , podem trobar 1 hotel és diu Puitavaca, 1càmping.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Coneixement del Medi LA COMARCA DEL BAGES 4t. de Primària Serra de l’Obac Sant Llorenç del Munt

Aprendrem... Situació de la comarca Comarques veïnes Municipis del Bages El relleu La vegetació Els rius El clima La fauna Les vies de comunicació

Situació de la comarca La comarca del Bages està situada al centre de Catalunya, a mig camí entre la muntanya i el mar, per això sovint l’anomenem cor de Catalunya. Té una superfície de 1.295 km2 i 152.177 habitants. Les comarques estan agrupades en Regions o Vegueries. Així, la comarca del Bages forma part de la Regió 7, junt amb les seves comarques veïnes: Berguedà, Solsonès i Anoia. BERGUEDÀ SOLSONÈS REGIÓ 7 BAGES ANOIA

Comarques veïnes Situació de les comarques que envolten el Bages Al Nord- BERGUEDÀ OSONA A l’Est- VALLÈS ORIENTAL VALLÈS OCCIDENTAL Al Sud- BAIX LLOBREGAT ANOIA A l’Oest-SOLSONÈS BERGUEDÀ SOLSONÈS OSONA BAGES VALLÈS OR. VALLÈS OCC. ANOIA BAIX LLOBR.

Municipis del Bages La comarca del Bages està formada per 35 municipis. La capital del Bages és Manresa. 1.Aguilar de Segarra 2.Artés 3.Avinyó 4.Balsareny 5.Calders 6.Callús 7.Cardona 8.Castellbell i el Vilar 9.Castellfollit del Boix 10.Castellgalí 11.Castellnou de Bages 12.l'Estany 13.Fonollosa 14.Gaià 15.Manresa 16.Marganell 17.Moià 18.Monistrol de Calders 19.Monistrol de Montserrat 20.Mura 21.Navarcles 22.Navàs 23.Rajadell 24.El Pont de Vilomara i R. 25.Sallent 26.Sant Feliu Sasserra 27.Sant Fruitós de Bages 28.Sant Joan de Vilatorrada 29.Sant Mateu de Bages 30.Sant Salvador de Guardiola 31.Sant Vicenç de Castellet 32.Santa Maria d'Oló 33.Santpedor 34.Súria 35.Talamanca  

El relleu CENTRE El centre de la comarca del Bages és una zona plana, el Pla del Bages. Al seu voltant s’aixequen zones més altes, més muntanyoses. PLA DEL BAGES

El relleu SUD-EST Al Sud-Est, trobem una part de la Serralada Pre-litoral. És en aquesta serralada on s’aixequen les principals muntanyes del Bages. PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral

El relleu Serralada de Montserrat Cim: Sant Jeroni (1.224 m.) SUD-EST Serralada de Montserrat Cim: Sant Jeroni (1.224 m.) Serralada de Sant Llorenç del Munt Cim: Montcau (1.053 m.) PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

El relleu Al Nord-Est hi trobem l’Altiplà del Moianès. Puig- Rodors Al Nord-Est hi trobem l’Altiplà del Moianès. Cims: El Puig-Rodors (1.056 m.) i la Montjoia (994 m) PLA DEL BAGES Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

El relleu Serra de Les Garrigues Altiplà del Moianès OEST Puig- Rodors A l’oest, cap el terme municipal de Sant Mateu de Bages hi trobem les serralades de Castelltallat, Rubió i Les Garrigues. Serra de Castelltallat PLA DEL BAGES Serra de Rubió Serralada Prelitoral St. Llorenç del Munt Montserrat

Pineda - Vall de la riera de Rajadell La vegetació (1) Tipus d’arbres El tipus de vegetació que trobem al Bages actualment no és el que hi havia originàriament o el que hi hauria si l’acció de l’home al llarg dels segles no l’hagués alterat. El bosc natural del Bages estaria dominat per alzines i roures però en segles passats grans extensions van ser substituïdes per camps de conreus (vinyes, oliveres, ametllers). A mida que els conreus es van anar abandonant, van anar creixent pinedes. El pi blanc, la pinassa i el pi roig, per aquest ordre, són ara tan abundants per les seves poques exigències pel que fa a la qualitat del sòl, per la seva gran capacitat de dispersió i pel seu creixement relativament ràpid. En els boscos de ribera podem trobar àlbers, pollancres, oms... Pineda - Vall de la riera de Rajadell Conreus i boscos en la plana

La vegetació (2) Tipus d’arbres Al Bages l'alzinar ocupa només extensions considerables al sud de la comarca, a les àrees de relleu enrevessat i rocoses de Montserrat i del Montcau i la serra de l'Obac. Al pla de Bages i a tota la meitat nord de la comarca l'alzina és freqüent, però no l'alzinar. Els alzinars més extensos i més ben conservats del Bages són al terme de Mura. Al Bages tampoc hi ha rouredes extenses, però sí moltíssims roures. Resten, però, alguns reductes de rouredes notables, com el de la Malesa (Sallent), la de roures centenaris de les Tàpies (Calders), i la de roure de fulla gran de les Teixoneres (Mura). Al Moianès, en especial al pla de Moià i a l'Estany, la roureda cobreix extensions notables i està en procés d'expansió. L’alzina del Vent Serra de l’Obac

La vegetació (3) Tipus d’arbustos El tipus de màquia (boscos d’arbustos alts de 1’5 m. a 2’5 m.) més comuna al Bages és la dominada per l'arboç però en d'altres l'arbust majoritari pot ser el marfull o el matabou . L'arbust dominant a les garrigues (arbustos de 0’5 a 1’5 m) acostuma a ser el garric . Un altre arbust que al Bages quasi sempre acompanya al garric, és el llentiscle o mata de cabrit. A les bardisses trobem esbarzers, rosers silvestres aranyoners i arços blancs. A les brolles trobem romaní , argelaga, bruc d'hivern, farigola o timó ... Els fenassars (prats rics en herbes altes) ocupen els camps abandonats de les obagues i les planes. L’herba dominant és el fenàs o fenal de marges . Esbarzers Romaní Farigola

Pantà de la Llosa del Cavall (emmagatzema l’aigua del Cardener) Els rius (1) El riu més important que travessa la comarca del Bages de Nord a Sud és el riu Llobregat. Neix a Castellar de N’Hug i desemboca a El Prat de Llobregat. Dins la comarca del Bages passa per Balsareny, Sallent, Manresa, Pont de Vilomara, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat. El Llobregat té 3 afluents importants:el Cardener, la Gavarresa i el Calders. El riu Cardener passa per Súria, Callús, Manresa i Castellgalí. La Gavarresa passa per Avinyó i Artés. El Calders passa per Monistrol de Calders, Calders i Navarcles. Aiguamoll de la Bòbila a Santpedor Riu Llobregat a Sallent Pantà de la Llosa del Cavall (emmagatzema l’aigua del Cardener) La Sèquia de Manresa Riera Gavarresa Fonts del Cardener

Els rius (2) Rius Riu Llobregat El Llobregat El Cardener Hortons Fonollosa Rajadell La Gavarresa Relat Oló Malrubí El Calders Sant Joan Relat Riera Gavarresa Riera Hortons Riera d’Oló Riera Malrubí Riera Fonollosa Riera Calders Riera Rajadel

El clima La major part del Bages té un clima mediterrani continental de baixa altitud caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica i per poques precipitacions. Però no tots el pobles del Bages tenen exactament el mateix clima. Al sud del Bages la influència marítima fa que no hi hagi tanta oscil.lació tèrmica i en llocs amb més altitud la temperatura baixa i hi ha més precipitacions. Fredorada del 2001- Aqüeducte de Conangle (Balsareny) Clima (El medi natural del Bages) Calorada del 1994- Alzines seques

La fauna ESPÈCIES QUE ES PODEN TROBAR AL BAGES - MOL·LUSCS – Cargol bover, cargol vinyal - ARÀCNIDS – Aranya, escorpí groc... - CRUSTACIS – Cranc de riu, cranc de riu americà. - INSECTES- Abella de la mel, eruga,... - PEIXOS – Barb, carpa, truita,... - AMFIBIS – Granota verda, gripau,... - RÈPTILS – Dragó, llangardaix,... OCELLS – Àliga, corb, esparver,... - MAMÍFERS – Conill, senglar, guineu,...

Vies de comunicació A la comarca del Bages, les vies de comunicació segueixen principalment les valls que fan els rius i les rieres. Els anys setanta es construí una carretera cap a Barcelona per la vall del Llobregat, l’eix del Llobregat. El 1989 s'obrí l'autopista Manresa-Terrassa i els anys noranta es construí l'eix transversal. Al Bages tenim dues línies de ferrocarril que ens uneixen amb la resta de Catalunya (RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat).