TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I CANVIS SOCIALS Segle XIX i primer terç del segle XX

LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL PROCÉS DE REFORMA DE LES ESTRUCTURES DE LA PROPIETAT DE LA TERRA OBJECTIUS: -Posar la terra en mans de propietaris únics i individuals amb plena llibertat sobre ella -Modernitzar el cultiu més productivitat -Destinar la producció a la comercialització en un mercat el més ample possible. PRECEDENTS: - Origen: programa de reformes agràries dels il·lustrats influencia de la fisiocràcia i del liberalisme econòmic. - Godoy 1798 - Josep I Bonaparte (Estatut de Baiona) - Corts de Cadis - Trienni Liberal ETAPES: 1ª. Regència de Maria Cristina 1833-1840: MENDIZÁBAL 1835-1837 2ª. Bienni Progressista 1854-1856: MADOZ 1855

La reforma agrària liberal Entre 1835 i 1837 es produeix la construcció de l’Estat liberal a Espanya. Un element essencial per aconseguir-lo va ser la reforma agrària. Dissolució del règim senyorial Desvinculació de les terres Desamortització de Mendizábal -la jurisdicció senyorial passa a mans de l’Estat -els senyorius es converteixen en propietats privades -molts llauradors van perdre les seues terres i es van convertir en jornalers i arrendataris, amb menys drets que abans. -abolició de les primogenitures -abolició de totes les formes de propietat col·lectiva i de mans mortes -expropiació per part de l’Estat dels bens de l’Església

Regència de Mª Cristina: Mendizábal 1835-1837 Modificacions de l’estatut de propietat agrària de la noblesa: -Desvinculació de les primogenitures, 1836 llibertat per a vendre eixida al mercat de gran extensions de terra. -Dissolució del règim senyorial, 1837 els antic senyors es converteixen en nous propietaris. Modificacions de l’estatut de propietat agrària del clero: -Desamortització de bens del clero, 1836-1841. Supressió ordres religiosos “bens nacionals” venda en subhasta pública Propietats del clero secular compra en metàl·lic o en títols de deute Objectius: continuar la guerra carlina reduir el dèficit públic crear una base de propietaris fidels al liberalisme Plens drets del propietari sobre la terra

Bienni Progressista: Madoz 1855 Desamortització de bens del clero secular Desamortització de bens civils (bens dels ajuntaments): -venda de bens de propis dels ajuntaments -en la pràctica es van vendre, també, bens comunals OBJECTIUS: Finançar la construcció del ferrocarril Reduir el deute públic Desamortització de Mendizábal Desamortització de Madoz

Conseqüències socials de les desamortitzacions La noblesa: -no va perdre la seua base econòmica -no va transformar les propietats en empreses agràries capitalistes, doncs va mantenir uan mentalitat rendista i absentista. El clero: -va perdre part del seu patrimoni -el clero secular va passar a dependre de la dotació econòmica de l’Estat La burgesia: -va comprar bens i es va transformar en una burgesia agrària amb mentalitat de terratinents absentistes. Els arrendataris i subarrendataris: -va empitjorar la seua situació, ja que els nous propietaris els van imposar contractes d’arrendament més durs. Els jornalers: -va augmentar el seu nombre per l’anul.lació de molts contractes d’arrendament amb cultivadors petits.

Conseqüències econòmiques de les desamortitzacions Eixida al mercat de milers de propietats modificació de la propietat de la terra (canvi d’amo) Consolidació de la propietat privada. Augment de la superfície cultivada per les noves rompudes, però sense alterar les tècniques utilitzades Augment de la producció de cereals i expansió de la vinya Millor abastiment del mercat interior No va canviar l’estructura de la propietat (latifundis i minifundis) No va satisfer les expectatives dels cultivadors mitjans i petits de convertir-se en propietaris No va solucionar el problema dels llauradors obstaculitzà el desenvolupament industrial Va pal·liar, en part, els problemes d’Hisenda

La crisi agrària de finals del segle XIX Crisi cerealista: -Provocada per l’arribada de productes procedents de països amb agricultura extensiva més competitiva -Va ocasionar: La protesta de la Lliga Agrària demana un aranzel proteccionista El descens dels salaris agitacions de llauradors Crisi de la viticultura: -Provocada per l’extensió de la plaga de la fil·loxera (de França) -Va ocasionar la desaparició de les vinyes autòctones i la replantació amb ceps americanes.

L’agricultura en el primer terç del segle XX SUPERACIÓ DE LA CRISI Gràcies a: La protecció aranzelària , sobretot del cereal La població urbana obligada a consumir aliments més cars què en el mercat internacional escassa demanda de productes industrials El creixement de la producció, degut a: noves rompudes intensificació del cultiu diversificació i especialització fertilitzants mecanització regadiu destinats a l’exportació cereals vinya oliveres cítrics

Problemes del camp espanyol durant el primer terç del segle XX ENDARRERIMENT AGRÀRI Repartiment desigual de la propietat de la terra LATIFUNDIS (Extremadura, Andalusia, Castella) cultiu poc eficient misèria dels llauradors (jornalers) Gran conflictivitat al camp MINIFUNDIS (nord) explotacions poc rendibles i competitives emigració Escasses transformacions tècniques productivitat limitada i baixos rendiments INTENTS DE SOLUCIÓ Augment del regadiu Pla d’Obres Públiques 1902 (Pla Gasset) Confederacions Hidrogràfiques 1926 (dictadura de Primo de Rivera) Colonització de noves terres escassos resultats per la pressió dels grans propietaris

INDÚSTRIA EN EL SEGLE XIX Lenta arrancada de la revolució industrial a Espanya. Causes: Falta de capital l’escàs capital s’inverteix en activitats no productives (compra de Deute Públic i de terres) pel baix risc i l’alta rendibilitat Escassa capacitat de compra majoria de població de llauradors pobres Escassetat de matèries primeres i de fonts d’energia carbó de mala qualitat La reforma agrària liberal no alliberà ma d’obra del camp ni generà excedents ni capital. Pèrdua del mercat colonial Inestabilitat política Posició geogràfica excèntrica Falta d’articulació del mercat nacional xarxa radial

La indústria tèxtil catalana: el cotó FASES Inici últim terç del segle XVIII manufactures privades: fàbriques d’indianes expansió frenada per la Guerra de la Independència Expansió dècada del 1830 ràpida mecanització de la filatura degut a: escassetat mà d’obra disminució dels costes i dels preus abundància de capitals (repatriació de les colònies) major demanda (afavorida per la protecció aranzelària) expansió interrompuda per la Guerra Civil dels EUA (1861-1865) Nova fase expansiva durant la Restauració: mecanització del teixit creació de colònies industrials junt als rius (ús de l’energia hidràulica) FACTORS FAVORABLES Ambició empresarial Política aranzelària proteccionista estimulà OBSTACLES necessità L’escassetat del carbó La feblesa del mercat espanyol (llauradors amb escassa capacitat adquisitiva)

La indústria siderúrgica Problema: escassetat de fonts d’energia (mala qualitat del carbó) FOCUS SIDERÚRGICS: Primer intent a MÁLAGA (primer terç del segle XIX) carbó vegetal explotació del ferro d’Ojén Declivi pels elevats costes de producció 1860- 1876 a ASTÚRIES carbó mineral d’escassa qualitat (baix poder calorífic) Declivi a favor de Des del 1880 a BISCAIA mines de ferro i tradició de ferreries basques arribada de carbó de coc barat de Gales EIX COMERCIAL BILBAO- CARDIFF Alts Forns de Biscaia Diversificació industrial

Indústria espanyola segle XIX i inici del segle XX Industria catalana: fàbrica i colònies industrials Indústria basca: ferreries, Alts Forns i instal·lació del convertidor Bessemer

Els inicis de la industrialització

Progressos de la indústria en el primer terç del segle XX Superació de l’obstacle de la manca de fonts d’energia competitives DIFUSSIÓ DE L’ELECTRICITAT I DEL PETROLI Aparició de noves indústries i consolidació de les que hi existien: Perden pes els sectors tradicionals (tèxtil i alimentació) Desenvolupament indústries siderúrgica i metal·lúrgica química, automòbil hidroelèctrica Extensió de la indústria a Madrid i altres àrees, com València i Alacant (moble, joguet..) Es mantenen els desequilibris territorials i de distribució de renda (PIB per càpita) Intervenció de l’Estat mesures proteccionistes i ajudes públiques

INFRAESTRUCTURES AL SEGLE XIX: El ferrocarril ETAPES: -1855-1866 Gran expansió a partir de la Llei General de Ferrocarrils (1855) -1866-1873 Paralització per l’escassa rendibilitat de l’explotació (crisi del 1866) -Des del 1874 es completa el traçat ferroviari CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ EFECTES NEGATIUS -Xarxa d’estructura radial dificultà les comunicacions entre les zones més dinàmiques i industrials -Ample de via major que la xarxa europea (1,67m front a 1,44m) dificultà els intercanvis amb Europa -Franquícia aranzelària frenà el desenvolupament de la indústria siderúrgica (autorització de lliure importació de materials a les Cies. estrangeres) articulació del mercat interior (cereals) Efectes positius del FERROCARRIL creació de Societat de Crèdit PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX FOMENT DE LES INFRAESTRUCTURES Pla Estatal d’Obres Públiques Millora de camins i carreteres Electrificació del ferrocarril 1924 creació de la Companyia Augment de la xarxa telegràfica i telefònica TELEFÒNICA

Responsable de l’escassa competitivitat de la nostra indústria? COMERÇ EXTERIOR Increment dels intercanvis comercials amb l’exterior, sobretot en la segona meitat del segle XIX EXPORTACIONS de productes agraris i de minerals Política comercial oscil·lant entre proteccionisme i lliurecanvisme: 1ª etapa d’avanç cap el lliurecanvisme fins el 1874 2ª etapa proteccionista per pressió de industrials catalans i bascos sector miner asturià cerealistes castellans Lleis aranzelàries del 1891, 1906 i 1922 per protegir la indústria nacional Responsable de l’escassa competitivitat de la nostra indústria?

CANVIS SOCIALS AL SEGLE XIX CREIXEMENT DEMOGRÀFIC (transició demogràfica) EMIGRACIÓ EXTERIOR (a partir del 1880) CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ URBANA (èxode rural; augmenta el pes demogràfic de la perifèria)

CANVIS SOCIALS AL SEGLE XIX PAS DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES Dissolució dels estaments privilegiats igualtat jurídica Diferències socials en funció de la riquesa: La noblesa manté la seua importància socioeconòmica i política s’integra en la nova burgesia agrària El clero manté la seua influència social, però perd el poder econòmic La burgesia: Alta burgesia (élite econòmica): financera i industrial / burgesia agrària Mitjana i petita burgesia (classes mitjanes) expansió pel creixement urbà i de l’Administració comparteix l’estil de vida de l’alta burgesia Les classes populars: Petits artesans i empleats del comerç Proletariat Les dures condicions de treball Llauradors pobres, sense terres (jornalers) Les desigualtats de riquesa arrendataris i petits propietaris Desenvolupament de nous moviments socials Denuncien les injustícies del capitalisme EL MOVIMENT OBRER Reclamen millores salarials i laborals

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA Escassa presència del proletariat industrial, concentrat a Catalunya , i a finals del segle XIX a Astúries i País Basc. Forta presència de jornalers sense terres, sobretot a Andalusia i Extremadura importants revoltes de llauradors GÈNESI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1868) Primeres protestes obreres ludites (Alcoi 1821, Barcelona 1835...) Creació de les primeres Associacions obreres apolítiques i corporatives Societats de Socors Mutus Societat de Teixidors de Barcelona (1840) La major conflictivitat es produeix durant el bienni progressista: Primera vaga general a Catalunya (1855) Revoltes agràries per Andalusia, Aragó i Castella (lligades al republicanisme federal) Propagació de les primeres ideologies obreres entre intel·lectuals Socialisme utòpic projectes que fracassen cooperativisme (F. Garrido) falansteris (J. Abreu) idees de Cabet (N. Monturiol)

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1868-1874) Arribada del socialisme i de l’anarquisme i creació de seccions de l’AIT (1864) Reconeixement del dret d’associació 1868 arribada ideologia anarquista G. Fanelli primers nuclis de l’AIT d’ideologia anarquista FRE (Federació Regional Espanyola de l’AIT) Gran implantació a Catalunya i Andalusia 1871 arribada ideologia marxista P. Lafargue creació de nuclis marxistes de l’AIT Nova Federació Madrilenya (Pablo Iglesias) 1874 (República Presidencialista de Serrano) cantonalisme Il.legalització de les associacions obreres Forta repressió G. Fanelli P. Lafargue

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ 1881 legalització de les associacions obreres (primer govern liberal de Sagasta) L’anarquista FRE es transforma en FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) Andalusia, Catalunya, Aragó i Llevant Divisió en dues tendències: Partidaris de l’acció directa (individual) i violenta atemptats terroristes repressió acció terrorista Partidaris de l’acció de masses i de l’organització sindical Solidaritat Obrera (1907) CNT (1910) 1879 fundació del PSOE, partit marxista partidari de la revolució social Madrid, àrees mineres i siderúrgiques d’Astúries i del País Basc. 1888 Primer Congrés (Barcelona) fundació d’UGT (Unió General de Treballadors) Míting al Teatre del Buen Retiro Madrid, 1892

Fundació del PSOE (1879) Fundació d’UGT (1888) Fundació de la CNT (1910) Saló de Bellas Artes Congrés de Barcelona

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA CREIXEMENT DEL MOVIMENT OBRER EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX Progressiu creixement del PSOE 1910 primer diputat (P. Iglesias) Creixement d’UGT, sobretot després de la crisi del 1917 Creixement del nombre d’afiliats a organitzacions anarcosindicalistes: SOLIDARITAT OBRERA (1907) i CNT (1910, Confederació Nacional del Treball) CONTRIBUEIX A APROFUNDIR LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ Vaga general revolucionària del 1917 context de la 1ª guerra mundial influència de la Revolució Russa 1921 creació del PCE per escissió de l’ala revolucionària del PSOE, transformat en un partit socialdemòcrata Vaga del 1917