3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica L’escultura romànica va ser l’art decoratiu més important de l’art romànic. Les mateixes esglésies, l’edifici, respon ja a una simbologia cristiana, com el cos místic de la cristiandat: la façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana, les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida el creuer és l’àmbit de la transició: la base quadrada de la cúpula és l’àmbit terrenal, però la mitja esfera ja és l’àmbit diví les formes circulars dels absis són l’àmbit celestial, reservat als sacerdots.

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica La subordinació total a l’arquitectura ... als capitells

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica La subordinació total a l’arquitectura ... a les façanes i portes

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica La subordinació total a l’arquitectura ... als claustres

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica Altres característiques són: La vocació pedagògica i instructiva L’antinaturalisme: desconnexió entre la realitat i la representació, perquè interessa més la espiritualitat, per això absència de perspectiva i de fons paisatgístic o arquitectònic I també l’escàs modelatge i manca de volum, especialment al primer romànic, així com expressivitat simbòlica La rigidesa de les figures, solemnitat i hieratisme Les composicions juxtaposades, sense formació de grups Els temes sempre són estrets dels evangelis El recurs habitual a la policromia

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica Les grans portalades és on es desenvolupa el major repertori iconogràfic, especialment des de finals del segle XI. La seva organització segueix un esquema bastant precís: al timpà l’escena principal (teofania) a les arquivoltes escenes sense relació directa amb el timpà al trecallum i als brancals laterals figures relacionades amb la teofania Les portalades més importants són les de Saint Sernin de Toulouse, Santa Fe de Conques i la de Santiago de Compostel·la.

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica Timpà de Sant Sernin de Toulouse

3. Les arts figuratives a l’art romànic. Timpà de Santa Fe de Conques 3.1. L’escultura romànica Timpà de Santa Fe de Conques

3. Les arts figuratives a l’art romànic. Timpà de Sant Pere de Moissac 3.1. L’escultura romànica Timpà de Sant Pere de Moissac

ART ROMÀNIC 3.1. L’escultura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.1. L’escultura romànica Capitell de Sant Pere de Moissac

Portalada de Santa Madeleine de Vezelay ·   Tema de la Pentacosta: Crist Totpoderós envia Esperit Sant, simbolitzat per raigs foc. ·   Sobre els braços Crist representació moviment aigua i vent. ·  Crist més gran que altres personatges, envoltat per mandorla. ·   Hieratisme (infl. oriental) suavitzat per posició genolls. ·   Bandes Crist: 12 apòstols. ·   Arquivoltes: 1a diferents pobles que han de rebre predicacions apòstols = universalitat Església. 2a signes zodíac i pagesos, poder Església món espiritual i terrenal No profunditat, superposició personatges, no mimesi. Portalada de Santa Madeleine de Vezelay

Pantócrator de Santa Fe de Conques Tema: Judici Final. Franja de pedra amb inscripcions que divideix el relleu en zones. Crist més gran hieràtic i central, signe de poder. Mandorla: separa món terrenal del diví. Mà esquerra senyala infern, la dreta: cel. Els àngels porten la creu (símbol del poder de Crist) cap a baix. Els personatges ocupen espai segons l’escala social, propi del feudalisme.  A la dreta Crist, els elegits A l’esquerra: els condemnats. Pantócrator de Santa Fe de Conques

Capitell de Santo Domingo de Silos

Capitell de Santo Domingo de Silos

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll ·   Recorda arc de triomf. ·   Dividida en registres horitzontals. ·  Crist en majestat. ·   Tetramorf. ·   Dotze apòstols. ·   Càstigs de l’infern. ·  Arquivoltes: ornamentació vegetal, signes del zodíac, decoració geomètrica, Crist en majestat, mesos de l’any Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

Pòrtic de la Gloria

ART ROMÀNIC 3.2. La pintura romànica 3. Les arts figuratives a l’art romànic. 3.2. La pintura romànica Les característiques de la pintura romànica les podem concretar en: Igual que a l’escultura, concepció antinaturalista i vocació simbòlica Monumentalitat i hieratisme de les figures Dibuix gruixut: els contorns es perfilen acuradament i es resalten amb color fosc. Color purs, sense mescles i plans (sense matisos tonals o gammes) Absència de profunditat i de volum: no hi ha paisatge ni fons arquitectònic; sensació plana. Composicions juxtaposades Predomina la pintura al fresc

Pantocrator de Sant Climent de Taüll Fresc situat a l’absis Tema: Pantocràtor. Registres o zones separades per línies negres: 1r: Crist amb mandorla, nimbe, llibre: Ego sum lux mundi, i lletres a i w (principi i final temps). 2n: Mare de Déu i apòstols emmarcats per arcs. 3r: decoració geomètrica. Dalt: mà de Déu (poder diví, i Anyell Místic) Hieratisme, geometria, simetria. Colors vius i plans Funció: ajuda visual a la predicació dels clergues. Pantocrator de Sant Climent de Taüll

Mare de Déu de Santa Maria de Taüll

Epifania de Santa Maria de Taüll

Pecat original dels frescos de l’ermita de Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia)

Déu i apòstols dels frescos de Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia)

Anyell diví dels frescos de l’ermita de Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia)

Fresc de San Baudelio de Berlanga

Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Detall del panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Detall del Panteó dels Reis de San Isidoro de Lleó

Apart de les pintures al fresc, en el Romànic també trobam pintures sobre taules, especialment a Catalunya Frontal d’Avià

Frontal de Durro

Frontal d’Urgell