Els Desequilibris Territorials

La Diversitat Regional Causes Naturals: Clima; Relleu; Paisatge Històriques 3. Humans: Població, Educació i formació; Tasses d’atur Econòmiques 4. Polítiques ELS EFECTES NEGATIUS DE LA DIVERSITAT REGIONAL TENEN COM A CONSEQÜÈNCIA:  ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Per a solucionar aquest problema s’estableixen polítiques regionals de cohesió interterritorial per a ajudar a les regions menys afavorides: Fons estructurals de la Unió Europea Fons de cohesió (Unió Europea) Fons de compensació territorial (U.E.)

ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Existeixen desequilibris socioeconòmics i demogràfics entre les comunitats autònomes i dins d’elles Les causes són les condicions naturals diferents i la desigual distribució dels recursos, la localització de les activitats econòmiques més dinàmiques en cada moment històric i les actuacions humanes, que han acabat per accentuar-les.

Indicadors de desequilibri Económics: S’observen en la capacitat productiva i es mesuren amb el PIB i el PIB per cápita Demogràfics: Es manifesten per la densitat de població. Es mesuren amb la densitat de població Desequilibris socials: Es reflecteixen en la renda disponible en els llars i el nivell de benestar. (Educatius, salut…)

L’origen dels desequilibris actuals Des de’l segle XIX fins el principi de la crisis econòmica de 1975,el factor fundamental del desequilibri va ser la localització de la indústria moderna. Árees més desenvolupades: Perifèria Cantàbrica; Madrid; Litoral Mediterrani; Vall de l’Ebre i Balears.

L’origen dels desequilibris actuals Economia Major creixement del PIB i del PIB per cápita. Atrauen matèries primeres, fonts d’energia i capitals Demografia Augmenta la densitat de població. Reben població de l’interior peninsular Social Increment de la renda. Millora del nivell de vida.

Árees menys desenvolupades: Interior peninsular Árees menys desenvolupades: Interior peninsular. Excessiu pes del sector primari i escassa industrialització. Terreny econòmic Creixement del PIB i del PIB per càpita a un ritme menor Terreny demogràfic Despoblament Envelliment de la població Terreny social Escasses infraestructures i serveis

A partir de la crisi de 1975 es produeixen canvis importants: La crisi econòmica de 1975 va acavar amb la primàcia de la indústria com factor explicatiu dels desequilibris territorials; les regions industrials patiren una greu crisi, especialment aquelles que es dedicaven als sector madurs: siderúrgia, naval… Terreny econòmic Descens del creixement del PIB Terreny demogràfic Van deixar de atraure immigrants

La crisi va afectar menys a les regions amb menor pes industrial: Galicia i Múrcia per tenir una major participació el sector primari; Madrid, Balears i Canàries per poseer un equilibri dels tres sectors. Com a conseqüència de la crisi, es va frenar el procés de concentració espacial de la producció i de la població en les árees més industrialitzades, donant lloc a un nou model de desequilibris territorials

El desequilibris territorials actuals La indústria perd pes com factor de desenvolupament: reestructuració de sectors tradicionals, tendència a la descentralització. Els serveis avançats, la innovació i l’alta tecnologia es converteixen en factors principals de desenvolupament: especialització del sector terciari, existència d’activitats innovadores, mà d’obra d’alta qualificació, i importants inversions en tecnologia i formació. L'existència d’estos nous factors conformen tres tipus de territoris:

El desequilibris territorials actuals Madrid, Pais Basc, Litoral Mediterrani, i Vall de l’Ebre. Creixement del PIB. Difusió de la Població. Renda bruta familiar per damunt de la mitjana Eixes en declivi Litoral Cantàbric Creixement del PIB per davall de la mitjana. Població en retrocés Disparitat de la renda disponible Espais menys desenvolupats Extremadura, les dues Castellas, Galicia, Andalusia i Múrcia. PIB per davall de la mitjana, excepte en Múrcia i Andalusia. Disparitat demográfica. Carències socials.

Contrastos espacials Diferència de superficie Diferències naturals; Meseta-Litoral

P.I.B. Per cápita. 2011. CC.AA.

P.I.B. Per cápita. 2011 CC.AA. Espanya = 100

P.I.B. per cápita, comparativo de paises U.E. U.E. = 100

Mercat laboral

Tasa d’atur 1976-2011

R+D+(i) Any 2010. Espanya:1’39 % del P.I.B. U.E. : 2%

Sanitat

Educació i cultura

1.- Polítiques Estatals de reequilibri (Compensació) territorial.

Polítiques Estatals de reequilibri (Compensació) territorial REGIONS AMB UNA RENDA < 75% MITJANA DE LA UNIÓ EUROPEA EL FON ES DEDICARÁ A ACTIVITATS PRODUCTIVES REGIONS QUE REBEN ESTOS FONS: CASTELLA LA MANXA. GALICIA. ANDALUSIA. MÚRCIA. ILLES CANÀRIES. COMUNITAT VALENCIANA. EXTREMADURA. ASTÚRIES.

PIB per habitant/ taxa de desocupació/ protecció social 2.- Polítiques Comunitàries per a REDUIR LES DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES Indicadors per a mesurar les diferències entre regions: PIB per habitant/ taxa de desocupació/ protecció social Instruments: FONS ESTRUCTURALS. Principals beneficiaris: Regions amb PIB per habitant < 75% mitja comunitària. FONS FEDER. Dirigit a regions agràries i industrials en declivi, regions pesqueres i regions urbanes amb problemes. A aquest fons van sumar-se: FONS SOCIAL EUROPEU (F.S.E.) FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrìcola) IFOP (Instrument Financer D’Orientació de la Pesca) FONS DE COHESIÓ: Instituit pel Tractat de Maastricht (1992). Finalitat: Ajudar als països menys rics durant el procés de creació de la Unió Econòmica i Monetària. Beneficiaris: Països amb una renda per càpita inferior al 90% de la mitjana del PIB de la Unió.

Disparitats regionals en la UE-27 PIB/per cápita (EPA), 2005

Política Regional Comunitària Política Regional Comunitària. Objectiu de Convergència i Objectiu Competitivitat regional i ocupació Periode 2007-2013 Objectiu de Convergència: 84 regions amb un PIB per habitant inferior al 75% mitjana comunitària. També cal contar amb 16 regions (phasing-out), que superen lleugerament el 75% per efecte estadístic –Astúries- , al haver-se ampliat la Unió Europea amb nous membres. España: Andalucía, Castilla-La Mancha, Extremadura, Galicia b) Objectiu de “competitivitat regional i d’ocupació”: dirigit a totes les regions de la Unió no subvencionades en el marc de l’objectiu de convergència. Son regions que han superat recentment el llindar del 75% del PIB de la UE de 15 membres abans de l’ampliació. Rebran, fins el 2013 una ajuda transitòria progressiva. (Regions phasing-in). España: Canarias, castilla León i Comunidad Valenciana.

Política Regional Comunitària Política Regional Comunitària. Objectiu de Convergència i Objectiu Competitivitat regional i ocupació

Fons regionals. Distribució

FONS EUROPEU DE DESENVOLUPAMENT REGIONAL (FEDER) La finalidad del FEDER es fortalecer la cohesión económica y social en la Unión Europea corrigiendo los desequilibrios entre sus regiones. En resumen, el FEDER financia: Ayudas directas a las inversiones realizadas en las empresas (en particular las PYME) para crear empleos sostenibles. Infraestructuras vinculadas especialmente a la investigación y la innovación, a las telecomunicaciones, al medio ambiente, a la energía y el transporte. Instrumentos financieros (fondos de capital de riesgo, fondos de desarrollo local...) para apoyar el desarrollo regional y local y favorecer la cooperación entre las ciudades y las regiones. Medidas de asistencia técnica.

Fons de Cohesió El Fondo de Cohesión ayuda a los Estados miembros cuya renta nacional bruta (RNB) por habitante es inferior al 90% de la media comunitaria a reducir su atraso económico y social así como a estabilizar su economía. Apoya acciones en el marco del objetivo "Convergencia" y en adelante depende de las mismas normas de programación, gestión y control que el FSE y el FEDER. Para el período 2007-2013, el Fondo de Cohesión concierne a Bulgaria, Rumania, República Checa, Chipre, Estonia, Eslovaquia, Eslovenia, Grecia, Hungría, Letonia, Lituania, Malta, Polonia y Portugal. España se encuentra en una fase transitoria, ya que su RNB por habitante es inferior a la media de la Europa de los 15. El Fondo de Cohesión financia acciones que se inscriben en los siguientes ámbitos: Las redes transeuropeas de transportes, en particular, los proyectos prioritarios de interés europeo en definidos por la Unión. El medio ambiente. A este respecto, el Fondo de Cohesión también puede intervenir en proyectos vinculados a la energía o a los transportes, siempre que éstos presenten ventajas manifiestas para el medio ambiente: la eficacia energética, el recurso a las energías renovables, el desarrollo del transporte ferroviario, apoyo a la intermodalidad, fortalecimiento de los transportes públicos, etc.