ONG’s Rubén Castillo Javier Delgado Francesc Forés Òscar Morral Gisela Puerta Microeconomia Avançada I 2007-2008.

Presentación del tema: "ONG’s Rubén Castillo Javier Delgado Francesc Forés Òscar Morral Gisela Puerta Microeconomia Avançada I 2007-2008."— Transcripción de la presentación:

1 ONG’s Rubén Castillo Javier Delgado Francesc Forés Òscar Morral Gisela Puerta Microeconomia Avançada I 2007-2008

2 Què és una ONG? És una organització privada sense ànim de lucre independent de governs i organismes internacionals que no és creada pels estats. Poden ser d’àmbit internacional o regional Organització no governamental

3 L’Origen de les ONG’s “Convención Mundial Anti-Esclavitud” (1840) Comitè Internacional de la Creu Roja (1863) Es van expandir a través de la Església catòlica on van començar a organitzar activitats caritatives a partir de les almoines.

4 Com es classifiquen?

5 Com es dirigeix una ONG

6 Direcció de la ONG i elements importants 1.Direcció: implica tres elements fonamentals;participativa,cooperativa i responsable. 2.Tipus de direcció »Democràtica »Patrimonial »Grupalista 3.Elements importants: »Procés de coorporativització »Procés de institucionalització

7 Creixement corporatiu Definició Creix en societats industrialitzades tot intentant donant una bona imatge Comporten: –Increment de: »Les organitzacions i dels voluntaris »Número de recursos humans i socials

8 Més importància en l’escena internacional;els mitjans de comunicació, empreses, publicitat, marketing, internet, etc. Seguint les fluctuacions lliures del mercat, han assolit una rellevància important. Gairebé totes les institucions han creat ONG’s per expandir les seves actuacions a través d’elles. “Tota oferta crea la seva pròpia demanda ”.

9 Contradiccions sobre el creixement de les ONGs Augment de la participació a les ONGs quan disminueix la participació en les urnes. Les ONGs reben normalment finançament del seu propi Estat, quan critiquen les actuacions i les competències del propi Estat.

10 Ocupen una rellevància social creixent en els mitjans de comunicació, en les institucions i organitzacions internacionals al comptar amb un especial recolzament de tot ells. Són creades per aquelles institucions amb les que rivalitzen.

11 “Boom” ONGs

12 Creixement organitzatiu Definició Genera conflictes en: –Prestació de serveis –Gestió de voluntariat

13 Organització de la ONG Dintre la ONG hi ha dos grups: o Subjectes directes (socis i juntes) o Subjectes indirectes (voluntariat) Relació entre els dos grups: o Les motivacions o La necesitat dels dos factors o La manca de socis participatius

14 Tipus d’Activitats Materials: - Els bens materials poden ser venuts en el mercat per un preu - Els beneficis de les activitats materials es perceben a curt termini

15 Immaterials: - Les activitats immaterials no tenen un preu - No poden ser distribuïdes en els mercats perquè: »Els individus no estarien disposats a pagar un preu per una activitat que no només els beneficiaria a ells »Generen externalitats, per això han de ser finançades de forma col·lectiva a través dels socis (mitjançant quotes o donatius) - Els beneficis, generalment, tenen un efecte a llarg termini

16 POLÍTICA INSTITUCIONAL

17 Relacions amb les empreses Les ONG han anat assumint els principis de les empreses, el seu sistema organitzatiu i fins i tot el seu llenguatge expressiu com una part més de les relacions que mantenen

18 La creació de ONG per part de les empreses En ocasions les empreses han optat per crear directament ONG, amb aparença de tals, per donar resposta als seus interessos i necessitats.

19 Independència i compromís públic Las ONGs depenen cada cop més de recursos provinents de les diferents Administracions Públiques

20 La paradoxa del apoliticisme a les ONGs Les ONGs que fan gala del seu suposat “apoliticisme” es sustenten gràcies a la finances públiques derivada de decisions polítiques

21 FINANÇAMENT

22 Incidència del pressupost Depenen dels diferents models d’actuació estratègica la mida pressupostaria i les fons d’ingressos són diferents Hi ha diferents organitzacions de petit i gran dimensió, amb un fort pes de voluntariat, mentre que altres gairebé no participa voluntariat, altres amb una gran dependència de l’Administració Pública i altres no.

23 Organitzacions que sempre són petites encara que passi el temps i d’altres que experimenten un creixement econòmic molt important quan comencen a prestar serveis. Hi ha altres que inicialment prestaven serveis amb una certa dimensió econòmica que s’estabilitzen en el temps o la milloren.

24 Com es financien les ONGs Fons particulars Fons de l’Administració Pública »Elevada dependència econòmica del sector públic »Escassa generació de fons propis »Any 2000  El 75% dels IT a partir d’ingressos públics. »“Fundación Lealtad”(2003)  35% de les ONGs incompleixen el principi de pluralitat en el finançament. »Procés de concentració econòmica en poques ONGs Fons procedents d’empreses privades

25 Dificultats en el mercat de les ONGs Factors que poden desestabilitzar econòmicament a aquestes organitzacions: » Poca diversificació de les fonts d’ingressos » Alta dependència dels ingressos públics Empresa privada, un fort competidor: » Les ONGs tenen problemes per sol·licitar crèdits bancaris. Les entitats bancàries no solen acceptar com aval el patrimoni de l’organització

26 »És dificultós recórrer al endeutament extern quan es tracta d’un important volum de diners. Les empreses mercantils poden comptar amb crèdits bancaris i amb suport financer de l’empresa matriu (fundacions d’empreses) »Poden suportar millor possibles retards en el cobrament dels recursos de l’Administració »Tenen capacitat de endeutament poden avançar la inversió i recuperar-la progressivament a través dels preus als clients privats o a través dels preus concertats amb l’Administració

27 Competitivitat »Totes les organitzacions han de demostrar i convèncer de la seva voluntat en les gestió i l’organització »Han de modernitzar les tècniques de gestió i saber transmetre polítiques d’impacte social amb transparència informativa »Demostrar i convèncer que l’organització disposa dels recursos necessaris per assegurar una provisió eficient i de qualitat dels serveis

28 Tipus d’organització funcional Tipus organitzatiu voluntarista Tipus organitzatiu professional

29 Tipus d’organització voluntarista: - Tipus de gestió de serveis: microorganitzacions. - No estan subjectes a les oscil·lacions de les subvenciones o dels donatius. - No suporten Personal fix (activitats temporals): »Contractaran segons el suport financer del moment. - Organitzacions estables - El principal ingrés són les quotes dels socis i els donatius. - El pes dels ingressos públics no arriba al 30%

30 Tipus d’organització professional: - Tipus de gestió de serveis: Mitjanes i grans organitzacions. - Estan subjectes a les oscil·lacions de les subvenciones o dels donatius. Depenen molt dels seus ingressos financers. - Quan més incrementen la seva dimensió, el principal ingrés és el que ve de les Administracions Públiques. - Cas de MONOPOLI: La Creu Roja subvencions atorgades pel Ministeri d’Afers Exteriors un 15% de tots els recursos disponibles.

31 Disponibilitat d’un espai mediàtic molt alt. Importància econòmica dels mitjans de comunicació que potencien aquells espais d’interès i oportunitat econòmica, política i social.

32 Rendibilitat de la publicitat Gràcies a la publicitat han fabricat la idea que: »Al no deixar actuar adequadament a les ONGs: Existeix pobresa “Se vende un poco de hambre. (ONG) Mayor eficacia a menor precio” (El País, 3 de gener de 1983 )

33 IMPACTE SOCIAL

34 Tres nivells de impacte social: 1.Aquell en el que el sector tendeix a controlar las tendències totalitàries i expansionistes de l’Estat, faciliten les seves estratègies de integració social i de supressió de desigualtats socials i pressionant per la seva reforma o substitució.

35 2.Aquell en el que les organitzacions no lucratives promouen xarxes de solidaritat que impulsen conductes regeneradores i integradores de capes socials cada cop més extenses.

36 3.Aquell en el qual promocionen l’altruisme, la capacitat de lideratge i la participació democràtica individual, eduquen a les persones per l’exercici de la participació, al mateix temps que disminueixen la separació entre elit i masses.

37 DISFUNCIÓ MÉS IMPORTANT Escassetat de recursos El corporativisme agressiu amb el que s’enfronten unes amb les altres entitats no lucratives amb el fi de garantir la consecució de recursos i crear un clima de tensió i de desconfiança entre elles

38 PRINCIPALS DESTINATARIS EN LES ACTIVITATS DE LES ONGs Un conjunt de persones definides per una característica comuna i una heterogeneïtat d’interessos (nens, cecs, dones maltractades, víctimes d’atemptats...)

39 objectes-valors: un conjunt definit d’objectes naturals o artificials, estructures, ideals i funcions que es volen defensar, salvaguardar o promoure (llengües minoritàries, democràcia, ecologia, la pau...)

40 Símptomes d’impacte 1.Complement del Welfare State Una extensió social a favor de l’Estat del benestar que complementa i col·labora amb la tasca de la Administració Pública 2.Legitimitat social Estar reconegut socialment, i sentir-se recolzat en una tasca àrdua i no remunerada

41 3.Professionalitat Les organitzacions participen de l’ideal democràtic de l’Estat del benestar impulsat per les AAPP. Fent-ho amb el mateix nivell de professionalitat i eficàcia que aquestes 4.Solidaritat Respon a un sentiment de fraternitat i de participació en la marginalitat dels altres

42 5.Adhesió social L’eficàcia de les organitzacions ve representada pel volum de socis que s’adhereixen als seus programes i activitats

43 Reflexió En definitiva, es tracta d’exigir a aquestes organitzacions un major rigor en la seva actuació, una severa actitud amb les injustícies socials i unes noves pautes ètiques en la seva conducta, que situen a l’ésser humà, com l’eix de les seves actuacions en una societat canviant com l’actual.

44 http://www.fundacionlealtad.org/web/jsp/index.jsp http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=60&idioma=1 http://www.unicef.es/ http://www.creuroja.org/cat/flash.htm

45