ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Presentación del tema: "ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia."— Transcripción de la presentación:

1 ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia avançada 1

2 Què és una ONG? Una ONG tal com indiquen les sigles és una organització no governamental: és una entitat privada, amb uns objectius definits per el seus integrants, creada independentment dels governs locals, regionals i nacionals, així com també dels internacionals.

3 Jurídicament adopta diferents formes tal com: Associació Fundació Corporació Cooperativa Les ONG tenen les següents característiques: No són governamentals No són lucratives Són de caràcter altruista

4 El conjunt del sector en què s’integren les ONG es denomina de diferents formes tals com: sector no lucratiu sector voluntari sector solidari economia social tercer sector Entenem aquest sector com el conjunt d’organitzacions que tenen finalitat d’interès social i sense ànim de lucre. Les ONG no intenten substituir les accions de l’estat o d’organismes internacionals, sinó cobrir i ajudar en aquelles àrees en les quals no existeixen polítiques socials o econòmiques, o bé quan aquestes no resulten satisfactòries per alguns grups de la societat.

5 L’objectiu de les ONG és el de satisfer les necessitats dels més desfavorits mitjançant un conjunt d’accions com són: Atendre situacions d'emergència Realitzar treballs de promoció, integració i desenvolupament Promoure la emancipació social i política de certs sectors Treballar per canviar les estructures injustes de la societat Realitzar treballs educatius Fomentar la solidaritat i el voluntarisme Prestar serveis de documentació i publicació Realitzar projectes de investigació relacionats amb la solidaritat.

6 Història ONG 1.La primera organització internacional reconeguda com a tal va ser la “Convención Mundial Anti-Esclavitud”, creada el 1840. Ja no existent. 2.La segona en antiguitat és “Asociación Cristiana de Jóvenes”, creada el 1855. 3.El 1863 sorgeix la Cruz Roja, creada per introduir un element humanitari en les guerres. Internacional: Les ONG pioneres a nivell internacional van ser: Durant el segle XIX sorgeixen també els sindicats i les associacions internacionals de treballadors. Un segle enrere hi havia unes 400 organitzacions internacionals d’aquest tipus, avui n’hi ha al voltant d’unes 30.000 segons les que registre les Nacions Unides, d’aquestes només 2.500 tenen un estatut consultiu permanent.

7 Història ONG Internacional: Com a organitzacions amb un volum més important de membres tenim el cas de “Greenpeace”, “Amnistia Internacional”, “Amigos de la Tierra”. Aquestes organitzacions adquireixen el terme “no governamentals” des de que es va crear la ONU que ja preveia un espai per lo no governamental i sense ànim de lucre. Hi ha propostes per anomenar- les tercer sector, sector voluntari, però cap a tingut tan de pes. Acabant així conegudes com a ONG.

8 Història ONG Nacional: Espanya a finals del segle XIX allunyada del fenomen de mobilització europeu, excepte per la organització internacional “Cruz Roja”, que intervé en catàstrofes, guerres i desastres. Durant l'època franquista no hi ha lloc per organitzacions que no estiguin relacionades amb l'església o amb el règim. Gràcies a l’autonomia de què gaudia l'església, apareixen “Cáritas” (1942), “Intermón” (1956) entre d’altres. Amb l’obertura d’Espanya a l’exterior en els 50 i 60, sorgeixen algunes organitzacions relacionades amb institucions internacionals, com la “Asociación de Amigos de Naciones Unidas”. Coincidint amb moviments renovadors en l'església catòlica, neixen “Médicos Mundi” (1963) o “Manos Unidas” (1969).

9 La majoria de les ONG de desenvolupament espanyoles es creen de 1986 a 1995 (un 57% del total). Durant aquests anys també és quan es van crear el 42,4% de les ONG d’acció social. Als 80, molts partits polítics i sindicats creen les seves pròpies ONG. El PP “Fundación Humanismo Y Democracia” (1978) i la “Fundación Cánovas del Castillo” (1980). PSOE crea el “MPDL” (1983) i “Solidaridad Internacional” (1986). Història ONG Nacional:

10 Tipus de ONG que es poden crear ASOCIACIÓ FUNDACIÓ ONG DE DESEVOLUPAMENT FEDERACIÓ CONFEDERACIÓ

11 CLASSIFICACIÓ SEGONS EL SECTOR DE TREBALL Ajuda humanitària Assistènci a sanitària Infància De gènere Violació dels drets humans Medi ambient i protecció d’animals

12

13 Temes Tractats a nivell internacional per les ONG Garanties de l’aplicació dels tractats internacionals humanitaris (CREU ROJA) Promoció i denuncia dels assetjaments dels drets humans (AMNISTIA INTERNACIONAL, SOS RACISME) Habitatge social (UN SOSTRE PEL MEU PAIS) Ajuda humanitària (CÁRITAS, OXFAM, SAVE THE CHILDREN) Protecció del medi ambient (GREENPEACE) Laborals i mediambientals (SUSTAINLABOUR) Cooperació pel desenvolupament (INGENIERIA SIN FRONTERAS) Ajuda a la infància (SOS INFANCIA) Ajuda i orientació a la tercera edat (JOSIF) Gestió de riscos de desastres i desenvolupament (BOMBEROS SIN FRONTERAS)

14 ALGUNES DE LES ONG INTERNACIONALS AMNISTÍA INTERNACIONAL CARE INTERNATIONAL FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE LA CREU ROJA ALERTNETNOVARTIS FOUNDATION FOR SUSTAINABLE DEVELOPMENT GREENPEACE MÉDICOS DEL MUNDO TRANSNATIONAL FOUNDATION FOR PEACE AND FUTURE RESEARCH VOICE VOLUNTARY ORGANISATION IN COOPERATION IN EMERGENCIES

15 Organització i gestió de les ONG - Respectant la diversitat i la capacitat d’autogovern de cada entitat, les ONG han de reflectir una sèrie de característiques i premises bàsiques en la seva organització * Transparència * Austeritat * Optimització de recursos * Professionalitat

16 Principals característiques de la funció de direcció El director de l’entitat ha de supervisar el treball portat a terme per l’equip humà en les diferents àrees, tenint en compte que aquestes poden diferir en tamany, estructura i finalitat. Tasques del responsable executiu Responsable executiu Animar Preveure Supervisar Comunicar Solucionar

17 Direcció i política general de l’entitat Al principi, els propis objectius fundacionals de l’entitat no lucrativa serveixen pràcticament com a pla d’acció A mesura que l’entitat creix, experimentant canvis interns i constatant els externs, es fa necessari definir de forma més concreta els eixos prioritaris. Visió Pla estratègic Missió Per facilitar la definició de la nostra estratègia es compta amb una eina molt útil: L’anàlisis DAFO. Identificació de Dificultats Amenaces Fortaleses Oportunitats

18 Organització de l’entitat no lucrativa El mes natural i habitual és que les àrees funcionals de l’entitat s’integrin formant juntes una estructura completa que es pot descriure mitjançant diferents models d’esquema. Aquests organigrames faciliten una millor visió de conjunt de la organització i ajuden a entendre millor el seu funcionament, no essent en sí però, una garantía d’estructura eficaç i eficient. Organigrama funcional bàsic Junta directiva/ patronat Direcció general Administració i finances Comunicació Projectes Recursos humans

19 Reunions Les reunions són un bon utensili, si es fan de form a oberta, per fomentar la participació entre tots. Són temps per intercambis, propostes, planificació, crítiques, encàrrecs etc. És convenient que aquestes s’institucionalitzin i estiguin previstes en períodes de temps segons els objectius. Posibles criteris per a un calendari de reunions Planificació operativa Responsables o directors Tot l’equip Tot l’àrea Avaluació Un dia a l’any Un cop al mes Anual Mensual Anual

20 Sistemes i mètodes de direcció. El pla operatiu Normalment el pla estratègic no és suficientment precís com per portar-lo a la gestió diària de l’entitat. La seva funció com hem vist, és indicar línies i objectius a mig termini. El día a día precisa d’un altre instrument: el PLA OPERATIU. El pla operatiu és la exposició concreta, a la vista d’un any contable, del que el pla estratègic havía previst de cara a diversos anys. És una guía o referent, del que la entitat vol portar a terme en l’exercici corresponent. Característiques dels objectius Clars i concrets Coherents amb la missió Orientats cap a resultats tangibles Medibles Possibles d’aconseguir Creïn sinergia entre sí Elements que intervenen en la elaboració d’un pla operatiu Avaluació del pla anterior + anàlisi DAFO Objectius a assolir en el pròxim exercici establerts per àrees funcionals Resultats i graus de consecució dels mateixos Accions que es porten a terme, incloent dates d’inici o finalització Mitjans materials necessaris Equip humà requerit Pressupost que recolzi financerament la viabilitat del pla

21 Seguiment Un cop en marxa els projectes, el responsable executiu de la entitat ha d’assegurar-se de que la direcció presa és la adecuada i que es van assolint els objectius marcats. El propi pla operatiu pot ésser emprat com a mitjà de control. Avaluació Participació i delegació Hi ha dinàmiques universals de direcció que val la pena incorporar en el día a día, com per exemple la participació i la delegació Delegar és: Il·lusionar supervisar proposar nous treballs aprendre Un estil de direcció felicitar o corregir Delegar no és: Cohibir deixar de fer una feina oblidarse de la feina apropiarse dels èxits culpar dels fracassos una pràctica puntual

22 Objectius de la Publicitat Donar a conèixer a l’organització Crear, mantenir i millorar la imatge de la ONG Captar donacions i subvencions Reclutar voluntaris i nous membres Sensibilitzar a la població Educació al desenvolupament

23 ...es sintetitzaran en dos factors Publicitat Institucional generar recolzament tangible i director entre la opinió pública per a la ONG. Publicitat Social. Factor en el que s'inclouran els objectius que tenen a veure amb la comunicació de valors i principis que generin un canvi de comportaments (promocionar la causa social pròpia de la ONG) Les ONG han de distingir entre un tipus i un altre de publicitat (barrejant elements propis del "marketing social" amb altres del "marketing directe“). No és el mateix realitzar una campanya de sensibilització que una campanya que té com a objectiu aconseguir recursos pel manteniment de la pròpia organització.

24 Publicitat denotativa VS. connotativa Publicitat denotativa: pretén aconseguir preferència entre la opinió pública Publicitat connotativa: pretén generar emocions, sentiments, sensacions…(arguments dissenyats per obtenir una resposta efectiva)

25 Raons per implicar-se per propi interès autosatisfacció i autocomplacència: per altruisme per compromís

26 Programes d’ajuts (Google Grant) ¿Qui pot optar a participar en el programa? A Espanya Fora d’Espanya – Alemanya, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, Estats Units, França, Índia, Irlanda, Itàlia,Japó, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa. ¿Qui no pot optar a participar en el programa? ¿Què s’ha de fer per participar? ( googlegrants-updates@google.com)

27 Tipus de fonts de finançament que pot recórrer una ONG A.Venda de productes i serveis de la organització; B. Fons procedents de persones particulars 1.Venda de productes o serveis propis de la organització. Es podria dir que últimament les ONG han optat per la via d’emprar el comerç just com un potencial pel finançament. Comerç just venda de productes (exemptes d’especulació) beneficis reinversió en projectes de la ONG 2.Venda d’elements de “marxandatge” de la organització. 1.Socis (donacions periòdiques) = són les persones que es senten identificades amb la organització i els seus objectius. - Els socis no tracten d’influir en la política i els objectius de la ONG, simplement es senten identificats i donen suport econòmic. - Representen una font de finançament estable. 2. Donacions puntuals = És un simpatitzant de la ONG que està disposat a col·laborar en ocasions comptades, les maneres de promoure les donacions: - Festes, dinars benèfics, rifes i tómboles, concursos, col·lectes. 3.Apadrinaments = És un projecte concret que barreja una quota fixa amb una donació puntual, el donant es compromet amb un projecte específic i no amb tota la organització.

28 C. Fons procedents d’empreses D.Fons d’altres entitats no lucratives E.Contractes i Convenis 1. El patrocini = Consisteix en que una empresa realitza una aportació econòmica important a la ONG. La societat espera que la marca sigui associada amb la causa que està finançant. Les empreses aconsegueixen; - Millora de la imatge davant l’opinió pública. - Obté avantatges fiscals. - Promociona els productes. - Captar clients. - Diferenciar-se de la competència. Són altres organitzacions no lucratives que financen projectes dintre del tercer sector, la majoria estan lligades a empreses. - Exemples = Fundació Telefònica, fundació Juan March. 1.Cessions d’ús = Les administracions es poden decidir a cedir a les ONG l’ús d’equipaments. - Exemples = centres cívics, instal·lacions esportives… 2.Contracte de prestació de serveis = Les administracions públiques encarreguen la prestació de serveis a les ONG. 3.Convenis de col·laboració = Aquests sorgeixen normalment quan l’organització cobreix un servei que hauria de prestar l’administració pública.

29 1.Tipus de subvencions segons l’organisme convocant 1.Administracions locals mitjançant els Ajuntaments, les juntes dels districtes i els organismes autònoms. 2.Administracions autonòmiques mitjançant les direccions generals i els organismes autònoms. 3.La Administració Estatal mitjançant els ministeris i les direccions generals 4.Organismes europeus mitjançant la comissió europea, les direccions generals o els estats membres. Programes comunitaris; Fons Estructurals = Els articulen els Estats i poden ser FEDER (Fons Europeu de Desvolupament regional), FSE (Fons Social Europeu), FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola). Iniciatives Comunitàries = Depenen dels Fons Estructurals, però es gestionen de forma més àgil. Programes Comunitaris = Les articulen les Direccions Generals mitjançant agències intermèdies ja siguin públiques o privades. Les quantíes són menors que en els casos anteriors, però són més accessibles per a les petites i mitjanes ONG. F. Fons procedents de l’administració pública = És un altre dels pilars fonamentals que la ONG pot recórrer per finançar els seus projectes. És una font de finançament que té com a principal inconvenient que la continuïtat no està assegurada.

30 Panorama espanyol al 2007 del finançament de programes d’ajuts per part de l’estat Dades numèriques i monetàries sobre el finançament; 1.El ministeri de treball i assumptes socials destinarà al 2007 la quantitat de 105.778.130€ a 341 ONG per a 895 programes. 2.La xifra ha augmentat un 4% més en relació al 2006, aquesta explicació es dóna a un augment de la recaptació del termini 2005/2006. 3.Les organitzacions no lucratives que rebran més quantitat seran la Creu Roja espanyola i Càrites. 4.El Pressupost General de l’estat del 2007 destinarà un 0,5% del PIB a aquestes ajudes. 5.L’ajuda oficial al desenvolupament hauria de ser del 0,7% de l ’IRPF, quan a Espanya a l’any 2006 era de 0,42%.

31 Recursos humans L’objectiu dels recursos humans és:  Seleccionar de forma adequada a qui integren en l’entitat  Procurar que hi hagi un bon ambient de treball Els recursos humans poden ser coordinats per:  Membres de la junta directiva  Voluntaris  Contractats Però sempre s’han de poder identificar en l'organigrama i tenen que assumir tota la responsabilitat de les diferents tasques que realitza el departament.

32 Recursos humans El principal recurs humà de les ONG és el voluntariat. És per això que es va crear la anomenada “llei del voluntariat” que ve definida per la llei 6/1996 en la que es detalla els següents drets del voluntariat: -Rebre, tan amb caràcter inicial com permanent, la informació, formació, orientació, suport i medis materials necessaris per al desenvolupament de les funcions que realitzi. -Ser tractats sense discriminació, respectant la seva llibertat, dignitat, intimitat i creences. -Participar activament en l’elaboració, disseny, execució i avaluació dels programes que realitzi l’organització. -Ser reemborsat pel costos generats en el desenvolupament de les seves activitats. -Disposar d’una acreditació identificava de la seva condició de voluntari. -Realitzar l’activitat en condicions òptimes de seguretat e higiene en funció de la naturalesa i característiques de l’activitat. -Obtenir el respecte i reconeixement pel seu valor social de la seva contribució.

33 Recursos humans No obstant quan la organització realitza més projectes és possible que es plantegi la possibilitat de contractar a treballadors. La decisió de contractar o no dependrà de la situació de la entitat i de la seva previsible evolució a curt i mig termini. Però la seva contractació no és una cosa que es pugui prendre a la lleugera, ja que:  Compromet el desenvolupament professional de persones.  Augmenta els costos fixos de l’entitat.  Implica dedicar temps al seguiment d’aquest professionals.

34 Recursos humans Com escollir el personal o voluntariat:  Definició del lloc de treball  Procés de selecció  Integració  Formació Aquesta pot ser: -Interna -Externa

35 Recursos humans Com crear un bon ambient de treball: Perquè hi hagi un bon ambient de treball i així un bon funcionament de l’organització s’han de complir les anomenades “7 magníficas”  Comunicació  Participació  Motivació  Planificació  Mediació  Millora  Gratitut

36 Primers passos:  Definir un ideari en el que plasmar els principis pels que es regirà l’ actuació de l’organització.  És el primer pas per formalitzar la situació d’un grup de persones que volen centrar la seva activitat en les tasques humanitàries. Creació d’ una ONG

37 Estatuts Creació de nous estatuts que serveixin de codi deontològic serà la base d’actuació de la futura ONG en qüestió. Els estatuts hauran de complir els requisits bàsics de la LLei de Fundacions o la d’Associacions, incloure el nomenament d’un representant legal i la determinació d’una seu social des de la que actuar.

38 Escriptura Escriptura dels estatuts, així com la seva inscripció en els ministeris del Interior, d’Afers Socials o d’Afers Exteriors. D’aquests dependrà de que las principals activitats de la ONG. Siguin de tipus polític, d’atenció als marginats o de cooperació en l’exterior.

39 NIF Sol·licitar un número de NIF en el ministeri d’ Economia i Hisenda, per a adquirir personalitat jurídica fiscal i poder realitzar transaccions comercials. El total de tots els tràmits portarà entre tres a sis mesos.

40 Impostos Es deu sol·licitar l’exempció de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), al tractar-se d’una associació sense ànim de lucre L’alta en el Ministeri de Treball i Seguretat Social, per a exercir com a entitat laboral en el cas de que es pretengui contractar personal assalariat

41 Activitats Activitats de les diferents ONG es centren en la realització de projectes humanitaris i/o de desenvolupament Objectiu :aprofitar el potencial humà d’una societat, immersa en un moviment creixent de qualificació professional, cap a l’ ajuda humanitària Això s’aconsegueix de dos maneres: - Amb la formació i sensibilització dels voluntaris per aconseguir un major nivell d’especialització - Amb la realització de projectes d’emergència i desenvolupament, principalment en les zones més necessitades.

42 Formació La formació i sensibilització sobre els programes s’imparteixen per mitjà de cursos, des de les pròpies seus de les ONG, així com per l’activitat diària desenvolupada en les mateixes. Totes les organitzacions ofereixin informació al respecte per a una futura col·laboració com: Voluntari (figura no remunerada que treballa en les seus de cada organització) Cooperant (rep un sou per el treballador que realitza, generalment en altres països) Soci (es compromet aportar quotes regulars).