Diverses parts (òrgans)

Presentación del tema: "Diverses parts (òrgans)"— Transcripción de la presentación:

1 Diverses parts (òrgans)
2. El problema de l’ésser humà: unitat substancial indissoluble 2.1. Què és l’ésser humà? La naturalesa humana Pàgina Crítica a l’antropologia orficopitagòrica L’ésser humà és una ésser natural, per tant, és una unitat substancial: Cos i ànima no són dues substàncies distintes, per tant, no poden existir per separat (Negació de la immortalitat de l’ànima). Ésser humà Cos Matèria Ànima Forma Què són el cos i l’ànima i quina és la seva relació Ésser humà Cos Potència Instrument (òrganon) Diverses parts (òrgans) Ànima Acte (essència) Principi vital Principi moviment Text pàgina 104 José Vidal González Barredo

2 2. El problema de l’ésser humà: unitat substancial indissoluble
2.2. Tipus d’ànima: teoria de les potències de l’ànima Pàgina 105 Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen les mateixes capacitats i funcions. Segons les potencialitats vitals de cada tipus d’ésser viu podem distingir tres tipus d'ànimes (les superiors integren les inferiors): Ànima vegetativa La nutrició, el creixement i la reproducció. Finalitat: conservació de l’individu i l’espècie. Ànima sensitiva Coneixement sensible (percepció sensorial, imaginació, memòria i sentiments de dolor i plaer), desitjos i apetències corporals( desig sexual i gana), algunes emocions i el moviment local. Ànima racional L’enteniment: la capacitat de pensament i reflexió. La voluntat: el propòsit conscient i deliberat.

3 3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció
3.1. Principis bàsics de l’empirisme clàssic Pàgina La crítica de la gnoseologia racionalista de Plató La negació de l’idealisme platònic (que les idees tinguin existència separada i independent de les coses) i de la immortalitat de l’ànima impossibilita l’acceptació de: La idea del coneixement com a reminiscència. L’existència de les idees innates. Negació de les idees innates. “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en el sentits”. L’ésser humà com a unitat d’operacions. Els principis empiristes de la gnoseologia aristotèlica Text pàgina 106

4 3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció
3.2. Com és possible el coneixement sensible? Pàgina El coneixement sensible: És la base de tot el coneixement. Té per objecte els fets i les coses singulars i concretes. És comú a l’ésser humà i a una part dels animals. Percepció sensorial Rebre l’empremta de les qualitats sensibles dels objectes particulars mitjançant la informació dels sentits (conèixer els accidents). Realisme cognoscitiu. Imaginació i memòria Retenir, conservar i reproduir les imatges afeblides d’aquestes empremtes en absència de l’objecte original (permet l’aprenentatge) Experiència Integra les funcions anteriors. Preveure el que succeirà a partir de l’observació i el record de la repetició de determinades seqüències causals en les nostres sensacions.

5 3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció
3.3. Com és possible el coneixement intel·lectual? Pàgina El coneixement intel·lectual: Només és a l’abast de l’ésser humà. Té com a base el coneixement sensible. Té per objecte el que és permanent i universal en les coses (essència). Permet el coneixement científic (universal i necessari). Com és possible el coneixement de les essències? (formació de conceptes) A través del procés d’abstracció en qui intervé l’enteniment: Teoria de l’abstracció Enteniment pacient (potència) Enteniment agent (acte) Imatge pàgina 109

6 3. El problema del coneixement: teoria de l’abstracció
3.3. Com és possible el coneixement intel·lectual? Pàgina 109 Realisme gnoseològic El concepte és un reflex fidel de l’essència de les coses. L’essència és quelcom real que: Existeix a les coses (com a forma substancial), o En la nostra ment com idea resultat del procés d’abstracció (substància segona), Però no té existència separada i independent (com afirmava Plató). Els conceptes són la base que possibilita: La nostra capacitat de raonar. El coneixement científic.