3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees

Presentación del tema: "3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees"— Transcripción de la presentación:

1 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Resultat dels debats a l’Acadèmia revisa les seves teories als diàlegs de vellesa: Objectiu: Aprofundir en la descripció de l’estructura i naturalesa del món de les Idees De quin tipus de coses hi pot haver Idees? Existeixen Idees de: Els objectes matemàtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.) Els valors (el Bé, la Bellesa, la Justícia, etc.) Les coses sensibles (Ésser humà, Foc, Aigua, etc.) però NO de les coses vulgars (que són fruit de la imperfecció del món sensible: indeterminació de la matèria) Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser existeixen també Idees «de coses que podrien semblar ridícules, com ara, el cabell, el fang, la brutícia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable» Plató: Parmènides, 130 c

2 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Jerarquia de les Idees Punt de vista eticopolític (República) Punt de vista lògic (El Sofista) Ésser Identitat Moviment Alteritat Repòs Bé Justícia Bellesa

3 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Crítica a les objeccions de Parmènides sobre la pluralitat i el no-ésser Com és possible vèncer les objeccions de Parmènides a la pluralitat de l’Ésser? Jerarquització de les cinc Idees fonamentals segons la seva amplitud predicativa: L’ésser es predica de totes les altres Idees (ja que cada una d’aquestes és) Cada una de les Idees és igual si mateixa (identitat) i diferent de les altres (alteritat) S’ha de distingir entre un No-ésser absolut [sentit existencial: no existir] i un No-ésser relatiu [sentit atributiu: no ser altre cosa (un quadrat a l’exemple)] “Cada Idea conté una certa quantitat d’ésser (identitat) juntament amb una quantitat infinita de no-ésser (alteritat)” Identitat “ÉS” (existencial) (absolut) Alteritat “No ÉS” (atributiu) (relatiu)

4 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Pàg. 66 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible Cosmogonia platònica: Quin és l’origen del món sensible Objectiu explicar: Quina és la relació entre els dos móns (sensible i intel.ligible; les Idees i les coses)? Per què hi ha ésser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple? Narració versemblant al Timeu (ja que té per objecte el món sensible que està subjecte a constants canvis) Principi formal (model) Doten d’ésser a la matèria informe (determinació) Model teleològic: el Demiürg es fixa en la Idea del Bé amb la finalitat (telos) de fer el món el més bell i perfecte possible COSMOS: A causa de la seva constitució material hi ha una tendència natural al desordre que provoca un procés immediat de canvi i degradació: imperfecció i mal del món sensible L’univers no pot ser fruït de l’atzar (crítica Demòcrit) Principi ordenador (no creador) de la matèria Inspirat en el (Anaxàgores) Nous Eterna Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi d’indeterminació) = CAOS És (existeix) però no és pròpiament res Matèria Demiürg Idees coses Procés: el Demiürg prenent com a model les Idees (essències) les plasma en la matèria i sorgeixen les coses (reben el seu ésser a mesura que van participant de les diferents Idees)

5 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible Cosmologia platònica Trets generals que s’acceptaran en les cosmologies posteriors Geocentrisme Geoestatisme Homocentrisme Esfera dels estels fixos Constitució d’èter del món celest Dogmes platònics del moviment dels astres: Circular Uniforme Influències pitagòriques Els moviments celestes es produeixen seguint proporcions matemàtiques i harmonies musicals Il.lustració: Greek Cosmology de Dr. James Schombert, Assoc. Professor Ph.D. 1984, Yale José Vidal González Barredo