L’ENTRENAMENT ESPORTIU

Presentación del tema: "L’ENTRENAMENT ESPORTIU"— Transcripción de la presentación:

1 L’ENTRENAMENT ESPORTIU

2 L’entrenament avui Noves tecnologies
Diferents entrenaments: tècnic, tàctic, físic, psicològic... Utilització de fàrmacs Especialització precoç Planificació a llarg plaç

3 Què treballem ? PREPARACIÓ FÍSICA PREPARACIÓ TÀCTICA PREPARACIÓ
PSICOLÒGICA PREPARACIÓ TÈCNICA Què treballem ? PREPARACIÓ TEÒRICA PREPARACIÓ BIOLÒGICA

4 Programació de l’entrenament
Punt d’inici (avaluació prèvia, proves mèdiques...) Què volem aconseguir ? Mitjans que tenim: instal·lacions, material, sistemes de treball... Per comprovar que la planificació sigui correcta i que hi ha millores cal fer test d’avaluació.

5 4. Juguem amb dues variables:
DURACIÓ O VOLUM DE TREBALL Quantitat d’entrenament. Es pot mesurar en km., temps, kg. i nº de repeticions i sèries Relacionada amb la intensitat. Ex. més intensitat, menys duració INTENSITAT DE TREBALL Qualitat de l’entrenament. Esforç que suposa. Es mesura amb la freqüència cardíaca (% fcm) En l’entrenament parlem de càrrega de treball. CÀRREGA: volum x intensitat

6 Preparació física general Preparació física específica
Com planifiquem la temporada ? 1. MILLORA CONDICIÓ FÍSICA Tipus de preparació física: General Específica: en funció esport 2. MANTENIR LA FORMA (75-90% fcm, aprox. 5 mesos) Període de competició. 3. PERÍODE DE TRANSICIÓ. Descans actiu (baixa intensitat) Preparació física general Aconseguir base física: 2 mesos Molt volum i poca intensitat Ritme suau (70 % fcm) Preparació física específica 4 mesos Menys volum i més intensitat Pulsacions (85%)

7 PRINCIPIS D’ENTRENAMENT
Pautes que cal seguir perquè els aparells i sistemes del nostre cos s’adaptin adequadament a l’esforç físic i ens ajudin a obtenir una millor condició física. Adaptació Individualitat Intensitat Alternança i varietat Progressió Continuïtat Modelació Sobrecàrrega .

8 Síndrome general d’adaptació
L’exercici físic és un estímul que afecta el nostre equilibri biològic. L’organisme humà és capaç de resistir l’exercici físic i d’habituar-se a la seva pràctica. SOBRECOMPENSACIÓ

9 Principi de la individualització
Per aplicar les càrregues de treball cal tenir en compte les característiques de l’individu. Cada individu és diferent. L’entrenament ha de ser individualitzat. Característiques en relació a: la resposta adaptativa l’edat i el sexe el nivell de condició física habilitats tècniques al nivell psicològic, intel·lectual i d’aprenentatge experiència esportiva, ...

10 Principi progressió L’organisme humà és capaç de suportar progressivament esforços cada vegada més grans. Cal anar incrementant les càrregues d’entrenament lenta i progressivament (primer volum i després intensitat) per encadenar sobrecompensacions.

11 Principi continuïtat S’ha de practicar exercici físic amb la freqüència necessària per a aprofitar els efectes positius de les sobrecompensacions i millorar el rendiment És molt millor practicar 2 o 3 dies per setmana que no pas fer-ho només 1. Descansar massa dies després del darrer entrenament suposarà, perdre els efectes positius de la sobrecompensació que havíem adquirit.

12 Principi alternança i varietat
Cal combinar l’entrenament de les diferents qualitats físiques, respectant els períodes de recuperació. Cal que les càrregues siguin variades per evitar la monotonia i provocar noves adaptacions. El descans és imprescindible perquè l’organisme es recuperi del cansament produït per l’activitat física que acaba de realitzar. Però aquest temps de descans es pot aprofitar per a desenvolupar algun altre aspecte. La velocitat i la força explosiva es recuperen en 24 hores. • La resistència aeròbica i la força resistència : entre 48 i 72 hores. • A la resistència anaeròbica li calen 72 hores per a la seva total recuperació. • La flexibilitat és la qualitat que es recupera més ràpid, entre 7 i 10 hores aproximadament. • En els partits de competició d’esports d’equip generalment s’accepta que el temps necessari és d’unes 72 hores.

13 Aquest principi fa referència també a l’alternança dels diferents grups musculars en el treball de la força. Per exemple, combinar tren superior, abdominals, tren inferior...

14 Principi de la multilateralitat
Qualsevol entrenament especialitzat cal que tingui una base centrada en l’entrenament polifacètic i variat. Etapes de l’entrenament Alt rendiment Edat Entrenament especialitzat Desenvolupament multilateral

15 Relació entre multilateralitat i entrenament especialitzat

16 Principi de l'especialització
Després d’una base d’entrenament multilateral la millora del rendiment es centrarà en la especialització de l’entrenament. Dependrà de l’esport o activitat que es practiqui.