Pàgina 366 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Plantejament del problema: els límits de la.

Presentación del tema: "Pàgina 366 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Plantejament del problema: els límits de la."— Transcripción de la presentación:

1 Pàgina 366 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Plantejament del problema: els límits de la llibertat social o civil Problema: No és el lliure albir sinó la llibertat social o civil (relacions entre l’individu i la societat). Objectiu: Fins on i en quines circumstàncies la societat pot limitar legítimament les possibilitats d’acció d’una persona? Les amenaces a la llibertat: les lleis, el costum i la tirania de la majoria Introducció: Preocupació que en els governs democràtics les minories puguin ser oprimides. Tesis de S. Mill: Hi ha una tendència a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu mitjançant: La legislació (les lleis). L’opinió (tirania de la majoria). El costum (el sentiment que preval). En què sentit?: Vol imposar als altres, com a regla de conducta, les seves pròpies opinions i la seva forma de vida. Quina n’és la valoració?: És una intromissió en la llibertat individual que intenta legislar aspectes més nombrosos i fins i tot privats dels individus amb nefastes conseqüències: Viola els seus drets (a pensar i viure d’acord amb les seves pròpies idees). Té efectes contraris a la utilitat, ja que: Redueix la diversitat (uniformitza la societat). Impedeix i limita el desenvolupament de les individualitats.

2 Pàgina 368 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Els límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu: el principi del dany S. Mill s’oposa a les doctrines que intenten reglamentar la vida privada dels individus i els obliga viure d’acord amb una determinada idea moral o social. Parteix de la idea il·lustrada d’un ésser humà dotat d’autonomia i raó per poder elegir les seves pròpies opinions o la seva forma de vida, Per tant, cadascú ha de buscar el seu propi bé pel seu propi camí i ha de tenir una total llibertat amb un únic límit, el principi del dany: Per tant, cadascú ha de guiar la seva vida i assumir els seus riscos [ser responsable del seu propi bé (o mal) físic o mental], de manera que: No considera legítim protegir un individu de si mateix. Text pàgina 368 “només es pot limitar la seva llibertat quan la seva acció pugui produir un dany als altres”

3 Pàgina 369 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista S’ha de matisar que: Queden exclosos: Els menors d’edat. Les persones amb les seves facultats mentals minvades. Les societats que encara estan en una “minoria d’edat” (poc civilitzades on la lliure discussió d’idees en lloc de ser un mitjà de millora, esdevé una font de desordre i guerra civil). També podem fer dany a un altre per omissió de fer coses que tenim el deure de fer (testificar en un judici, auxiliar a un accidentat, etc.). S'exclouen aquelles accions que, fins i tot afectant als altres, han estat lliure, voluntària i reflexivament consentides per aquests. Justificació d’aquest principi des del principi d’utilitat Afavoreix els interessos de l’ésser humà com a ésser progressiu perquè és més útil i millor per la humanitat que cadascú visqui com vol que obligar-lo a viure com viuen els altres. Per què?: Perquè genera diversitat.

4 Pàgina 373 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Els límits de l'obligació moral de l’individu vers la societat Quina és la font de l’obligació moral? La protecció que ens ofereix la societat (no pas un hipotètic contracte social). Quines són les obligacions que genera? No perjudicar els altres en el seus interessos (allò que és considerat un dret per consentiment tàcit o llei). Defensar-los de les ofenses i humiliacions en la part equitativa que ens correspongui. Per tant, sempre que l’individu incompleixi alguna d’aquestes obligacions, la societat pot intervenir i castigar legítimament, però sempre que: No afecti en els seus actes els interessos dels altres, o Aquests no se sentin afectats per ells. → La seva llibertat ha de ser total (amb els límits assenyalats al principi del dany).

5 Pàgina 374 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Objeccions i respostes a l’aplicació del “principi del dany” Objectiu: La defensa d’aquesta amplia llibertat pretén combatre el puritanisme religiós del seu temps que intentava imposar la seva moral a tota la societat. Tesis: La societat no pot intervenir en els gustos personals o els interessos dels individus. No s’ha de protegir l’individu de si mateix. Argumentació: Perquè només d’aquesta manera s’afavoreix el desenvolupament lliure de la individualitat que fa possible la diversitat en els modes de vida humà. 1a objecció: No sembla preocupar-se per les virtuts personals. Les virtuts personals són importants però secundàries respecte de les socials. Ambdues han de ser cultivades per l’educació (s’ha d’inculcar la reflexió sobre el bé i la importància de desenvolupar les facultats superiors) però ningú està legitimat per dir a un individu adult el que ha de ser millor per a la seva vida. Què fem quan observem un mode de vida inferior? Mai podem pertorbar la seva vida, considerar-lo un enemic social, ni ha de generar en nosaltres cap ressentiment . Podem expressar la nostra reprovació moral (antipatia, desgrat o judici desfavorable) però, en comptes de desitjar el seu càstig, la millor manera d’ajudar-lo és mostrar-li com podria evitar el seu mal. Al final, la seva conducta, per les seves conseqüències en ell mateix , acaba comportant el seu propi càstig o penalitat. Conclusió: Els deures amb un mateix no són socialment obligatoris

6 Pàgina 375 3. John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista No es tracta de jutjar la virtut o el vici morals o les qualitats personals, sinó la manera com els seus actes: Afecten els interessos dels altres, o Incompleixen els seus deures amb ells. 2a objecció: Tota acció acaba afectant també als altres (només sigui com a exemple). El mal no prové de la seva qualitat personal (vici?) sinó dels deures que pot deixar de complir. El mal exemple: és millor deixar que aquest es mostri i que se’n puguin observar les conseqüències pernicioses que en té. Text pàgina 375 a Text pàgina 375 b José Vidal González Barredo