2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social Pàgina 348 La dimensió social del principi d’utilitat: el principi de.

Presentación del tema: "2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social Pàgina 348 La dimensió social del principi d’utilitat: el principi de."— Transcripción de la presentación:

1 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social
Pàgina 348 La dimensió social del principi d’utilitat: el principi de l' interès i el principi d’utilitat Per tal de poder fer extensiu el càlcul hedonista a tota la societat cal fer compatible: La cerca del plaer per part de l’individu que busca el seu propi interès: principi de l' interès, amb La consecució del benestar col·lectiu (l' interès de la comunitat): principi d’utilitat. Cóm podem determinar l’un i l’altre?: L’ interès de la comunitat no és res més que la suma dels interessos dels diversos membres que la componen. L’ interès de cada un s’identifica amb les preferències i desitjos lliurement manifestats per ells. Hem de recordar que, en l’individu, la persecució del propi interès coincideix amb la recerca de maximitzar el plaer i minimitzar el dolor. Això ens permet explicar quins són els motius de les conductes individuals, però necessitem un principi ètic general per tal de poder avaluar les conductes des d’una perspectiva social. Text IV pàgina 348 Text V pàgina 348

2 “La màxima felicitat per al màxim nombre de persones”
2. Jeremy Bentham ( ) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social Pàgina 348 Aquest principi ètic general serà el: D’aquest s’hauran de derivar les normes concretes que guiaran l’acció col·lectiva. Com que és un primer principi, no empíric, ni demostrable, només podem justificar-lo a posteriori: l'eficàcia de les normes que se’n derivin serà mesurada per les conseqüències que produeixin en el conjunt de la societat (Conseqüencialisme). El fi últim és la màxima realització dels interessos i desitjos dels individus que componen una comunitat, però Per assolir-lo, no hi ha prou amb que cada un busqui la seva felicitat (per poder incrementar la felicitat general, que és merament la suma) ja que: Pot fer-lo de manera no racional, o Pot perjudicar la felicitat dels altres. Com que poden existir conflictes entre els diferents interessos individuals cal una harmonització de tots de cara a la consecució del bé comú: aquesta es la feina dels governants. A l’hora d’elaborar les lleis, per poder triar la millor, hauran de considerar les diferents alternatives existents i, seguint el model de les ciències positives, realitzar el càlcul de les conseqüències que en termes de plaer o dolor puguin tenir sobre la felicitat general. Principi d’utilitat o de la màxima felicitat “La màxima felicitat per al màxim nombre de persones”

3 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social
Pàgina 349 Com podem maximitzar la utilitat?: els objectius generals de la legislació Les lleis han de tenir dues característiques bàsiques: Han de ser elaborades científicament (cap influència o recurs al dret natural). Han d’aconseguir que els individus, perseguint solament el seu propi interès, acabin beneficiant l' interès general (i, per tant, augmentant la felicitat general). La utilitat i els fins secundaris Hi ha quatre objectius generals o fins secundaris ( a més del d’utilitat): Seguretat: entesa com a conjunt de lleis positives que permeten crear les condicions per l’exercici de la llibertat (rebuig de la llibertat com a dret natural). Subsistència: assegurar els mitjans de vida dels individus. Abundància: amb l’anterior són els objectius econòmics encaminats a promoure el creixement de la producció per poder satisfer les necessitats bàsiques dels individus. Igualtat: que comentem a continuació.

4 2. Jeremy Bentham (1748-1832) 2.3 El problema de la política: l’hedonisme social
Pàgina 350 La igualtat i el principi d’utilitat marginal decreixent Després de garantir la seguretat i el desenvolupament econòmic, l’objectiu és la redistribució de la riquesa (s’avança als principis de l’estat del benestar), per que iguals increments d’un bé no produeixen iguals increments d’utilitat: És per això que la redistribució de la riquesa augmenta la felicitat general ja que la disminució que comporta en el seus béns als rics queda àmpliament compensada amb l’augment d’utilitat de donar-los als pobres. El quatre fins secundaris es prioritzen de la manera següent: La seguretat sobre la igualtat. La subsistència sobre l’abundància. Per què? Perquè la privació del primer provoca un dolor més gran (per tant, una disminució en la utilitat) la privació del segon. Principi d’utilitat marginal decreixent “Una mateixa unitat de béns proporciona menys satisfacció com més quantitat de béns posseeix l’individu que la rep”

5 Dades bibliogràfiques
3. John Stuart Mill ( ) 3.1 Les claus per entendre la filosofia de J. S. Mill Pàgina 352 Dades biogràfiques pàgina 352 Dades bibliogràfiques Pren-ne nota!: pàgina 353 Context històric Liberalisme social. Continua la tradició liberal però es distància de l’economia clàssica. Davant els efectes de la revolució industrial reclama: Control de l’estat de les condicions marc de l’economia. Reformes econòmiques i socials que millorin les condicions de vida de les classes més desfavorides. Filòsofs radicals . Davant l' immobilisme del sistema polític britànic vol convertir l’antic règim aristocràtic en una societat moderna, secular i democràtica (ampliar el sufragi i democratitzar la societat). Una educació singular Planificació en l’ideal il·lustrat → intel·ligència i cultura notables → esgotament mental. 20 anys → crisi nerviosa i depressió → excés de confiança en la raó i menyspreu de les emocions, els sentiments, l’espontaneïtat i la imaginació. Afegeix els aspectes qualitatius, als merament quantitatius, de la vida i valora la importància del desenvolupament de la individualitat → font de riquesa i diversitat social. Crítica de tot intent d’uniformització dels éssers humans per part de l’estat, l’educació, l’opinió dels altres o els costums. Influències Empirisme (Hume), liberalisme clàssic (Locke), utilitarisme (J. Mill, Bentham). Feminisme i socialisme utòpic (Harriet Taylor, Saint Simon). Positivisme (A. Comte) Alexis de Tocqueville (defensa de les minories). José Vidal González Barredo