Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.

Presentación del tema: "Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir."— Transcripción de la presentación:

1 Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir. “El capvespre dels déus” (1888): crítica de la metafísica tradicional. Quin ha estat el seu error fonamental?: la duplicació del que existeix: La filosofia de l’ésser (ontologia tradicional): Rebutja com a real el que en realitat és l’únic ésser real i efectiu. Considera com a real un “trasmón” que en realitat és només una ficció de la raó. Nietzsche proposa invertir els atributs: és el que s’anomena la filosofia de l’esdevenir. Món vertader (que realment és) Món aparent (que no és realment) Quadre pàgina 398 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional

2 Pàgina 398 La genealogia de la filosofia de l’ésser. Com el món vertader acaba esdevenint una faula? Tesi: La història de la metafísica occidental no és res més que el desenvolupament i les posteriors conseqüències del platonisme. Sòcrates i Plató Cristianisme (metafísica vulgar: “platonisme per al poble”) Metafísica kantiana (versió il·lustrada) Positivisme (versió cientificista) Text pàgina 399 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional

3 Pàgina 398 Argumentació: Sòcrates. Equació socràtica: raó = virtut = felicitat. La racionalitat suplanta la seguretat dels instints. Combatre els instints és un signe de decadència (accelera un procés que ja havia començat abans). En tota “vida ascendent” la felicitat és igual a instints (Recordem l’home intuïtiu). Plató. Afegeix dos errors més: La negació del temps i de l’esdevenir (egipticisme). Té ,com a conseqüències, la duplicació de móns i la desconfiança dels sentits (Recordem que les Idees són eternes i immutables). Confusió entre l’últim i el primer. La jerarquia de l’ésser és un món invertit on els conceptes metafísics (els més abstractes de tots) són els conceptes suprems: allò més real (quan són justament tot el contrari) (Recordem quines eren les Idees supremes?). El cristianisme. Vulgaritza la metafísica platònica i la fa accessible al poble. Aguditza l’hostilitat vers els sentits, les passions i el cos. Introdueix la consideració sacerdotal de la vida: com a trànsit de dolor i prova per aconseguir la vida vertadera (el “trasmón platònic” com a motlle perfecte per la “transcendència cristiana”). 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional

4 Pàgina 400 Desemmascarament axiològic de la filosofia de l’ésser. Per què la negació dels temps, l’esdevenir i el canvi? Per què el menyspreu dels sentits, les passions i els instints? Intenció: Desemmascarar els motius autèntics i profunds del platonisme. Tesi: Al darrere de tot això s’amaga: Un judici negatiu sobre la vida. La incapacitat per acceptar-la des d’un sentit tràgic (en els seus aspectes creatius i destructius: la finitud de l'existència, la mort, la vellesa, la procreació, la decadència, el terrible i fosc). La clau explicativa (del platonisme): La invenció d’un “trasmón” on refugiar-se d’aquests aspectes s’articula a partir d’un conjunt d'antinòmies que suposen un judici moral sobre la vida (quan aquesta s’ha d’acceptar i no es pot jutjar): Moral Bé Mal Metafísica Món vertader Món aparent 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.2. El problema de la realitat: la crítica de la metafísica tradicional

5 Pàgina 401 Objecte: Els valors de la moral judeocristiana. Tesi: Neixen d’un judici negatiu sobre la vida (igual que les idees metafísiques), són una contranaturalesa i un verí per a la vida: Han nascut de l’odi dels impotents, de l’intent de fer més suportable la vida als febles. Ha limitat als més forts (els ha creat mala consciència, els ha pres la seguretat en si mateixos i en el seus instints). La necessitat d’una crítica dels valors morals: la genealogia de la moral. Objectiu: Fer una crítica dels valors morals. Mètode d’anàlisi: La genealogia: Anàlisi de les circumstàncies en les quals aquests van sorgir, es van desenvolupar i es van modificar. A partir del sentit original del que és “bo” i el que és “dolent” es descriu la inversió total dels valors cristiana i la seva conversió en el “malvat” i el “bo”. Diagnosi: Tal com es conceben ara suposen un impediment perquè l’ésser humà pugui assolir les seves pròpies potencialitats vitals. Text pàgina 401 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana José Vidal González Barredo