Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2

Presentación del tema: "Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2"— Transcripción de la presentación:

1 Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2 1 Dept. Tècnic, Conselh Generau d’Aran, Pg. dera Libertat 16, Vielha 2 Servei Meteorològic de Catalunya, C/Berlín núm a, Barcelona

2 Mecanismes de desencadenament:
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU Mecanismes de desencadenament: Cisallament Col·lapse Inestabilitat mecànica / estructural Què és? Com pot avaluar-se? Tests estabilitat, nous paràmetres L’enfoc estratigràfic: Lemmons, Yellow Flags… Aplicació al Pirineu Proposta de metodologia de presa de dades

3 DESENCADENAMENT ACCIDENTAL IN SITU
Longitud cicatriu: 250 m Gruix mig cicatriu: 50 cm Amplada placa: 100 m Densitat aprox: 250 kg/m3 Pes de la placa: Tm Pes esquiador: Tm Tuc de Beret 30 gener 2005

4 MECANISMES DE DESENCADENAMENT
Cisallament: el desencadenament accidental d’una placa de vent seca s’inicia amb la ruptura per cisallament d’una fina capa feble (o d’una interfase) subjacent una placa relativament gruixuda i cohesiva (McClung & Schaerer, 1993).

5 WUMPFS I DESENCADENAMENTS A DISTÀNCIA

6 WUMPFS I DESENCADENAMENTS A DISTÀNCIA
Tuc dera Cigalera 13 desembre 2005

7 MECANISMES DE DESENCADENAMENT
Col·lapse: El desencadenament s’inicia amb la fractura per compressió (no per cisallament) de la capa feble en el punt de desencadenament (indret on es realitza la sobrecàrrega). Això crea una ona flexural a la placa que en propagar-se produeix el col·lapse de la capa feble (Johnson et al. 2000).

8 MECANISMES DE DESENCADENAMENT
COL·LAPSE

9 AVALUACIÓ DE LA INESTABILITAT: Els Tests d’estabilitat
TESTS DE COLUMNA PETITA Test de la pala Stuffblock Test de compressió TESTS DE COLUMNA GRAN Test del salt (Rutschblock) ﾺ

10 AVALUACIÓ DE LA INESTABILITAT: Els Tests d’estabilitat

11 CONCEPTES Inestabilitat mecànica
Què és? És la resistència a la cisalla o a la compressió de la capa feble. Controla l’esforç que cal d’afegir perquè es produeixi la ruptura, és a dir, per iniciar la fractura. Com s’avalua? Tests d’estabilitat: Test del salt (Rutschblock), Test de compressió… Inestabilitat estructural Què és? La capacitat de concentrar l’estrès de cisalla a la capa o interfase feble i així propagar lateralment la fractura fins a produir el desencadenament d’una placa més o menys gran. Com s’avalua? Valorant la qualitat del cisallament o la fractura en els tests. Sistema Suïs, Caràcter de la fractura, Qualitat de cisallament

12 INESTABILITAT ESTRUCTURAL Mètodes d’avaluació
Sistema Suïs (1996): Junt amb el resultat del test es registra: La part del bloc que llisca (tot, mig, poc) La qualitat de la superfície de lliscament (llisa, intermèdia, rugosa) Caràcter de la fractura (2002) Qualitat del cisallament (2002)

13 L’ENFOCAMENT ESTRATIGRÀFIC Índex d’inestabilitat estructural

14 Índex d’estabilitat estructural
LEMONS (McCammon & Schweizer 2002) N= 39 Mostra dels Alps Suïssos YELLOW FLAGS (van Herwijnen 2005) N= 260 Mostra dels Alps Suïssos i Canadà

15 APLICACIÓ ALS PIRINEUS

16 APLICACIÓ ALS PIRINEUS

17 APLICACIÓ ALS PIRINEUS
Mal ajust de Lemmons i Yellow Flags. Causes: Mostra pirinenca molt reduïda Diferències nivo-climàtiques entre els Pirineus i els Alps i Rocalloses (p. ex. gebre vs. agulles)

18 PROPOSTA DE METODOLOGIA DE PRESA DE DADES EN ALLAUS ACCIDENTALS
Obtenir informació general de l’allau Identificar i caracteritzar la capa/interfase feble Caracteritzar les capes sobre i sota de la CF Realitzar el test del salt Realitzar el perfil estratigràfic complert Realitzar el sondeig de penetració 1 2 3 4 5 6 situació, tipus, mida, pendent, desencadenament. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o caràcter de la fractura. 1.- Obtenir informació general de l’allau: situació, tipus, mida, pendent, desencadenament. Si és possible, esbrinar el punt on era l’esquiador en el moment de provocar l’allau. Amb aquesta informació triar el lloc on fer el perfil i els tests. Serà preferible un lateral de l’allau, prop de la cicatriu de coronació, abans que sobre la cicatriu, doncs les condicions seran més semblants a les del punt de desencadenament. 2.- Identificar i caracteritzar la capa feble. Visualment, amb un pinzell o amb la plaqueta mirar d’identificar la o les capes febles. Fer el test de la pala en aquest estadi pot ajudar molt a detectar capes o interfases febles. Les variables que caldrà registrar principalment són: profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. 3.- Caracteritzar les capes per sobre i per sota de la capa o interfase feble, amb les mateixes prioritats que en el punt 2. 4.- Realitzar el test del salt. Anotar sempre: resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o caràcter de la fractura. 5.- Realitzar el perfil estratigràfic complert, inclosa la temperatura, la humitat i la densitat. 6.- Realitzar el sondeig de penetració.

19 CONCLUSIONS Els nous mètodes de valoració de la inestabilitat (Índex d’estabilitat estructural, mètodes de valoració del cisallament o la fractura) estan demostrant ser una eina útil per l’avaluació de l’estabilitat de les plaques seques pel que fa al seu desencadenament accidental. L’existència de diferencies nivoclimàtiques entre els Alps i les Rocalloses (on s’han desenvolupat aquests mètodes) i els Pirineus obliguen a establir llindars propis per la nostra serralada. Per això caldrà reunir dades d’allaus accidentals i de vessants allavosos que s’hagin esquiat sense desencadenament. La implementació de la metodologia proposada pot resultar útil per tal de reunir una mostra de qualitat durant les properes temporades hivernals.