Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes

Presentación del tema: "Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes"— Transcripción de la presentación:

1 Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes
Cursos de formació PQPI Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes Francesc Josep Sànchez i Robert IES Celestí Bellera, Granollers 16 i 18 de febrer de 2009

2 10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries)
Presentació 10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries) Sessió 1: Quines competències/objectius volem que aprenguin els alumnes? Sessió 2: Les activitats amb què aprendran (PBL) Sessió 3: Les metodologies actives: com treballarem dins i fora de l’aula? (CL) Sessió 4: Avaluació continuada dels estudiants i portafoli de l’alumne

3 Presentació (tercera sessió)
Què podem fer a l’aula?  Aprenentatge cooperatiu

4 Objectius d’aquestes dues últimes sessions
Al finalitzar les sessions 3 i 4 , els participants del curs, seran capaços de: Descriure els diferents aspectes que cal tenir en compte per aplicar amb èxit estratègies d’aprenentatge cooperatiu (CL) (coneixement) Proposar activitats i materials que impliquin l’ús de l’aprenentatge cooperatiu (comprensió) Usar el puzle (jigsaw) per dinamitzar l’activitat a l’aula (aplicació) Cercar, adaptar i construir rúbriques per avaluar lliuraments (comprensió) Explicar el paper que tenen els exàmens individuals en el nou context docent (coneixement) Establir un esquema d’avaluació i usar el portafoli d’aprenentatge de l’alumne Nota: El participant assolirà els objectius classificats d’aplicació si realitza amb aprofitament les tasques programades no presencials

5 Perquè és tan important l’aprenentatge actiu?
Perquè els estudiants, a la classe, poden fer quelcom més que escoltar (en el millor cas): poden llegir, escriure, discutir o resoldre problemes. I encara, coses més importants i de nivell superior com analitzar, sintetitzar i avaluar. Només cal promoure accions (estratègies, activitats instruccionals) que possibilitin als estudiants posar de manifest i desenvolupar aquestes capacitats per tal d’involucrar-los en el seu propi aprenentatge, reconvertint- los des del seu paper passiu (oients) tradicional en elements actius.

6 Perquè és tan important l’aprenentatge actiu?
L’ Aprenentatge Cooperatiu té els origens en l’aprenentatge social enunciat per Lev Vigotsky i Jean Piaget, que passa per Kurt Lewin, Leon Festinger i Morton Deutsch, entre altres i arriba als germans Roger i David Johnson, Elliot Aronson, Kagan, etc. David i Roger Johnson, psicòlegs socials, l’han definit com aquella situació d’aprenentatge en la que els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d’ells “només pot assolir els seus objectius si i només si els demés poden assolir els seus”.

7 Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu
Motiva per l’estudi Promou una actitud d’implicació i d’iniciativa Augmenta el grau de comprensió de la feina que es fa i del perquè es fa i permet el domini dels procediments i conceptes Volum de feina realitzada i de qualitat Afavoreix la relació social i la interacció entre companys i amb el professor  Avaluació més personalitzada Redueix l’abandonament Millora la capacitat d’escriure i de comunicació oral Permet acomodar estudiants de diferent nivell i procedència Molta recerca i documentació per posar-la en marxa, etc. ... Però porta més feina al professor (sobretot durant els primers anys !)

8 Perquè AC? Perquè una quantitat considerable d'estudis i la nostra experiència pràctica ens demostren que produeix: millors resultats acadèmics, una relació més positiva entre els estudiants, un superior ajust psicològic que no pas les estratègies competitives o individualistes. Perquè és la metodologia ideal per assolir i avaluar moltes de les competències transversals que heu d’ensenyar !

9 En què consisteix? El treball cooperatiu es distingeix del treball clàssic en grup en els següents punts: la composició dels petits grups l’organització de la feina i de les activitats la distribució de la feina entre els participants la implicació de tots els participants el grau de control mutu i en les exigències mútues entre els participants

10 En què consisteix? Hi ha cinc elements que fan cooperatiu el treball dels grups: Interdependència positiva: els components del grup comprenen que ha d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament. Responsabilitat/exigibilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components. Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.

11 En què consisteix? Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, com poden ser la realimentació constructiva, l’assoliment del consens, la implicació de cada component, són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu Processament de grups: els grups reflexionen i analitzen la seva efectivitat i com els va i determinen la manera de millorar A casa podeu llegir alguns dels articles addicionals sobre AC

12 El format de les sessions presencials
Grups base de 3 estudiants Taules movibles AC en grups base Puzzles, presentacions orals, explicacions del professor, etc..

13 El format de les sessions presencials
Aula Laboratori Tot i que el laboratori se centra en la part de simulació, muntatge i mesures, hi ha continuïtat amb les classes a l’aula i se segueix el mateix problema.

14 el Puzle Posem-lo en pràctica Activitat 1
Una primera estratègia senzilla que ajuda a estructurar la interdependència positiva i la responsabilitat individual: el Puzle

15

16 Fem un puzle (100 min) Formació de grups formals per a tota la sessió (5 min) Repartició del material i lectura individual (15 min) Reunió d’experts, discussió i aprenentatge del material (20 min) Preparació individual ( 5 min) Reunió i discussió del grup formal (30 min) Rols: ponent, controlador de temps, crític Debat i avaluació (professor / entre companys / autoavaluació) de l’activitat (25 min)

17 Fem un puzle Formació de grups formals de 3 estudiants per a tota la sessió (i presentació personal entre membres del grup) (5 min) Assignem un número a cada estudiant i agrupem els alumnes de 3 en tres que tinguin el mateix número 1 Grups formals (6) 1 4 1 4 1 1 1 2 5 2 5 2 2 3 6 3 6 3 2 2 Classe (18)

18 Fem un puzle Repartició del material d’estudi i lectura individual (15 min) A cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema B 1 A B 1 2 1 2 2 A C C

19 Fem un puzle Generació de grups d’experts (en cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema) (20 min) 1A Grup d’experts en la part A 1A 2A 3A 1C 1B Grup formal 1 1C 3B 2C 3C 4B 5B Grup d’experts en la part C Grup d’experts en la part B

20 Fem un puzle Preparació individual ( 5min) Escriviu en un paper una o dues qüestions, dubtes, comentaris sobre la activitat o sobre los continguts tractats En realitat, heu de posar-vos d’acord sobre el material de manera que pugueu explicar-lo amb garanties als vostres companys del grup formal 1A 2A 3A

21 Fem un puzle Reunió i discussió del grup formal (30 min) Torneu amb les vostres grups formals i expliqueu-vos uns als altres tot el tema (part A + part B + part C) Rols que podeu adoptar (10 min cadascú): - Ponent controlador de temps crític 1A 2A 1C 1B 2C 2B Grup 1 Grup 2

22 Fem un puzle Dubtes generals, debat i autoavaluació de l’activitat (25 min) Puntua’t entre 0 i 2 (“0” no tinc ni idea; “1” en sé alguna cosa; “3” ho sé i puc explicar-ho bé) Explica el puzle entre grups NOTA:__ Explica què és el puzle 1 NOTA:__ Explica què és el puzle 2 NOTA:__ Explica què ha de fer el professor en els puzles NOTA:__

23 Avaluem com van els grups
Activitat 2 Examinem un qüestionari per determinar com estan funcionant els grups base que tenim formats

24 Una rúbrica per avaluar l’AC
(Objectiu formatiu: treballar en grup de forma eficient) Nivells de competència o qualitat en què s’assoleix el criteri Criteris Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Organitzar i dirigir reunions eficients Descriu les característiques d’una reunió eficient (característiques d’una bona agenda de reunió, una bona acta, etc.) Identifica els aspectes que han anat bé i els que no en una reunió a la qual has assistit d’observador Prepara una agenda clara per la reunió. Elabora una acta amb les conclusions de la reunió. Intervé per evitar que la reunió es desviï dels objectius traçats. Intervé per a que es respecti la temporització prevista. Fes el seguiment de les accions acordades com a resultat de la reunió. Generar idees creatives i viables Explica les característiques d’una sessió de brainstorming i com s’ha d’organitzar i dirigir Participa en una sessió de brainstorming, i identifica què s’ha fet bé i què s’ha fet malament Organitza i dirigeix una sessió de brainstorming Resoldre els conflictes que es produeixen en el grup Explica els tipus de conflictes que poden produir-se i possibles accions per resoldre’ls. Identifica la naturalesa dels conflictes que s’han produït en el propi grup de treball Pren les mesures pertinents per resoldre els conflictes que s’han produït. Elaborar un pla de treball per al grup i un pla de seguiment per assegurar que el treball es realitza Explica les característiques d’un bon pla de treball de grup. Explica les característiques d’un format possible per documentar el pla de treball de l’equip. Completa un pla de treball incomplet que inclogui: prioritats, criteris de qualitat,resultats parcials i finals i temporització. Construeix un pla de treball i un pla de seguiment per realitzar una tasca de grup. Pren les mesures necessàries per aconseguir que el pla es desplegui tal com està previst. Avaluar el funcionament del grup Descriu tècniques que permeten analitzar i avaluar el funcionament del grup Utilitza correctament els instruments de recollida de dades sobre el funcionament del grup Analitza les dades i determina els punts forts i els aspectes que cal millorar en el grup

25 Per concloure … Activitat 3 Opinem / debatem
- Veieu capaços als vostres alumnes de participar amb aprofitament en puzles? - Els veieu capaços de treure’n profit dels avantatges de l’AC? - L’entorn docent d’escola / companys professors, us permetrà d’experimentar amb tot això? - Què més qüestioneu ? Sobre què teniu dubtes?

26 Per concloure … us proposo activitats ...
Lliurament 3.1: (A casa) Incorporació d’aprenentatge cooperatiu formal a les activitats PBL (que ens serviran per assolir els objectius) que ja havíeu proposat anteriorment: (puzle a classe, algun tema que han d’estudiar en grup i presentar-lo a classe conjuntament oralment o en pòster, algun exercici que s’ha de lliurar en grup, redacció dels dubtes que han tingut en l’estudi d’algun tema, etc...)

27 - Què és el més negatiu de la sessió?
QUÏC + Què és el més positiu de la sessió? - Què és el més negatiu de la sessió? Demaneu l'opinió als vostres alumnes diverses vegades durant el curs

28 Presentació (quarta part)
Avaluem quantitativament què han après

29 Tractarem sobre ... Les funcions de l’avaluació
Criteris de qualitat: les rúbriques Autoavaluació i avaluació entre companys La carpeta (o el dossier o el portafoli d’aprenentatge de l’alumne) Sobre l’examen final ... L’avaluació del programa formatiu i la millora contínua

30 1. Quines són les funcions de l’avaluació?
Produir unes qualificacions per acreditar a terceres persones el nivell d’aprenentatge de l’estudiant I com haig de posar les notes, sabent que l’esquema de qualificació condiciona moltíssim la manera d’actuar dels estudiants? Per classificar els alumnes Produir informació per tal que l’estudiant i el professor puguin determinar que s’ha de fer tot seguit per millorar l’aprenentatge (feedback immediat) Què haig de fer amb tots els lliuraments per convertir-los, de forma eficient, en informació útil per millorar l’aprenentatge? Un exercici per aprendre Determinar què va bé i què s’ha de millorar en el procés formatiu que s’ha dissenyat Quina informació haig de recollir durant el curs, i com l’uso per determinar què s’ha de millorar? Per respondre davant l’escola o el departament

31 2. Criteris de qualitat Per a què?
Si l’alumne té clar que se n’espera, és més fàcil que ho faci bé. Els treballs ben fets es corregeixen més ràpid És més fàcil que els propis estudiants ens ajudin a corregir (autoavaluació i avaluació entre companys) S’han de fer públics al començament del curs Podem establir-los: - A nivell d’objectiu d’aprenentatge - A nivell de “lliurament” Llegiu els indicadors del currículum PQPI Doc 1: Linking levels Molt més fàcil (recordeu que ja heu preparat les activitats per complir objectius)

32 Criteris de qualitat a nivell de lliurament
Normalment, maneguem els lliuraments dels nostres estudiants i els qualifiquem. Per començar doncs, és més fàcil establir criteris de qualitat per als lliuraments que per als objectius, ja que són més concrets (des de ls Sessió 2, ja tenim preparades les tasques que volem que facin i alguns criteris que han de seguir per fer-les) Expressarem els criteris de qualitat a través de les rúbriques Plantilla de criteris de qualitat /mètode per fer qualsevol problema

33 Rúbriques per avaluar la qualitat dels treballs
Una rúbrica és un conjunt de guies de puntuació que s’usa per avaluar el treball de l’estudiant Una rúbrica respon a les qüestions: Per quins criteris es jutjarà la qualitat del treball que ens han de presentar? En què ens fixarem per jutjar si el treball ha estat satisfactori? Quins seran els diferents nivells de qualitat del treball? Com determinarem d’una forma vàlida, fiable i honrada la puntuació que hem d’assignar? Com cal descriure els diferents nivells de qualitat i com els distingirem uns dels altres?

34 Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar un document escrit

35 Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar programari d’ordinador
Código Nivel de calidad Criterio 3 Notable 2 Suficiente 1 Insuficiente Correcto La aplicación funciona bien en todos los casos del juego de pruebas (o falla como máximo en 1) La aplicación falla como máximo en 4 casos del juego de pruebas La aplicación falla en más de 4 casos del juego de pruebas Robusto La aplicación resiste sin bloquearse todos los errores típicos que pueden aparecer (NO se incluye los errores que puede cometer un usuario “poco hábil”). No he conseguido que se cuelgue. Es razonablemente robusto. No es fácil que se queda colgado, pero en uno o dos casos se bloqueó. La aplicación no es robusta en absoluto. Se queda colgada con frecuencia ante errores típicos. Amigable El usuario no tiene ninguna duda, en ningún momento, sobre cómo interactuar con la aplicación, qué datos debe entrar y cómo, y cómo interpretar los resultados y mensajes de la aplicación. Los mensajes e información que da la aplicación son suficientes para trabajar bien. Sin embargo, el alguna ocasión he tenido algunas dudas sobre lo que hay que hacer o cómo hay que hacerlo. El usuario tiene dudas constantes sobre lo que le está pidiendo la aplicación, y es difícil interpretar los resultados y mensajes en pantalla. Bien organizado y documentado El código está descompuesto en bloques con un sentido lógico (por ejemplo, los procedimientos y funciones corresponden a diferentes pasos en el proceso, o a diferentes operaciones con la base de datos). Es muy fácil encontrar el punto de la aplicación que hay que tocar para realizar alguna modificación en la funcionalidad. Cada bloque tiene un comentario inicial que explica lo que hace el bloque, y cuales son los datos de entrada y de salida. Además, los puntos del código especialmente complicados tienen un comentario suficientemente clarificador. Las variables, procedimientos y funciones tienen nombres que ayudan a comprender para que se usan.El código está bien indentado. Está razonablemente bien organizado y documentado, aunque en algún caso, la estructuración en bloques podría ser mejor. Los comentarios son suficientes, aunque echo de menos alguna aclaración más en algún punto del código. La estructura del código no tiene lógica, y no hay comentarios (o los que hay no clarifican nada). El código no está bien indentado. Sería incapaz de modificar esta código para añadir alguna funcionalidad nueva o arreglar algún error. Eficiente Los algoritmos que se han utilizado son eficientes. No se me ocurre ninguna forma mejor de hacer lo que hace esta aplicación. Razonablemente eficiente, aunque he visto un par de puntos en los que podrían usarse mejores algoritmos. Hay muchos puntos en los que podría haberse usado algoritmos más rápidos (no demasiado sofisticados) Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar programari d’ordinador

36 Referències d'Internet i llibres
Eines per preparar rúbriques Referències d'Internet i llibres D. D. Stevens, A. J. Levi, "Introduction to Rubrics, An Assessment Tool to Save Grading Time, Convey Effective Feedback and Promote Student Learning", Stylus Publishing LLC, Virginia, 2005

37 Activitat 4 Com ompliríeu aquesta rúbrica per avaluar una presentació oral? Presentació oral Nivell de qualitat Criteri 3 Notable 2 Suficient 1 Insuficient

38 3. Avaluació: criteris de qualitat, rúbriques
Així doncs ... disposar d’una bona rúbrica per als lliuraments té els avantatges següents: És més fàcil que els estudiants facin bé el treball (i els treballs ben fets són més ràpids de corregir que els mal fets) El professor té clar quines coses ha de mirar (i va més ràpid corregint) És un bon suport per realitzar activitats d’autoavaluació i avaluació entre companys Doc 2: Rubric sampler (per veure com es fan les rúbriques) Doc 2: un parell de fitxers amb una plantilla per fer un exercici de qualitat i la plantilla d’avaluació amb la definició dels nivells de qualitat enllaços Internet

39 Autoavaluació i avaluació entre companys
Es tracta d’una activitat més d’aprenentatge (d’un nivell de Bloom elevat) Autoavaluació: L’alumne participa en la decisió de l’avaluació del seu propi treball Avaluació entre companys: L’estudiant participa en la decisió de l’avaluació del treball d’altres companys Avantatges: Els estudiants es fan seus els criteris (de manera que la propera vegada faran millor els exercicis) Es veuen solucions alternatives per al mateix problema S’esforcen més, sobretot si veuen que seran avaluats pels seus companys Es fomenta l’hàbit de reflexió sobre el treball realitzat Es fomenta la capacitat de ser crítics amb el treball dels demés Ajuda al professor en la tasca de donar la realimentació a temps

40 Autoavaluació En el cas d’exercicis de baix nivell de competència (poques solucions diferents) Exemples: Per a cadascun dels exercicis següents, cal que preparis un informe d’autoavaluació que té dues parts: a) Solució de l’exercici b) Errors que mai més tornaré a cometre Per escriure la part (b) cal usar la solució oficial de l’exercici. Com que cada exercici té una solució única, qualsevol diferència entre la teva solució i la oficial pot ser: - Un error de la solució oficial (però poc probable) - Un error teu - Una diferència admissible entre solucions Així que compara la teva solució amb la oficial, identifica les diferències i classifica-les segons els tipus anteriors. Escriu les teves conclusions en la secció “Errors que mai tornaré a cometre” del teu informe d’autoavaluació (lliurament).

41 Autoavaluació Exemple
Ideal per a l’autoreflexió del treball realitzat Exemple En aquestes alçades del curs hauries d’haver assolit els objectius formatius següents: .. Escriu un document (lliurament) d’una pàgina indicant: Quins objectius creus que has assolit? (i, en quines evidències et bases per assegurar que els has assolit?) - Què creus que has de fer durant les properes setmanes per millorar?

42 Avaluació entre companys (peer assessment)
Pel cas de tasques d’alt nivell de competència, amb formes diferents d’abordar-les. Exemple: Avaluació d’un projecte (programa d’ordenador) Primera hora de la classe: Els grups posen a punt el programa (que ja l’han treballat les setmanes anteriors) Segona hora de classe: Cada grup avalua el projecte d’altres dos grups (mitja hora amb cada projecte) usant criteris establerts en una rúbrica. El grup fa un informe de l’avaluació per cada projecte El professor dóna per bones les avaluacions d’un projecte quan coincideixen les opinions dels dos grups que l’han avaluat En cas de discrepància, el professor avalua també el projecte Les avaluacions són també lliuraments i poden comptar per la qualificació final del grup avaluador

43 Avaluació entre companys
Correcció d’exàmens. Exemple Per la propera classe després d’una prova escrita: El professor explica els criteris de correcció per tota la classe Cada estudiant corregeix l’exercici d’un parell de companys. La seva correcció es recull en un formulari que lliura al professor Després, cadascun dels estudiants corregeix el seu propi exercici o (autoavaluació). El professor assigna les qualificacions a partir de la informació recollida i només ha d’entrar en detall quan les discrepàncies són importants

44 Avaluació entre companys: Avaluació del treball dels companys de grup
Al final del treball de grup (o bé a mig quadrimestre en cas de grups base), cada membre emet una opinió sobre el treball realitzat pels companys del grup L’avaluació es pot usar per “matisar” la nota de cada membre del grup. Vegeu-ne l’exemple a continuació Doc 3: Plantilla d’avaluació del funcionament de grup cooperatiu (avaluació del grup entre els propis membres) Doc 4: Accounting for individual effort in cooperative learning teams (la modulació de la nota de cada membre del grup)

45 Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup
Omple la taula següent, assignant-te a tu mateix i a cadascun dels teus companys una qualificació entre 0 i 20 per a cadascun dels aspectes que s’assenyalen: Assigna una columna (entre la #2 i la #6) a cadascun dels teus companys de grup: #2 #3 #4 #5 #6 Tu Assisteix amb regularitat a les reunions del grup Aporta idees Busca, analitza i prepara el material per a la tasca Ajuda a que el grup funcioni correctament Anima i dóna suport als diferents membres del grup Té una contribució valuosa en el producte final que hem de fer Totals

46 Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup
Com qualificarem cadascun dels individus del grup? Per calcular la nota de cada membre s’aplica la fórmula següent: Nota_individu = Nota_grup * (w% + (100%- w%)*EC) Sent: Nota_grup la qualificació assignada al grup w% és el percentatge de la nota individual que es pren directament de la nota del grup. Doc 5: Autoavaluació del grup (la determinació de la nota de cada membre del grup)

47 Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup
EC és el factor que s’obté de l’avaluació dels companys. Aquest factor es calcula de la forma següent : EC = ECTI / ECTM Sent: ECTI la suma total de punts que el membre ha rebut dels seus company. ECTM és el valor mig dels ECTI dels membres del grup. A més, hi ha procediments que permeten corregir (si es desitja) casos especials com ara: Un alumne que és excessivament generós amb els seus companys en comparació amb ell mateix. Un estudiant que penalitza a tots els seus companys per tal de sortir beneficiat del càlcul Un alumne que és penalitzat per tots els seus companys De totes maneres, sembla que els casos estranys són en realitat poc freqüents.

48 No se merece ningún punto
Criteris Merece los 20 puntos No se merece ningún punto Asiste con regularidad a las reuniones del grupo Asiste a las reuniones, y no las abandona hasta que se llega al final, trabaja de acuerdo con la planificación temporal, está activo y atento, y es flexible en cuanto a la temporización de las reuniones Ha dejado de asistir a varias reuniones, con frecuencia llega tarde, se va antes del final, tiene intervenciones que se salen del tema a tratar, y no tiene una actitud seria durante las reuniones Aporta ideas Piensa en los temas antes de las reuniones, proporciona ideas prácticas que son adoptadas por el grupo, se apoya en las sugerencias del resto del grupo Va a las reuniones sin haber preparado el tema, no aporta ideas de valor, y tiene tendencia a rechazar las ideas de los demás, en vez de construir sobre ellas Busca, analiza y prepara el material para la tarea Hace lo que dijo que iba a hacer, trae el material, hace una parte equitativa del trabajo de investigación y ayuda a analizar y evaluar el material No investiga. No hace lo que prometió. No se ha involucrado en la tarea y ha dejado que sean los otros miembros del grupo los que busquen la información. Ayuda a que el grupo funcione correctamente Deja las diferencias personales fuera del grupo, tiene interés en analizar el funcionamiento del grupo y en abordar los conflictos, adopta diferentes roles según sea necesario, ayuda a que el grupo vaya en la línea adecuada, tiene buena predisposición y flexibilidad, pero centrado en la tarea No tiene iniciativa, espera a que se le diga lo que tiene que hacer. Siempre adopta el mismo rol, con independencia de las circunstancias de cada momento, es motivo de conflictos, y no está preparado para revisar el funcionamiento del grupo. Anima y apoya a los diferentes miembros del grupo Siempre está dispuesto a escuchar a los demás, anima a la participación, facilita un clima colaborativo, sensible a los aspectos que puedan afectar a los miembros del grupo, ayuda a los miembros del grupo que tienen necesidades especiales Sólo le preocupa el acabar la tarea, impone su opinión e ignora la de los demás. Es insensible a las necesidades de los otros y no contribuye en el proceso de aprendizaje Tiene una contribución valiosa en el producto final Tiene voluntad para intentar cosas nuevas. Tiene una contribución importante, tiene sus propias iniciativas, es fiable y realiza un trabajo de calidad. Se resiste a asumir cualquier tarea, no asume responsabilidades, no es fiable (el grupo ha tenido que ir verificando su trabajo), y su contribución ha sido limitada y de mala calidad

49 4. La carpeta/portafoli El portafoli:
Es tracta d’un document que conté una recopilació ordenada d’informació per manifestar cert aprenentatge i capacitat de reflexió És una eina d’avaluació en grup o individual El e-portafoli: Dóna visibilitat universal al treball o a l’aprenentatge realitzat per l’estudiant. És una eina de projecció futura de l’estudiant Es realitza (previsiblement) amb TIC en suport web

50 La carpeta/portafoli Què és? Una recopilació ordenada dels productes (lliuraments o no) realitzats per l’estudiant durant el curs juntament amb les reflexions   “Students become far more sophisticated and educated when they can organize their work into a portfolio that represents the quality of their learning in a course or college year. There is no substitute for having students collect and organize their work samples and write a rationale connecting the work samples into a complete and holistic picture of the student’s achievements, growth, and development. The resulting portfolio may feature the student’s “best works” or the “process” the student is using to learn.” (D. W. Johnson, R. T. Johnson, K. A. Smith, “Active learning: Cooperation in the College Classroom,” Interaction Book Company, Edina, MN, 1991) Avantatges: Facilita la gestió dels lliurament Facilita la percepció de progrés (o falta de progrés) dels estudiants Doc 6: Presentació Cristina Poyatos Doc 7: Article E. Barbera

51 La carpeta Algunes consideracions Carpeta individual / Carpeta de grup
Carpeta física (pot incloure qualsevol tipus de material) / carpeta electrònica (e-portfolio) (el professor pot consultar-la en qualsevol moment) Tancada (índex previ amb tot el que ha de formar part de la carpeta, és especialment indicada pels primers cursos) / oberta (l’alumne decideix què ha d’anar a la carpeta per tal de reflectir el seu aprenentatge) Cal incloure dins la carpeta elements de autoreflexió i d’opinió com si fossin un altre lliurament Doc 8: Article E. Barrett (el món del e-portfolio)

52 La carpeta: infinites referències
- - - - Timothy Slater, Dept. Of Physics & Astronomy, University of New Mexico, Field-tested Learning Assessment Guide (FLAG), E. Hartnell-Young, Digital Portfolios: Their Use in Education, J. Kemp, D. Toperoff, “Guidelines for portfolio assessment in teaching English”, Electronic Portfolios, Student Reflective Practices, and the Evaluation of Effective Learning The Open Source Portfolio Initiative (OSPI) - Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC), Grup d’Interès en innovació docent (Plataforma RIMA)

53 La carpeta Criteris de qualitat per avaluar-la:
El material de la carpeta ha de ser: Coherent Rellevant per als objectius del projecte Seleccionat críticament Ordenat Sintètic Complet Generat de forma regular Programar tasques d’autoavaluació i avaluació entre companys de la carpeta. Ha d’incloure elements d’autoreflexió sobre què manifesta el contingut de la carpeta. Doc 9: Exemple de patró per fer una carpeta de grup cooperatiu semiestructurada i exemple de rúbrica o full d’avaluació de la carpeta de grup

54 Exemple: portafoli de grup cooperatiu
Format PDF SED ED Un registre ben classificat, presentat, i raonat de la feina feta durant el quadrimestre, juntament amb les reflexions sobre què i com han après, i què els ha semblat

55 Exemple d’estructura de la carpeta de SED (ED és molt similar)
Glossari Reflexions sobre l’aprenentatge personal i del funcionament del grup Índex (opcional) Carpeta del grup cooperatiu de SED Memòria i presentació oral del Projecte d’Aplicació 20% Registre del temps d’estudi setmanal i de la distribució del treball en grup 15% Mostra d’alguns controls individuals 25% Mostra dels millors exercicis (50%) Edició electrònica en pdf 30% És una evidència de d’habilitat de comunicació i treball en grup per la carpeta de competències de l’EPSC

56 L’experiència de la carpeta de competències de l’estudiant de l’EPSC
Idea de la Carpeta de Competències: Una eina de formació i reflexió mentre s’estudia la carrera Una eina d’acreditació per mostrar què s’ha après Documenta 5 competències transversals De caràcter professional: Capacitat de treballar en equip Capacitat de treballar en projectes Capacitat per a comunicar amb eficàcia Capacitat d’aprendre de forma autònoma De caràcter acadèmic Capacitat de planificar els estudis

57 Opineu .... Us convindrà la carpeta?

58 5. Què passa amb ’examen final?
¿Què és en aquests moments? Es tracta d’una proba que dóna uns resultats a partir dels quals, i amb independència del què ha passat durant el curs, es prenen les decisions més importants sobre la qualificació final de l’estudiant La nova filosofia: Pensa activitats de les quals els alumnes no puguin escapar-se sense haver après, Aconsegueix que les facin … I si arriben al final, aprova’ls Llavors ... Què punyetes pinta l’examen final en tot això?

59 L’examen final Dificultats que planteja
Només permet avaluar competències de baix nivell en la taxonomia de Bloom No permet avaluar competències transversals (treball en grup, aprenentatge autònom, etc.) Ofereix a l’estudiant una via alternativa (fictícia) per l’estudiant que es veu aclaparat o angoixat: “La cosa es posa difícil. Ho deixo i ja em prepararé per l’examen final” Els estudiants ens sorprenen amb els seus projectes, però ens deceben amb els seus exàmens

60 El nou paper dels exàmens
mínims Exàmens (controls, proves, etc.) durant el curs per verificar que cada estudiant adquireix uns coneixements mínims prèviament establerts Una variant és fer-los “sorpresa” i de curta durada per no alterar el funcionament de les classes (augment d’assistència a classe presencial) La resta de coneixements s’avaluen a través de les tasques (exercicis, projectes, etc.) que realitzen els estudiants (moltes vegades en grup). Com que si el grup va bé, aprenen, els controls de mínims són en realitats proves per verificar si els grups funcionen

61 L’esquema d’avaluació: un exemple
Sense exàmens finals (tot el treball que fa l’estudiant compta per la qualificació) Exercicis + 1 projecte integrador i d’ampliació dels coneixements pràctics Mínims + Recull i classifica la millor activitat del grup amb reflexió Projecte d’Aplicació 5 exercicis entregables amb possibilitat de millora + Portafoli de grup 6 controls sorpresa durant el curs + Actitud i participació L’avaluació és un estímul perquè facin els exercicis a través dels quals aprendran

62 L’esquema d’avaluació: un altre exemple
10% Lliurar a temps almenys el 80 % dels lliurament o encàrrecs individuals (la nota es redueix si els lliuraments es fan fora de termini) 10% Lliurar a temps almenys el 80 % dels lliurament o encàrrecs de grup (la nota es redueix si els lliuraments es fan fora de termini) 10% Un exercici individual a la setmana 7 20% Un exercici individual a la setmana 13 10% Primer lliurament (parcial) del projecte (amb la mateixa nota per a tots els membres del grup) 20% Segon lliurament (final) del projecte (amb la mateixa nota per a tots els membres del grup) (possible presentació oral) Avaluació entre companys 10% Prova individual sobre el projecte 10% Valoració subjectiva del professor

63 Conclusió Utilitzeu l’avaluació (i tot l’esquema de qualificació) no pas tant com un mecanisme de verificació de coneixements, sinó com estímul per aconseguir que els alumnes facin les tasques que els conduiran inexorablement a l’aprenentatge

64 Per concloure … us proposo activitats ...
Lliurament 3.2: Penseu-vos el vostre esquema d’avaluació quantitativa Lliurament 3.3: Realitzeu la fitxa definitiva del vostre mòdul/assignatura i feu una correcció creuada dels vostres treballs Si ho creieu necessari, estructureu el portafoli d’aprenentatge (les evidències i les reflexions sobre què i com han après). Teniu molta literatura i materials sobre aquest tema a la secció de referències

65 6. Avaluació del programa formatiu  entreu en un cicle de millora contínua
Es tracta d’aplicar el cicle de millora continuada al disseny del propi programa Dades: Temps de dedicació de l’estudiant (atenció !!! cal recollir dades de temps d’estudi com a molt cada 15 dies!, sinó no us funcionarà) Enquestes de satisfacció (QÜIC, SEEQ, dissenyada per nosaltres mateixos), entrevistes amb els estudiants, ... Resultats acadèmics Doc 10: Exemple de qüestionari tipus SEEQ adaptat al treball cooperatiu

66 Recordeu que al final ... hem avaluat...
Hem preparat i avaluat objectius específics (de coneixements i habilitats transversals) i actitudinals Hem preparat i avaluat activitats (els lliuraments dels estudiants  la base de tot plegat Hem preparat i avaluat metodologies actives Hem preparat criteris de qualitat (rúbriques) per avaluar l’aprenentatge dels estudiants Hem donat visibilitat a què han après i com reflexionen els nostres alumnes a través de la carpeta i l’hem avaluat Hem avaluat el nostre pla docent a partir de les nostres pròpies reflexions i les dels alumnes

67 Algunes referències [1] Llista d’articles i documents en pdf del curs (web provisional) Documents addicionals de la Sessió 3 sobre l’AC Documentes addicionals de la Sessió 4 sobre el portafoli i l’avaluació [2] Webs l’ED i SED:   amb tot el material, treballs d’estudiants i publicacions des de fa uns anys [3] Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC), Grup d’Interès en innovació docent (Plataforma RIMA) amb una llista exhaustiva de llibres per llegir: [4] Pàgina web del professor R. M. Felder, N.C.State University, (

68 Si us plau, ompliu l’enquesta sobre aquest mòdul d’avaluació
Moltes gràcies !