LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I. CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL:

Presentación del tema: "LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I. CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL:"— Transcripción de la presentación:

1 LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I. CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL:
LES RELACIONS ENTRE ADMINISTRACIÓ I CIUTADANIA EN L’ÀMBIT RURAL: FACTORS D’OPORTUNITAT I LÍMITS

2 ÍNDEX A on som? Com som? Antecedents: Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura Qui som? El Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura Punts forts i punts febles del projecte territorial = Oportunitats i límits Reptes de futur

3 Situació Geogràfica Delimitació Bisaura (inici 1999) Caràcter rural
ÀMBIT TERRITORIAL Bisaura (inici 1999) Caràcter rural Lideratge St Quirze de Besora ÀMBIT TERRITORIAL Vall del Ges i Orís (inici 1996) Caràcter industrial Lideratge Torelló

4 Breu Història Any 1999 Any 1997 Any 2000-2001 Any 1998
Elaboració i presentació del 1r Pla d’acció (s’adhereixen Orís i Vidrà) Any 1999 (s’adhereix tot el Bisaura) Reorganització General Ampliació àmbits Social i Cultural Any 1997 Realització de la primera diagnosi Constitució de les comissions: Ordenació del Territori Economia (Pagesia, Indústria, Comerç, Ocupació) Medi Ambient Formació (St. Pere T., St. Vicenç T. i Torelló) Any Realització de la nova diagnosi Reconstitució de les comissions: Ordenació del Territori Economia (Pagesia, Indústria, Comerç, Ocupació) Medi Ambient Educació Àmbit Social Àmbit Cultural Contractació d’un tècnic de Medi Ambient compartit pels nou ajuntaments Any 1998 Treball intens de les comissions (St. Pere T., St. Vicenç T. i Torelló)

5 Contractació d’una tècnica pel
Continua el Treball de les Comissions Es porten a terme bona part de les Accions previstes en el 1r Pla d’Acció Reunions periòdiques d’alcaldes /esses Breu Història Any Organització del Servei per al Desenvolupament Rural (SDR): Els nou ajuntaments Cooperativa Agrària de Torelló SAT-Ter Sindicats Agraris (Unió de Pagesos i JARC) Federació de Cooperatives Agrícoles de Catalunya Contractació d’un tècnic de Desenvolupament Rural dinamitzador de l’SDR Any 2002 Redacció del Pla d’Acció del Pla Estratègic per part de les comissions de treball. Preparació de la figura jurídica del PE (Associació de municipis). Preparació de l’Auditoria Ambiental Supramunicipal dins el Programa d’Auditories de la Diputació de Barcelona. Contractació d’una tècnica pel Territori del Bisaura EXECUCIÓ 2003

6 L’Agenda 21 del Pla Estratègic
2003 Febrer Setembre 2004 A21 ESTRATÈGIC PLA Diagnosi (Auditoria Ambiental) Prosperitat Ecològica Pla d’acció PALS (Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat) Prosperitat Econòmica Comissió de Medi ambient Sostenibilitat del desenvolupament futur Equitat Sociocultural Plans d’acció Comissions: Pagesia, Indústria, Comerç, Turisme, Ordenació del Territori, Educació, Àmbit Social, Àmbit Cultural

7 COM S’ORGANITZA LA PARTICIPACIÓ???
comissió de Pagesia (SDR) comerç comissió d’ocupació comissió indústria i serveis comissió ordenació del territori Comitè Territorial de la Vall del Ges i Orís Ajuntaments: Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló Presidents de les Comissions Coordinació Tècnica Estructura de comissions President/a Secretari/a (tècnic/a municipal) Participants: Associacions Empresarials Sindicats Agrupacions, entitats, associacions ciutadanes Representants polítics (Regidors/es corresponents) Tècnics/ques Municipals Persones a títol personal Estudiants Comitè Executiu Alcaldes/ esses i/o regidors/es Presidents Línies Estratègiques Coordinació tècnica ECONOMIA comissió de medi ambient comissió d’educació comissió de l’àmbit social comissió de l’àmbit cultural Consell de seguiment Ajuntaments Entitats Institucions Agrupacions empresarials Sindicats Comissió Permanent Portaveus dels comitès territorials Coordinació tècnica Comitè Territorial del Bisaura Ajuntaments: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà Presidents de les Comissions Coordinació Tècnica comissió indústria i serveis comissió comerç i turisme comissió d’educació comissió de l’àmbit social l’àmbit cultural

8 Les fases del Pla Estratègic
1999/2002 3ª. fase 2002/2003 -Adhesió de l'Ajuntament d'Orís i els ajuntaments del Bisaura. Desembre de 1999. Incorporació dels àmbits social i cultural. Creació del Servei de Medi Ambient (SMA). Contració d'un tècnic de medi ambient.. Novembre de 1999 Diagnosi (2ª. Fase) /2001 Implementació de les accions del Llibre verd. Inici dels Pactes Territorials. Gener de 2000 Creació del Servei de Desenvolupament Rural. Gener de 2002 -Aprovació i presentació del Pla d’acció L’Agenda 21 (Auditoria Ambiental) : 2002/2004 Creació de l'entitat jurídica:definició dels nous òrgans de govern i participació. - Definició de les relacions amb el conjunt de la comarca: Pla Estratègic Osona XXI, Agència de l'Energia d'Osona, Consorcis comarcals, Pactes Territorials... - Implementació de les accions del Pla d’Acció 1ª fase 1997 / 1998 Inici: els tres municipis de la Vall del Ges. 1997 Primera diagnosi. Àmbits d’ordenació del territori; medi ambient, formació i promoció econòmica. Llibre blau. Treball de les comissions IV Jornades del Castell de Montesquiu. Octubre de Aprovació de les Línies estratègiques, objectius i accions. Llibre verd. 1998

9 PLA DE FUTUR SOSTENIBLE DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA
El Pla de Futur Sostenible de la Vall del Ges, Orís i Bisaura s’estructura jeràrquicament en 5 línies estratègiques o objectius. Aquestes es desenvolupen en 24 programes, els quals es concreten en més de 120 accions i/o projectes. L1: Promoure un desenvolupament territorial sostenible sobre la base d’un ús racional del sòl i una visió integral del territori L2: Impulsar una economia forta i diversa, eficient ambientalment i que enforteixi el territori econòmic existent al territori L3: Optimitzar l’ús dels recursos naturals i promoure l’ús dels renovables, racionalitzant els serveis i la gestió ambiental L4: Millorar la qualitat de vida i la cohesió social del territori L5: Impulsar instruments coordinats de gestió municipal amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels serveis i promoure la cohesió del territori

10 TRANSVERSALITAT

11 QUI SOM OBJECTIU GENERAL: Es vol fomentar un desenvolupament sostenible que contempli de forma integradora la generació de riquesa, el benestar de les persones, la cohesió social, la gestió durable dels recursos i la qualitat de l’entorn. Es vol actuar localment amb una mirada global i de manera concertada amb el conjunt de la societat OBJECTIUS ESPECÍFICS: EQUILIBRI AMBIENTAL: volem impulsar el treball en xarxa i la informació i l’educació ambiental per assolir el repte de trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i social del territori i la preservació dels valors naturals i patrimonials

12 QUI SOM 2. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC: volem consolidar els sectors
econòmics actuals i fomentar la creació de noves activitats per a afavorir la competitivitat empresarial. Volem orientar el desenvolupament econòmic per reforçar els sistemes productius basats en la qualitat, modernitzar l’organització del treball i desenvolupar les capacitats de les persones. És necessari promoure un desenvolupament territorial sostenible sobre la base d’un ús racional del sòl i una visió integral del territori 3. COHESIÓ SOCIAL: volem construir una societat oberta, diversa, cohesionada i afavoridora de la igualtat d’oportunitats. La qualitat de vida integra tots els àmbits de la vida en societat: la salut, l’educació permanent, l’accés a l’habitatge, la promoció de les activitats culturals...

13 Qui som MEMBRES 9 AJUNTAMENTS: Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Orís, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà CONSELL COMARCAL D’OSONA ENTITATS del territori en funció dels objectius específics: Per l’objectiu de l’equilibri ambiental: Grup de Defensa del Ter i la Cooperativa Agrària Per l’objectiu del desenvolupament econòmic: CCOO UGT Gestiomat Associació Empresaris de l a Vall del Ges, Orís i Bisaura i el Gremi Provincial de Torners i Indústries diverses de la fusta Per la cohesió social la Universitat de Vic

14 Qui som MEMBRES (II) Totes les entitats són membres de ple dret de tots els òrgans de govern No hi ha aportació econòmica per part de les entitats excepte en el cas de la Cooperativa Agrària amb qui tenim concertació econòmica pel servei tècnic de desenvolupament rural Aquest és un dels reptes de futur Col·laboració amb d’altres entitats del territori que no formem part dels òrgans de govern però que hi ha col·laboració estable per determinats projectes i accions (ex. Federació d’ADF, Associació de Propietaris Forestals, Consorci Paisatges del Ter...)

15 Qui som ESTRUCTURA ORGANITZATIVA JUNTA GENERAL COMISSIÓ EXECUTIVA
REUNIONS D’ALCALDES/SSES I REGIDORS/ORES REUNIONS SECTORIALS AMB REGIDORS/ORES REUNIONS EQUIP TÈCNIC Necessitat d’agilitzar l’estructura Múltiples agents de manera que una concertació real implica complexitat i lentitud Relacions informals entre tècnics i politics = estructura molt horitzontal

16 Qui som ORGANIGRAMA GERÈNCIA SERVEIS ADMINSTRATIUS
SERVEIS TÈCNICS: 2 tipologies de serveis tècnics Serveis tècnics específics: Servei de medi ambient, Servei per al Desenvolupament Rural, Servei d’àmbit social, Servei de mediació intercultural i Servei de promoció econòmica Gestiomat Integrar les dues estructures sota Servei des de setembre el paraigua del Consorci Serveis territorials: Servei territorial del Bisaura, SVT SPT i Torelló tècnic/a de referència a cada ajuntament en funció temàtica Nous serveis a partir novembre: Tècnic/a de dinamització econòmica centrat en el sector comercial i Tècnic/a de comunicació

17 Qui som GERÈNCIA SERVEIS ADMINISTRATIUS ESPECÍFICS TERRITORIALS
SERVEI DE MEDI AMBIENT SERVEI DE DESENVOLUPAMENT RURAL SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICA SERVEI TERRITORIAL DEL BISAURA SERVEI TERRITORIAL DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ GESTIOMAT SERVEI TERRITORIAL DE SANT PERE DE TORELLÓ SERVEI DE L’ÀMBIT SOCIAL SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL

18 Qui som PRESSUPOST Pressupost total aportació ajts % sobre total criteri Any ,62€ ,12€ % %població 30% territori Any ,06€ ,00€ % % població 30% territori Any ,83€ ,83€ % 70% població 30% territori Any ,85€ ,58€ % 75% població % territori Consideracions !!!!! Any 2005 només és mig any Any 2008 no inclou inversions la resta majoritàriament són aportacions d’altres administracions públiques i/o privades, en menor proporció Consolidar pressupost Definir i consensuar la dimensió de l’organisme

19 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DEL PROJECTE TERRITORIAL
Hi ha poca consciència de la complexitat que representa el treball Supramunicipal Encara vivim en la cultura del localisme, tot i que, en el territori de la Vall del Ges, Orís i Bisaura s’estan fent intents, més o menys reeixits, de treball conjunt. El Consorci és un bon instrument de gestió mancomunat que permet coordinar estratègies, optimitzar i compartir recursos i serveis i fomentar espais de participació que apleguen els principals agents socials i econòmics de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.

20 Punts forts i punts febles del projecte territorial
No hi ha definit el “nou” model de participació Hem de debatre i consensuar quins límits té el nostre territori (potser s’ha projectat l’esbós d’un model de territori, sense reflexionar sobre els límits d’aquest) Els nous reptes d’organització territorial són millorar els canals d’informació i coordinació entre els ajuntaments i agents que intervenen en el territori.

21 Punts forts i punts febles del projecte territorial
Aquets procés de planificació estratègica al territori s’ha anat fent progressivament El procés lògicament ha coincidit en el temps amb d’altres processos impulsats per diferents organismes superiors i que tenen a veure amb el desenvolupament local (Pactes Territorials, Agenda 21, Xarxa de Ciutats Educadores, Pla Director Urbanístic...). En aquest sentit, el territori ha tingut la voluntat d’integrar les diferents iniciatives dins el procés iniciat en el propi territori, respectant la pròpia idiosincràsia.

22 Punts forts i punts febles del projecte territorial
Aquets procés de planificació estratègica al territori s’ha anat fent progressivament El procés lògicament ha coincidit en el temps amb d’altres processos impulsats per diferents organismes superiors i que tenen a veure amb el desenvolupament local (Pactes Territorials, Agenda 21, Xara de Ciutats Educadores, Pla Director Urbanístic...). En aquest sentit, el territori ha tingut la voluntat d’integrar les diferents iniciatives dins el procés iniciat en el propi territori, respectant la pròpia idiosincràsia.

23 Punts forts i punts febles del projecte territorial
S’intenten buscar punts de convergència entre les diferents iniciatives per poder disposar d’un esquema de planificació global, aportant-hi valor afegit. No obstant això, el fet de coexistir diferents iniciatives impulsades per diferents agents i organismes, fa que el mapa d’actors que intervé en el mateix territori sigui complex i, per tant, s’hagi de treballar per reforçar i consensuar la missió i visió del territori entre els actors.

24 Punts forts i punts febles del projecte territorial
El futur del nostre territori depèn cada cop més de la seva capacitat de mobilitzar tots els seus actius. El Consorci ha d’assumir una funció de lideratge i ha de saber mobilitzar les capacitats de les empreses, dels emprenedors, de les institucions, dels agents socials i de les persones amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament del territori. La diversitat entre la naturalesa dels diferents agents fa que sovint la intervenció dels múltiples agents s’hagi de focalitzar entorn d’un objectiu que els afecti a tots ells i que tingui derivacions i repercussions socials, econòmiques, ambientals.. en el territori. Hem passat d’una època marcada per la planificació estratègica i el pensament, a una època d’implementació de les actuacions sorgides arrel d’aquest procés, tenint en compte que això ha d’anar acompanyat de la sostenibilitat econòmica del propi projecte mancomunat.

25 El Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura una experiència de planificació, participació i transversalitat

26 Anna Manrique Aumatell
MOLTES GRÀCIES! Anna Manrique Aumatell