El sector terciari Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. Necessitats i demandes de la societat. Es caracteritza per la seva diversitat:

Presentación del tema: "El sector terciari Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. Necessitats i demandes de la societat. Es caracteritza per la seva diversitat:"— Transcripción de la presentación:

1 El sector terciari Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. Necessitats i demandes de la societat. Es caracteritza per la seva diversitat: Turisme Comunicacions Serveis a empreses Serveis públics Serveis banals o estancats Terciari superior o quaternari

2 Per sobre del 60 % = desenvolupament

3 Procés de creixement del sector serveis

4 Per què ha augmentat tant?
Procés d'augment després de la crisi de 1973. Possibles causes: Augment dels serveis públics Serveis en l’àmbit familiar: + renda, incorporació dona al treball, + vacances, + esperança de vida La societat del Benestar --> conjunt de polítiques socials amb caràcter universal per garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic: l'ensenyament, la sanitat i els subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Organització territorial de l'estat: descentralització = administracions autonòmiques + entrada a la UE = funcionaris europeus.

5 La societat del benestar
El danès Esping-Andersen, a “The Three Worlds of Welfare Capitalism” (1990), ha analitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, tot comparant les polítiques de pensions, desocupació i ajuda a la renda de les persones: -Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i són disponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels països escandinaus són exemples d’aquest model d’estat del benestar. -Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a França i Alemanya: La cobertura dels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que té dret un ciutadà depèn de la seva posició social. Aquest tipus de règim pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social, la fortalesa de les famílies i la lleialtat a l’Estat. -Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per als molt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a que s’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat.

6 Serveis externs a les empreses:
Assessorament(promoció, consultories), auditories, serveis informàtics, recursos humans = activitats estratègiques. Context global: innovació, competivitat, creixement de la producció (terciarització de l'economia). Serveis en l'àmbit familiar: Augment de renda disponible Esperança de vida més llarga Temps lliure i vacances pagades Incorporació de la dona al treball Taula p.151

7 La dona en el món laboral
Revolució industrial --> èxode rural --> vida urbana = de la família extensa a la nuclear => gent gran i infants. Planificació familiar Societat del Benestar: serveis. 30 minuts: Quan manen les dones

8

9 Situació d'Espanya respecte al sector serveis tenint en compte:
1. Indicador de la participació del sector serveis al PIB (2006). exercicis p. 152

10 2. Indicador de la participació dels serveis en l'ocupació (2006)

11 Distribució territorial dels serveis, exercicis p. 153.

12 Distribució per subsectors
Serveis socials: repartiment equitatiu: administració, sanitat i educació. Comunicacions, finances i serveis a empreses: on es concentra la població, la indústria i les institucions: Madrid i Barcelona, València i Sevilla. Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid i València.

13 Societat del benestar Serveis considerats un dret:
Administració pública: general, autonòmica I local Educació Sanitat Seguretat pública Atenció a la tercera edat L’Estat ho pot fer directament o a través d’empreses privades.

14 Inversió en educació (2001)‏

15

16 Turisme Fenomen de masses.
Vacances pagades  dret laboral des dels 50. Viatjar a l’estiu a llocs càlids: sud d’Europa: sol, platja i econòmic. Espanya a partir dels 60’: ofertes de baix preu.

17 A partir dels documents de la pàgina 157:
Quins són els països d’origen dels turistes que visiten Espanya? Quins són els turistes que més gasten a Espanya? Quines són les destinacions turístiques més importants? Quins atractius tenen? Creus que aporta molt al PIB d’Espanya?

18 Turisme nacional i mobilitat temporal
Desplaçaments de caps de setmana: Segones residències  conseqüències. Esports d’aventura (Sort), esquí, golf, turisme cultural, turisme rural o espectacles esportius (Fórmula 1, Montmeló. Seguidors de futbol.)‏

19 Desplaçaments de vacances:

20 Impactes del turisme A la costa: urbanització abusiva, problemes de subministrament d’aigua I d’eliminació de residus, contaminació d’aigües marines A la muntanya: Estacions d’esquí i urbanitzacions. Alteració en fauna I flora. Noves polítiques: Canvis: menys despesa, menys durada de les estades, low cost, viatges per Internet, competència d’altres regions (Tuníssia, Malta, …)‏

21 Turisme de sol i platja: foment de la qualitat (Bandera blava)‏
Turisme cultural i de ciutat: conjunts historicoartístics: Patrimoni de la Humanitat UNESCO: Alhambra de Granada Catedral de Burgos Mezquita de Córdova Madrid: El Escorial Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà. Turisme esportiu: Camps de golf (340 camps, 1r d’Europa)‏ Instal·lacions nàutiques (323 ports)‏ Estacions d’esquí (49 estacions)‏

22 Serveis a Catalunya

23 • Catalunya és la principal destinació turística de l’Estat Espanyol i una de les més importants d’Europa. • La seva posició geogràfica, clima i accessibilitat beneficien el desenvolupament turístic. Catalunya, però, tot i tenir una llarga experiència turística, ha de fer frontals reptes del context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de noves destinacions competidores

24 El turisme és una de les principals fonts de riquesa per a Catalunya:
• 11% del PIB de Catalunya, (Comptes Satèl·lit del Turisme’2006: Restauració: 25,64%; Ind.Alimentària: 10,66%; Transport: 9,24%; Tèxtil: 8,05%; Hotels: 7,71%; Comerç: 4,85%; Serveis empresarials: 4,33% ... Ag.Viatges: 0,11%...) • M anuals d’impacte sobre l’economia catalana. • prop de 24 M de turistes el 2005. • persones ocupades directament al sector.(Hosteleria, Restauració i Ag.Viatges)

25 L’activitat comercial i les comunicacions

26

27

28

29

30

31 - la tríada: els tres pols econòmics de la globalització.
1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà. 2. Europa Occidental: UE, Suïsssa, Noruega. 3. Àsia: Japó i Xina i Índia estan entrant.

32 El comerç Mercat Tipus de mercats: Mercats concrets: mercaderies
Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies absents. Fires de mostres  ARCO, Cibeles, Construmat.

33 Característiques del comerç
Concentració de la demanda Especialització del comerç Importància de la logística. Intermediaris –> encariment dels productes. Multinacionals. Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum  transport abaratit  activitat global. Canal de Panamà, Canal de Suez. Creixement del sector comercial: Liberalització del mercat: GATT i OMC  mundialització del comerç però desigual. Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a temps real

34 Mapa del comerç a gran escala, p. 169.
- xarxes densament estructurades: - els tres fluxos de transport marítim: - situació d'Espanya dins de les xarxes i transports marítims: L’expansió d’intercanvis internacionals ha crescut perquè: S’ha liberalitzat el mercat (sense aranzels) Les noves tecnologies ens permeten conéixer els mercats, comprar a temps real, pagar online de forma fiable

35

36

37 Comerç interior espanyol
- dualitat: empreses petites i grans empreses comercials. - la distribució comercial a Espanya: 16% de l'ocupació I 10% del P.I.B. - canals de distribució: 1. dels béns d'equipament: Sense intermediaris I molts cops a base de fires. 2. dels béns de consum: tant d’aliments frescos com de béns de consum durable. Hi ha intermediaris. Diferències entre el comerç tradicional I les grans superfícies.

38 distribució territorial en funció del desenvolupament econòmic, de transports, de població i de nivell adquisitiu. Les àrees comercials són aquelles on va la gent a comprar articles que no són de primera necessitat. En funció d’elles s’estableix una jerarquia urbana, es delimiten àrees d’atracció I es planifica la comercialització d’un producte o d’un servei.

39 Comerç exterior espanyol

40

41 - és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.
- Espanya comercialitza al 70 % de les exportacions i el 59 % de les importacions amb la UE. - és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia. - de la resta és molt inferior, destaca: - Amèrica - Golf Pèrsic pel petroli.

42

43 La Balança de pagaments: deficitària?

44 Transports Les funcions:
Desplaçament de les persones  mobilitat obligada, llocs de residència i llocs de treball. Satisfer necessitats econòmiques: contacte amb el mercat + distribució de béns i serveis.  desenvolupament urbà i econòmic es relaciona amb la dotació d’infraestructures. Integració dels grups socials i difusió d’idees, tècniques

45

46

47 Transport terrestre Xarxa de carreteres
Protagonisme Conseqüències: Congestions Demanda constant de noves vies Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació atmosfèrica. Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges. Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188) RENFE: 1941. Problemes: Amplària, via única, mal estat. Futur: transport de passatgers entre grans ciutats, distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed, AVE.

48 Transport marítim Gran volum i gran distància.
La rendibilitat per grans vaixells però ports amb infraestructures costoses. ZAL: zones d’activitat logística. Volum de productes transportats: Líquids: productes petroliers, gas natural, olis, greixos, vins, productes químics… Sòlids a granel: carbó, minerals, ciment… Mercaderia general: automòvils, fruites, fusta... Cada tipos de producte va a uns ports determinats.

49 Transport fluvial Sevilla: vall del Guadalquivir.

50 Transport aeri passatgers, a poc a poc mercaderies. Barajas:
x3 el nombre de passatgers Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics. El Prat: aspira a convertir-se en hub. Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa. Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri  final al monopoli de les estatals com Iberia.

51 Política europea del transport
Projectes prioritaris: Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria, Madrid, Saragossa, BCN) Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa. Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i Espanya) Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-Andalusia, corredor nord-est, Madrid-Llevant- Mediterrani, corredor Nord i Extremadura. A més, estendre el sistema intermodal (a cada tram el mode més efectiu) i crear autopistes del mar.

52

53 Política espanyola de transport
2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport. En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la intermodalitat. Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial Completar la xarxa d’alta capacitat de les carreteres Els ports com a nodes intermodals. Integració dels aeroports amb altres modes de transport i millorar les seves condicions ambientals i de seguretat.

54 Els mitjans de comunicació
Les noves tecnologies de la informació (TI) són un referent de la integració d’un país en él món. Els mitjans de comunicació es divideixen en: Premsa Ràdio Televisió Internet... Poden ser en obert (públics o privats) o de pagament.

55 La revolució digital Produïda per tres factors:
Factor multiplicador: nombre de vegades que una tecnologia millora una funció. Factor d’implantació: nombre de persones que el fan servir. Factor d’accessibilitat: possibilitat de transmetre a tot el món. La publicitat creix per donar a conèixer els productes.

56 Comerç i comunicacions a Catalunya
Exportació a la resta d’Espanya, principalment. Es seu de companyies internacionals que gestionen des d’aquí però fabriquen a l’exterior. Carreteres amb model radial amb centre a BCN. Importància del transport privat. Millores del públic, sobretot el ferroviari: AVE. Hi ha 49 ports; Barcelona i Tarragona depenen de l’Estat. Hi ha 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports. 97% joves tenen mòbil i el 88% internet. La Generalitat té polítiques per a millorar les infraestructures de telecomunicacions.