D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Presentación del tema: "D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE"— Transcripción de la presentación:

1 D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Seminari: Formació en relació al model didàctic REFLEXIONS ENTORN ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE Neus Sanmartí Octubre 2010

2 Treball a fer en el marc del seminari
Estratègies d’E/A

3 Compromisos Compartir què i com ho fem per ensenyar, “Penjar” exemples en l’espai compartit. Buscar entendre el fonament teòric de les noves idees a partir de la discussió en les sessions presencials i de la lectura d’articles. Dissenyar noves activitats o processos per respondre als problemas plantejats a l’aula i aplicar-les. No tenir por d’innovar. Aportar al grup exemples de produccions de l’alumnat o gravacions per analitzar-les conjuntament. Altres propostes de treball-compromisos?

4 APRENEM A PARTIR DE DUR A TERME ACTIVITATS-ACCIONS
(Teoria de l’activitat)

5 Tot aprenentatge és el resultat d’un procés, d’una estratègia
Representar-se uns objectius Activar coneixements previs Identificar nous sabers (maneres de pensar, de fer, de valorar, de sentir, de parlar…) i contrastar- los amb els previs, amb els dels altres, amb les espectatives…, i anar regulant tot el que no és prou coherent Abstreure, sintetitzar, estructurar…, i emmagatzemar a la memòria de manera empaquetada (models i no idees aïllades). Transferència, generalització, aplicació a l’anàlisi, interpretació… de noves situacions (complexes i de manera no mecanicista)

6 Les estratègies d’ensenyament han de ser coherents amb aquest procés
Promoure l’activitat (mental, manipulativa, emocional) del que aprèn. Els aprenents han de trobar el sentit del que se’ls demana aprendre. Partir del que ja se sap i avançar poc a poc. Estimular el contrast i prendre consciència del què s’està aprenent i del com, a partir del treball amb els altres, de l’anàlisi d’altres “discursos”… Possibilitar la interiorització dels nous sabers a partir d’utilitzar-los en situacions diverses.

7 per INTRODUIR NOUS PUNTS DE VISTA
SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS per SINTETITZAR abstracte Per APLICAR diversificar per INTRODUIR NOUS PUNTS DE VISTA per EXPLORAR concret simple complex

8 a l’INTRODUIR NOUS PUNTS DE VISTA
LA FUNCIÓ DE L’AVALUACIÓ és coherent allò què he après? al SINTETITZAR concret abstracte simple complex sé adonar-rme si ho estic fent bé? a l’APLICAR quines diferències hi ha amb allò que pensava, sentia ... a l’INTRODUIR NOUS PUNTS DE VISTA a l’EXPLORAR què penso,què faig, què sento, què vaig a aprendre... ?

9 1. Les primeres activitats d’un procés d’aprenentatge d’un contingut (complex) tenen la finalitat d’explorar per compartir els objectius i activar coneixements previs i revisar-los

10 PER QUÈ ÉS IMPORTANT COMPARTIR ELS OBJECTIUS AMB L’ALUMNAT?
Tot aprenentatge està orientat per uns motius i uns objectius. Sense una bona orientació s’acostuma a perdre el temps. Els objectius d’aprenentatge que té el professorat normalment són implícits. Sovint els alumnes no identifiquen els objectius d’un procés d’aprenentatge, ni de les activitats concretes. Els motius i els objectius de l’alumnat al realitzar una activitat no són els del professorat (són aprovar, passar-ho bé... i no, abstreure una idea, aplicar-la, relacionar, argumentar…). Si coincideixen, molt millor.

11 PER QUÈ ÉS IMPORTANT COMPARTIR ELS OBJECTIUS AMB L’ALUMNAT?
Si l’alumne no sap perquè fa el que se li demana, és impossible que el seu aprenentatge sigui significatiu (l’incorpori bé a la seva memòria, de manera que el pugui recuperar més endavant i en d’altres contextos) Avaluar un aprenentatge comporta avaluar si els objectius s’han aconseguit.

12 Què hem après avui? Ciències, electricitat, circuits… La llei d’Ohm
(després de fer un experiment per deduir la llei d’Ohm, 13 anys) Ciències, electricitat, circuits… La llei d’Ohm Que en un circuit la relació entre la diferència de potencial i la resistència és constant i és la intensitat

13 Es comparteixen els objectius sense parlar-ne i avaluar-ho?
Molts alumnes, al no percebre els objectius del que fan, limiten la seva participació a seguir instruccions. Alguns alumnes estableixen els seus propis objectius, que són alternatius. Alguns alumnes no reconeixen els objectius però estan interessats en “trobar la resposta correcta”. Molts professors creuen que els seus objectius són “evidents” i no cal perdre temps per compartir-los amb l’alumnat. D’altres creuen que és impossible que l’alumnat se’ls faci seus.

14 No és important saber només els objectius generals sinó també perquè fem diferents activitats
Per què veiem un vídeo? Què hem d’aprendre a partir de l’explicació del professorat? Per què fem un blog? Per què ens serveix avaluar què han dit (escrit) els companys? Per què fem una posada en comú? Per què fem aquest experiment, joc, o…?

15 Abans de dur a terme un treball (pràctic…) -o després-
3 companys reben el guió de l’activitat 2 dies d’abans de fer-la, i s’han de preparar per respondre les preguntes dels companys sobre: Què és el que farem? Per què ho fem? Quin és l’objectiu? Quins coneixements necessitem recordar? Com sabrem si ho fem bé?

16 QUÈ CREUEN ELS ALUMNES QUE APRENDRAN (en una sortida a un bosc)?
Jo penso que aprendré (1er d’ESO): Noms de vegetals que no sé, més plantes… Com creixen les plantes i a on. Les característiques dels arbres, a veure el tronc, les fulles i tot… A utilitzar la brúixola perquè no sé com va.

17 QUÈ CREUEN QUE HAN APRÈS A L’ACABAR L’ACTIVITAT?
Jo penso que he après a: Distingir i identificar els arbres i les plantes. Diferenciar una pineda d’una alzinar i saber-ne les característiques de cadascuna. Veure la influència de les persones en el bosc. Utilitzar aparells per orientar-me. Utilitzar claus dicotòmiques. Respectar els animals i les plantes. Treballar en equip.

18 ELS OBJECTIUS TAMBÉ ES REFLECTEIXEN EN LES PREGUNTES

19 Observem el cel estrellat: Quines són les bones preguntes-objectius?
Com es diu aquesta estrella? Quina és la més gran, la que està més lluny, la que brilla més?… Com és que les estrelles no cauen? Com és que no es veuen de dia? Com és que fan llum? Com és que la Lluna no sempre té la mateixa forma?…

20 Preguntes de l’alumnat al bosc:
Moltes vegades, la regulació dels objectius passa per reformular les pregunyes inicials Preguntes de l’alumnat al bosc: Com es diuen els arbres? Quin és l’arbre més gran... més vell...? Quin és aquest ocell que canta? Quants arbres hi ha? Quants anys té aquest arbre?... (han d’arribar a reconèixer que no són rellevants) Com és que viu una planta a la roca? -Què necessiten les plantes per viure i com ho obtenen?- Qui planta els bolets? Com es reprodueix un ésser viu, d’on surt?- Per què hi ha fulles que punxen? -Com es relaciona una planta amb el seu entorn?…- 20

21 1º ESO, R. Canet, IES Montserrat
Una diagnosi compartida amb l’alumnat serveix per activar coneixements previs, plantejar-nos dubtes i què ens caldrà aprendre

22 Sabem que l’aire és un gas format per partícules
Sabem que l’aire és un gas format per partícules. Com expliquem allò que hem observat?

23 Augmenta el nombre de partícules Les partícules pungen cap amunt
Les partícules es ‘transformen’

24 Què creus que aprendrem?
(després d’una explicació inicial) A dibuixar àtoms Química A fer fórmules A explicar perquè passen coses A saber teories A pensar A explicar perquè l’aire i altres substàncies canvien …

25 Objectius consensuats? (després d’una conversa)
Observar i descriure característiques de canvis en els materials: canvis d’estat, dissolució, dilatació, difusió, cristalització…, utilitzant els instruments adequats. Interpretar aquests canvis utilitzant el model de partícules. Predir què passarà en alguns canvis i saber com actuar responsablement.

26 Uns altres instruments: Diari de classe, portafoli
Què hem aprés avui? Com ho hem après? Qué he entès que no entenia? Què no acabo d’entendre? Un portafoli sempre ha d’especificar els objectius

27 Exemple d’escrit en un diari de classe (2n ESO)

28 Un altre instrument: Mapes conceptuals
El donem, i hi anem fent referència cada vegada que es treballa un concepte, incidint en els relacions amb els altres. L’anem construint col.lectivament dia a dia, afegint els conceptes nous apresos (en un mural i a cada llibreta-portafoli).

29 Exemple mapa conceptual professor
Jaume Jorba, 1996 1r ESO

30 Exemple mapa professor completat pels alumnes
Conxita Márquez 2000

31 Exemple mapa fet per la classe, mentre es va aprenent
Vicy Ibáñez 2002

32 Un altres instrument: Explicitar contractes d’aprenentatge o pautes d’autoavaluació i fer-ne el seguiment Els alumnes, a les dates fixades o després de cada classe, comenten si creuen que ja ho sabe fer, dificultats… El professorat llegeix els comentaris. Jaume Jorba & Ester Casellas 2000

33 Un altre instrument: Explicitar contractes d’aprenentatge i acordar el com

34 Uns altres instruments:
Conversa inicial KPSI inicial Jocs de pistes i d’altres Narracions, històries… Q-sort I, la imaginació al poder! (si sempre ho fem igual, es cau sovint en la rutina i perd el sentit)

35 “No hi ha vent favorable per la persona que no sap on va”
“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka ( ) “No hi ha vent favorable per la persona que no sap on va” Novalis ( )