Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.

Presentación del tema: "Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot."— Transcripción de la presentación:

1 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot el món per anar a escola AIXÒ ÉS TOT EL MÓN... ... I NOSALTRES ESTEM AQUÍ Anar a escola per a nosaltres és fàcil. Però no ho és per a tothom. Veurem com hi ha nens i nenes de tot el món que volen estudiar, però que han de fer un gran esforç per aconseguir-ho.

2 L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT
Setmana de la Solidaritat 2010 – Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT Veurem algunes imatges d’alumnes i d’escoles de cada continent. Veurem que són molt diferents.

3 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El camí cap a l’escola. A Amèrica del Nord la majoria de nens i nenes van a l’escola en autobusos de color groc, o els porten els seus pares en cotxe fins la porta. Els nois i noies més grans acompanyen els petits fins l’autobús. Cada dia, nens i nenes agafen els seus estris d’estudi i van de casa a l’escola. Però el camí que han de fer i la forma de arribar-hi és molt diferent. Segons la riquesa de cada país, i de cada família, anar a escola potser una tasca fàcil o difícil, de vegades és molt difícil.

4 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El camí cap a l’escola. A Europa la majoria de nens i nenes van a l’escola caminant, si és a prop de casa, o en autobusos amb un distintiu de transport, si està lluny. També els poden portar els seus pares en cotxe.

5 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El camí cap a l’escola. En Àsia la majoria de nens i nenes van a l’escola caminant. Uns pocs poden anar en diversos sistemes de transport com furgonetes petites per transportar productes, o en bicicletes adaptades.

6 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El camí cap a l’escola. Àfrica és el continent a on és més difícil anar a l’escola. Nens i nenes han de caminar molt. Hi ha poques escoles.

7 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El camí cap a l’escola. A Amèrica del Sud també s’ha de caminar molt per arribar a l’escola, sobretot si es viu al camp, que és a on viu la majoria de la població.

8 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, FUTUR EN IGUALTAT : Anar a escola no sempre és fàcil. A molts llocs del món nens i nenes han de anar a escoles que estan en llocs difícils i, en algunes ocasions, perillosos.

9 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, FUTUR EN IGUALTAT : Anar a escola no sempre és fàcil. Fins i tot en mig de la guerra i la pobresa hi ha nens i nenes que van a l’escola i s’esforcen per aprendre. De vegades l’escola està en qualsevol lloc a on hi ha un mestre, o una mestra i un nen o una nena que vol aprendre.

10 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT : El treball infantil. Nens i nenes que no poden anar a escola. Molts nens i moltes nenes volen anar a escola i no poden perquè han de treballar per aconseguir menjar per a la seva família. En tot el món uns 300 milions de nens i nenes entre 6 i 14 anys es dediquen tan sols a treballar.

11 Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona)
Ja hem vist unes poques coses de les que passen al món. Com diem al començament: anar a escola per a nosaltres és fàcil. Però no ho és per a tothom. Ara ens toca pensar en el que significa el que hem vist. FÍ