Què puc conèixer (2na part)

Presentación del tema: "Què puc conèixer (2na part)"— Transcripción de la presentación:

1 Què puc conèixer (2na part)
La necessitat d´un criteri estable La teoria de les idees

2 Sòcrates no va deixar res escrit
Sòcrates no va deixar res escrit. Fou el seu deixeble Plató qui recollí els seus pensaments i els presentà escrits en forma de diàleg. En la major part de l´obra platònica apareix Sòcrates discutint amb altres pensadors, fonamentalment els sofistes, i exercint el paper de protagonista. Plató heretà del seu mestre el seu combat contra la sofística i contra ella construí el més característic de la seva filosofia: la teoria de les idees. Per contrarestar el relativisme dels sofistes, Plató establí un criteri on la veritat no depenia de cap interès subjectiu o particular (la teoria de l´homo mesura) sinó de la naturalesa mateixa de les coses. Aquest criteri curiosament tenia característiques semblants a les de l´ésser de Parmènides: immobilitat, eternitat, només accessible a través de la raó, però a diferència del filòsof eleàtic no estava constituït per una realitat única, sinó per múltiples realitats. A aquestes realitats Plató les anomenà idees.

3 Les idees no eren realitats subjectives, productes del pensament o de processos mentals, sinó que eren realitats que tenien una existència independent de les nostres ments, de la nostra raó. Aquestes realitats no tenien una naturalesa material sinó espiritual i el seu lloc d´origen era també de naturalesa espiritual, estava situat fora de la dimensió física de les realitats que captem amb els sentits. A aquesta dimensió extra física (metafísica), Plató l´anomenava món de les idees. Les idees i el món de les idees foren descrits en oposició directa a les coses i al món de les coses. Si el món físic, el món que percebem és un món imperfecte, confús i caòtic, el món de les idees, en canvi, és un món perfecte, transparent i ordenat. Si les coses són materials, múltiples, temporals i, com diu Heràclit, sotmeses a un flux de canvis constants, les idees són espirituals, úniques, eternes i immutables, com l´ésser de Parmènides.

4 Món de les idees Perfecció, transparent, ordenat Realitats espirituals, úniques, eternes, immutables Món de les coses Imperfecció, confusió, desordre Realitats materials, plurals, temporals, canviants

5 La funció del món de les idees era la d´exercir de patró i de model objectiu a la realitat física i moral i substituir la inconstància i arbitrarietat dels criteris humans. Plató admet una realitat intermèdia entre la realitat absoluta i el no-res, entre la veritat i la falsedat, que és el món sensible o material, el món de l´aparença, d´allò que és però no és del tot. Les idees serveixen per determinar el grau de falsedat o veritat de les coses. El coneixement de les idees pot servir-nos per mesurar, calibrar i valorar el que existeix aquí, en el món sensible. Hom podrà dir si una cosa és més o menys vertadera si s´aproxima o no al model original, si participa en un major o menor grau de la veritat del seu original ideal.

6 Teoria de les idees - una dualitat ontològica: la realitat estava dividida en dos mons, un món ideal i un món material, - una dualitat antropològica: la naturalesa humana estava dividida en ànima i cos, - una dualitat epistemològica: el coneixement humà es pot desenvolupar a través de la raó o dels sentits, - una psicologia o teoria de l´ànima: la part espiritual de l´ésser humà era espiritual, immortal i reencarnable i tenia la possibilitat de fer de mitjancera entre el món de les idees i el món de les coses. La teoria de les idees estava fonamentada en