Dèficit extern i devaluacions

Presentación del tema: "Dèficit extern i devaluacions"— Transcripción de la presentación:

1 Dèficit extern i devaluacions
Suposem que hi ha dèficit exterior. La devaluació pre-tén X i Z. L’efecte net és XN i un desplaçament de la funció DA cap a la dreta. Això causa un  que tendeix a empitjorar la compe-titivitat i a neutralitzar la reducció del dèficit exterior. És per aquest motiu que una devaluació adreçada a re-duir el dèficit exterior s’hagi de combinar amb políti-ques contractives (p.e. PF contractiva): la devaluació fa augmentar XN i la política contractiva fa reduir C+I+G per a què la funció DA no canviï i no hi hagi . 97

2 Crisis canviàries Durant els anys 1990 s’accelerà la integració financera internacional. Molts països de Llatinoamèrica i Àsia van permetre la mobilitat quasi perfecta de capital. La liberalització financera vingué acompanyada de creixement i de considerables entrades de capital. A algunes economies emergents, el flux d’entrada es tornà de sortida, primer moderat i després en allau. Les autoritats tractaren de defensar la moneda, exhau-rint les reserves exteriors. Al final, es produiren grans devaluacions (fins al 50%). Per què tot plegat? 98

3 Crisis canviàries: explicació 1
Les crisis són el resultat d’aplicar polítiques inconsis-tents amb un sistema de taxa de canvi fixa. P.e., supo-sem que el BC duu una PM expansiva incrementant els crèdits als bancs CB (M). L’augment d’M fa reduir i. Com surt més a compte invertir financerament fo ra, surt capital i e es depre cia. Per a mantenir el canvi fix, el BC ven reserves RX. RX CB M0 x M0 CB CB = crèdits als bancs RX = reserves exteriors M0 = CB + RX a RX x c b temps atac especulatiu 99

4 Crisis canviàries: explicació 1
Per tant, CB va augmentant i, en paral·lel, RX dismi-nuint. La taxa de canvi es devaluarà segur quan el BC no disposi de reserves (punt c). Però el col·lapse arriba abans. Quan els especuladors al mercat de divises poden aconseguir l’equivalent x a les reserves de què disposa el BC, els especuladors fan l’atac final contra la moneda: venen de sobte el volum x de moneda nacional que obliga al BC a comprar-la emprant totes les reserves restants. Un cop exhaurides, e es devalua i victòria per als especuladors (vegeu 27). 100

5 Crisis canviàries: explicació 2
Una segona explicació diu que les crisis canviàries succeeixen quan hom creu que succeiran. La creença que succeiran està motivada per una pèr-dua de confiança en la sostenibilitat del canvi fix. La pèrdua de confiança generalment va lligada a algu-na vulnerabilitat de l’economia que fa poc creïble que s’esmerci tot per a defensar la taxa de canvi fixa. En última instància, tot depèn de com cregui el mercat que el BC reaccionarà davant un atac especulatiu. 101

6 Crisis canviàries: explicació 2
L’atac consisteix en una venda massiva de la moneda nacional adquirida a crèdit. El BC respon comprant-la. Si el BC no esterilitza la intervenció, M cau i i puja. Això atreu capital i les reserves es recuperen per a de-fensar el canvi fix. A més, l’augment d’i imposa costs importants als especuladors que s’han endeutat en mo-neda nacional (alt cost de refinançament); vegeu 27. Si el BC esterilitza per a mantenir M (augmentant el crèdit als bancs), els especuladors tenen una altra opor-tunitat per a atacar i, eventualment, guanyaran. 102

7 Crisis canviàries: explicació 2
Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari. L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac): si u és elevat, i dificulta la reducció d’u; si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac; si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute; un sistema financer feble es pot enfonsar amb i; l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació. 103

8 La defensa de la taxa de canvi
• Prudència 1- Intervenir al mercat comprant i venent reserves. 2- Imposar controls de canvis, restringint oferta o de-manda de la moneda (p.e., amb quotes a la importació). 3- Modificar la taxa d’interès a molt curt termini, per a influir en el moviments de capital a molt curt termini. 4- “Ajustar” les macromagnituds (amb la PF o la PM) per a què siguin compatibles amb la taxa de canvi. 5- Rebre ajuda (rebre crèdit extern; rescat de l’FMI). 6- Rendir-se: (i) re/devaluant; o (ii) deixar flotar e. 104

9 Seqüència prudent de liberalització
Ronald McKinnon ha suggerit la següent seqüència. Eliminació de les restriccions al comerç intern de béns. Liberalització gradual del comerç extern de béns: eliminant quotes, després aranzels a l’exportació i per últim aranzels a la importació. Liberalització de l’activitat bancària interna (llibertat per a fixar i, d’expansió d’oficines, de serveis bancaris) acompanyada de regulació i supervisió. Liberalització de tota la resta d’activitat financera interna (desenvolupament de les borses i els mercats de bons). Liberalizació financera externa (fora controls de capital). 104