L’Antic Règim.

Presentación del tema: "L’Antic Règim."— Transcripción de la presentación:

1 L’Antic Règim

2

3 Antic Règim-Ancien Régime
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El terme fou emprat inicialment −sobretot per Tocqueville− referit a la situació de l'estat francès abans de la Revolució Francesa, però posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat als diversos països de l'Europa moderna. Les grans transformacions del món contemporani es donaren sobre unes estructures sòcio−econòmiques i polítiques que hi havia a Europa des del segle XVI i que coneixem amb el nom d'Antic Règim. El segle XVIII és el segle de transició, el que marca la fi de l'Antic Règim i la gestació de la nova època. Edat Moderna 1453-Caiguda de Constantinopla 1492-Descobriment d’America Edat Contemporània: Il.lustració (segles XVII –XVIII) Revolució americana ( ) Revolució francesa(1789) Revolució industrial anglesa (1780-…)

4 De la monarquia feudal al absolutisme

5

6 Un govern absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula
“Monarquia de Dret Diví”. Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es responsable davant Déu. Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: Els Consells de ministres L’Exèrcit La Burocràcia i la Diplomàcia

7 Paradigma de monarquia absoluta
Aquesta fórmula de govern trobà resistència Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats d’època medieval. Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a altres sectors socials. Paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.

8

9 Demografia estancada/ Crisi de subsistència Escàs creixement vegetatiu Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). Inestable equilibri entre població i recursos Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques. El resultat són grans mortaldats catastròfiques.

10 Sistema senyorial Sistema de relacions sòcio−econòmiques i polítiques manifestades a Europa Occidental des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El sistema feudal es caracteritza per una economia tancada i autosuficient, de predomini agrari i baixa producció, en la que els grups socials s'estructuren d'acord amb la possessió de la terra, essent la relació senyor−serf la que determina la forma de produir

11 Una economia de base agrària
3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera. La principal font de riquesa és la terra. La major part de les terres eren vinculades. El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), I les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional

12 Producció insuficient
Agricultura de subsistència Policultiu Autoconsum (mercats locals i fires) Endarreriment tècnic 2 tipus d’explotació: Camps oberts (openfield) Terres comunals Els grans propietaris rebien importants rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent massa de camperols. Eren freqüents les Crisis de subsistència

13

14 ELS MALS USOS La noblesa feudal catalana va controlar ferreament a la població i va establir una sèrie de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Els trobem sobretot a la Catalunya Vella. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a remences. Els sis mal usos són: Remença: pagament que efectuava el pagès per tal de desfer-se del lligam personal que el mantenia adscrit a un mas, depenent del senyor. 2) Eixorquia: dret del senyor a quedar-se amb 1/3 dels béns del pagès que mona sense filis. 3) Intestia: pena imposada als descendents del pagès que mona sense testament. 4) Cugucia: pena imposada al pagès si la seva muller era culpable d’adulteri. 5) Àrsia: deducció de la tercera part del patrimoni del pagès, la casa del qual havia sofert un incendi. 6) Ferma d ’espoli forçada: preu que per contraure matrimoni, havia de pagar el pagès per obtenir el consentiment del senyor. Aquests mals usos són el que van provocar la Guerra dels remences ( ).

15 La indústria és de caràcter artesanal
Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial Gremis, a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana) Indústria domèstica (surt amb el desenvolupament del comerç als s. XVI i XVII). Producció a les cases dels camperols. Manufactures (al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de luxe)

16 La indústria era una activitat minoritària i tradicional
La indústria era una activitat minoritària i tradicional. A ciutat hi havia una escassa artesania, controlada pels gremis.

17 El comerç predominant és el de llarga distància
Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat. Camins i carreteres. Mitjans lents. Navegació marítima i fluvial. Comerç interior. Comerç colonial.

18 El desenvolupament urbà és escàs
El poble és el centre d’organització i producció. Les ciutats de més de habitants són gairebé inexistents. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigració del camp a la ciutat. Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen urbà.

19 Una estructura social estamental
Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable. Cada membre de la societat pertany a un estament Aquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca. La rígida societat estamental entra en crisi Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

20

21 La situació ideològica. La Il·lustració
Concepte Moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”). Suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim. El pensament il·lustrat Antecedents Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.

22 És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa.
Idees fonamentals La Raó És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat. El Progrés A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. La Naturalesa És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural. La Felicitat És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa.

23 La Il·lustració Vehicles de difusió
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats. Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats. L’Enciclopèdia

24 El pensament polític il·lustrat
Cal destacar - L'Estat garantia de les llibertats individuals J. L. Locke -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Voltaire -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Montesquieu -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Rousseau Montesquieu Rousseau Voltaire Crea les bases del liberalisme polític

25 El pensament econòmic il·lustrat
Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el liberalisme, que entren en colisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme. Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay. Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.

26 L’Antic Règim (com a resum) -Creixement lent de la població
-Agricultura tradicional -Dels tallers artesanals a les manufactures -Comerç colonial -Sistema econòmic mercantilista Es caracteritzava per Economia Societat estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars) Estat absolutista -Sobirania reial (llei divina) -Exèrcit,burocràcia,diplomàcia El segle XVIII va aparèixer la Per influència de la Il·lustració es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat Il·lustració Es caracteritza La raó, el “segle de les llums” Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) Dóna lloc al Pensament polític il·lustrat