Http://salutpublica. gencat http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Calendari-de-vacunacions- sistematiques/

Presentación del tema: "Http://salutpublica. gencat http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Calendari-de-vacunacions- sistematiques/"— Transcripción de la presentación:

1 http://salutpublica. gencat
sistematiques/

2

3 Les vacunes Edward Jenner https://www. dailymotion
Les vacunes Edward Jenner (6 min) edward-jenner (15min)

4 Les malalties que es poden prevenir amb les vacunes

5 La diftèria (Corynebacterium diphteriae) és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives. Es transmet per contacte directe de les secrecions de nas, gola, pell i ull de les persones infectades. La vacuna contra la diftèria normalment s'administra combinada amb la del tètanus i la tos ferina o catarro. El tètanus és una malaltia infecciosa causada per l'exotoxina  del Clostridium tetani, caracteritzada per un augment del to muscular i per la presència d'espasmes. La vacuna antitetànica és una vacuna molt eficaç, fàcil d'administrar i completament inofensiva. La primera vacunació es fa amb la vacuna DTP (diftèria, tètanus, tos ferina) als dos, quatre i sis mesos d'edat. L'efecte protector de la vacuna antitetànica (un cop administrades les tres primeres dosis) dura més de deu anys. La persona que ha estat complidora amb el calendari vacunal, només requerirà 2 dosis més de tètanus al llarg de la vida (1 dosi cap als anys i la segona dosi als anys).

6 La tos ferina (també anomenada, de forma menys precisa, com distenta o catarro)[1] és una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri Bordetella pertussis. El seu nom deriva de la característica tos severa que provoca. Els adults i els adolescents són el reservori principal de la tos ferina. Pertussis es propaga per gotes, és a dir contacte amb descàrregues aerotransportades des de les membranes mucoses de gent infectada, que és més contagiosa durant l'etapa catarral. Les vacunes de la tos ferina són altament eficaces, molt recomanades, i tots els anys salven moltes vides d'infants. Encara que la protecció que ofereixen dura només uns quants anys, es donen de manera que la immunitat duri durant tota la infantesa, el temps d'exposició més gran i de major risc.[8] Les immunitzacions es donen en combinació amb el tètan, diftèria, pòlio i immunitzacions B de tipus d'Haemophilus influenzae, a les edats de 2, 3 i 4 mesos, i una dosi de record posterior als 3 anys i 4 mesos o més aviat. L’únic reservori conegut és l’home, i pot ser portador sense estar malalt. Sembla que es propaga per l’aire en petites gotícules emeses a través de la respiració per persones malaltes.

7 La poliomielitis, també anomenada pòlio, paràlisi infantil i malaltia de Heine-Medin, és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altra principalment per via fecal-oral. Tot i que aproximadament el 90% de les infeccions per pòlio no causen cap mena de símptomes, els individus afectats poden presentar una varietat de símptomes si el virus entra al flux sanguini. La poliomielitis és molt contagiosa i es transmet fàcilment amb el contacte entre humans. Haemophilus influenzae és una bactèria responsable d'un ampli rang de malalties com meningitis, epiglotitis, pneumònia, sèpsia, cel·lulitis, oesteomielitis que poden ser molt greus. Viu a la gola de les persones infectades i es transmet per gotes. Es pot tractar amb antibiòtics i existeixen vacunes eficaces per Haemophilus influenzae des de principis de 1990, per la qual cosa es pot prevenir. 

8 La vacunació en infants protegeix només contra el meningococ C.
L'hepatitis B és un dels tipus d'hepatitis vírica que es coneixen. Es transmet per via sanguínia o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar cursar amb  cirrosi hepàtica al fetge, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i, eventualment, la mort. Actualment hi ha una vacuna per a la seva prevenció. El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat meningococ: Neisseria meningitidis. La malaltia meningocòccica pot produir una infecció generalitzada (sèpsia meningocòccica) o bé afectar només el sistema nerviós (meningitis). Se'n produeixen casos durant tot l'any, sobretot en familiars convivents i escoles. Pot presentar-se a qualsevol edat encara que és més freqüent en nens d'entre un i cinc anys. El meningococ pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir-los cap mena de símptoma, perquè desenvolupen una protecció natural al cap d'uns dies, però el poden transmetre per gotes a una persona sana i fer-la emmalaltir. La vacunació en infants protegeix només contra el meningococ C.

9 La varicel·la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la: herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta. Una persona sana pot inhalar el virus de la varicel·la a partir de les secrecions nasofaríngies d'una de malalta. La malaltia també es pot encomanar a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts. Encara que és molt poc freqüent, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embaràs pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li malformacions. Contra el virus no hi ha tractament específic.  La vacuna de la varicel·la s’administra amb dues dosis, en el medi escolar, als joves de 12 anys que no l’hagin rebut anteriorment ni hagin passat la malaltia. En la infància està indicada la vacunació amb dues dosis als afectats de determinades malalties que en cas de coincidir amb una varicel·la podrien patir greus complicacions. 

10 http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/g/grip/ (2 min)
La grip és una malaltia respiratòria vírica que s'encomana fàcilment d'una persona a una altra. A Catalunya arriba amb l'hivern, la majoria de les vegades a partir de la segona quinzena de desembre, i s'incrementa habitualment durant les primeres setmanes de gener. La grip es transmet amb facilitat d'una persona a una altra de tres maneres: Per gotes que s'expulsen en tossir o esternudar i per gotícules (via aèria); Per contacte de la pell o oral amb persones malaltes de la grip, i Per tocar o compartir estris (coberts, gots...) i altres objectes sense netejar-los degudament. En els infants molt petits, la gent gran, les persones amb malalties greus i les persones amb diverses malalties cròniques pot provocar complicacions greus que requereixen actuacions específiques. La millor manera de prevenir la grip és amb la vacunació. (2 min)

11 El pneumococ Streptococcus pneumoniae és un bacteri que viu a la nasofaringe de moltes persones i d’aquí pot passar a la sang. És molt perillós per a nens de menys de 5 anys i persones de més de 65 anys. És un patogen que pràcticament només afecta l'home i és el responsable d'un gran nombre d'infeccions com ara la meningitis. Es transmet per gotes i per aire (gotícules). Es tracta amb antibiòtics i hi ha una vacuna molt efectiva.

12 El virus del papil·loma humà (VPH) pertany a un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. La majoria poden produir lesions benignes, com berrugues cutànies i berrugues genitals i, amb menor freqüència lesions malignes, com alguns tipus de càncer (càncer de coll uterí o cèrvix, de penis, de vulva o d'anus). Hi ha més de cent tipus de VPH que poden infectar parts diferents del cos humà: alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. D'aquests, gairebé una dotzena de tipus poden afavorir l'aparició de càncer. Una persona es pot contagiar amb més d'un tipus diferent de VPH. La infecció pel VPH pot afectar qualsevol persona sexualment activa, encara que sol ser més freqüent en persones joves. El risc d'infectar-se augmenta si: S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques (abans dels disset anys). S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones. Un membre de la parella ha tingut parelles sexuals múltiples. No s'utilitza sistemàticament el preservatiu durant les relacions sexuals. Al nostre país hi ha dues vacunes disponibles: Gardasil®, que prevé la infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18, i Cervarix®, que prevé la infecció pels VPH dels tipus 16 i 18. Les vacunes també protegeixen en un grau variable contra altres tipus de VPH oncògens amb similituds antigèniques amb els tipus 16 i 18, i incrementen la protecció global contra el càncer de cèrvix. En la majoria dels casos, la transmissió es produeix durant les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) no protegides, amb penetració o sense. El contacte directe (pell a pell) és la forma més eficaç de transmissió del VPH.  (video 2 min)

13 La vacunació és el millor mètode preventiu.
El xarampió és una malaltia vírica aguda caracteritzada per una erupció vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos. És altament contagiosa i s'incuba a les cèl·lules de la faringe i als conductes respiratoris. La malaltia es pot transmetre habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades (gotes) i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions (fomites). Actualment, a Catalunya es vacuna contra el xarampió mitjançant la vacuna triple vírica: (xarampió, galteres i rubèola) La rubèola o rosa (rarament anomenada, també, xarampió alemany) és una malaltia causada pel virus de la rubèola. La rubèola és una infecció comuna de la infantesa en general amb afectació sistèmica mínima, encara que pot ocasionar en els adults una artropatia transitòria. Les complicacions serioses són molt rares. La infecció de la mare pel virus de la rubèola durant l'embaràs poden ser greu, i si la mare està infectada dins de les primeres 20 setmanes d'embaràs. La malaltia es contrau directament per contacte directe (gotes) o per l'aire (gotícules) amb secrecions nasofaríngies de persones infectades o a través d'objectes contaminats amb aquestes secrecions. El virus també pot estar present en l'orina, la femta i en la pell. La triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) és una vacuna segura i efectiva que protegeix contra el xarampió, les galteres i la rubèola. La parotiditis o galteres és una malaltia vírica aguda i contagiosa que es caracteritza per la inflor d'una o més glàndules salivals, generalment les paròtides. Normalment la malaltia és benigna i autolimitada, però, de vegades, poden aparèixer complicacions: la més freqüent en els nois, després de la pubertat, és l'orquitis (inflamació del testicle) i en les noies l'ooforitis (inflamació de l'ovari) Les parotiditis es més comuna en nens d'entre dos i dotze anys que no han estat vacunats contra la malaltia, encara que la infecció pot ocórrer a qualsevol edat i les complicacions són més habituals en els adults. Les persones que no hagin tingut la malaltia ni hagin estat vacunades són susceptibles de patir-la. Es poden contraure galteres per estar amb una altra persona que en tingui, ja que la malaltia es pot transmetre per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades. La vacunació és el millor mètode preventiu.

14 Les infeccions més frequents
Les infeccions respiratòries de vies altes (grip, rinitis, constipat comú, faringitis i laringitis).  Infeccions respiratòries de vies baixes (pneumònia i traqueobronquitis). Tuberculosis.  Les infeccions per virus herpes  En la família dels virus herpes els que major importància tenen són els herpes simples, l'herpes varicel·la-zóster, el citomegalovirus, i el virus d'Epstein-Barr que causa la mononuclisi infecciosa. Es contagien per contacte directe, persona a persona, i l'espectre de gravetat va des de l'herpes labial, sense a penes importància clínica, fins a encefalitis, o a infeccions disseminades greus en pacients immunodeprimits. El virus de la immunodeficiència humana (VIH)  La meningitis que pot estar causada per diferents microorganismes. Depenent el cas es poden produir des de meningitis benignes, com són la majoria de les causades per virus, a meningitis molt greus provocades per bacteris com el pneumococ, el menigococo, o la listeria. Les infeccions urinàries poden afectar les vies urinàries baixes, com la cistitis o a les altes, entre les quals estarien les pielonefritis, i les prostatitis. Són infeccions que estan causades per bacteris que formen part de la mateixa flora dels pacients, no són transmissibles, i són molt freqüents sobretot en la dona. La sífilis i altres infeccions de transmissió sexual (ITS). Són les malalties transmeses per contacte sexual, o malalties venéreas, entre les quals es troben la gonorrea, la sífilis, les infeccions per clamidia, el virus del papil·loma humà o l'herpes genital. Encara que no té necessàriament manifestacions genitals, la infecció per VIH s'inclou també entre les ITS. Hepatitis virals, es reconeixen l'A, la B, la C, la delta i l'hepatitis Infeccions Nosocomials  Les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària (IRES). Infeccions Nosocomials