Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo

Presentación del tema: "Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo"— Transcripción de la presentación:

1 Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Nadia Dolz Paula Giménez Lucía Pascual Els sofistes Protàgores i Gòrgies

2 Característiques dels Sofistes
Interés per l’home i la societat. Reflexió sobre el fenomen de la civilització i la cultura. Posició relativista. Distinció per les lleis socials i les de la naturalesa. Interés per la retòrica i l’erística, en una societat democràtica on predomina la paraula y el discurs. Finalitat pràctica: ensenyar l’art de viure i governar.

3 Teories RELATIVISME ESCEPTICISME CONVENCIONALISME EMPIRISME POLÍTIC
Impedeix establir un criteri de veritat, tenint totes les opinions la mateixa validesa. ESCEPTICISME No podem estar absolutament segurs de res, perquè és impossible conèixer la veritat. CONVENCIONALISME Les institucions polítiques, les lleis i la moral són productes de decisions o de convencions humanes. EMPIRISME POLÍTIC Considerar bo i just allò que el poble pren per “just i bo”.

4 Relativisme Impedeix establir un criteri de veritat, tenint totes les opcions la mateixa validesa. Aquesta tècnica va ser criticada per Plató i Aristòtil. I Protàgores va dir: “NO HI HA VERITATS ADJECTIVES, ABSOLUTES I UNIVERSALS, SINO QUE LES COSES SÓN TAL COM SÓN PERCEBUDES PERO CADA UN DE NOSALTRES”

5 Escepticisme Convenciment que la raó humana és incapaç d’oferir un coneixement objectiu i cert de la realitat. El llenguatge humà no pot ser mai un reflex adient i fidel de la realitat, només serveix per a persuadir, emocionar convéncer.

6 Convencionalisme Les lleis i normes morals són així perquè s’ha convingut o acordat que així siguen, res no impedeix que puguen ser d’una altra manera. Aquesta teoria sofista està relacionada amb el relativisme moral, que afirmava que allò que es considerava bo o dolent, just o injust, no és absolut ni universal, sinó que depén de cada individu.

7 Empirisme polític Estretament lligat a la democràcia.
I Protàgores va dir: “AQUELLES COSES QUE LI PAREIXEN JUSTES I HONORABLES A CADA CIUTAT SÓN JUSTES I HONORABLES PER A ELLA MENTRE PENSE QUE HO SÓN”.

8 Protàgores (480 a.C – 410 a.C)

9 Filòsof grec. Va nàixer a Abdera. Va ser el primer sofista, es va establir a Atenes on va aconseguir una gran reputació. Va viatjar a Àsia menor, i a Sicília va morir ofegat. De les seues obres Veritat i Sobre els Dèus conserven només alguns fragments).

10 Agnosticisme Protàgores va criticar les supersticions i el ritus religiosos del seu temps. Va mantindre sempre una postura agnòstica i escèptica, NO atea. “Sobre els déus no puc saber si existeixen o no; hi ha moltes dificultats per a saber-ho amb seguretat; l'assumpte és fosc i la vida curta”

11 Gòrgies (485 a.C – 380 a.C).

12 Va nàixer a Sicília. Es un dels importants sofistes. La seua retòrica va incorporar elements poètics notables el qual li va afavorir. Va compartir el relativisme de Protàgores. Va conèixer tota Grècia ensenyant i practicant la seua retòrica. .

13 Tesis Respecte a la primera tesis la conclusió és que el ser no existeix. Segona tesis la conclusió es que si lo pensat no existís, lo existent no pot ser pensat. La tercera tesis ens diu que si el ser existira no podríem comunicar-ho i compartir-ho amb els altres.

14