L’eutrofització PAU CABAÑEROS LÓPEZ OSCAR GANZALEZ

Presentación del tema: "L’eutrofització PAU CABAÑEROS LÓPEZ OSCAR GANZALEZ"— Transcripción de la presentación:

1 L’eutrofització PAU CABAÑEROS LÓPEZ OSCAR GANZALEZ
JORDI TRIGUERO ENGUIDANOS ALBERT PEDROLA GÓMEZ

2 1: L’ EUTROFITZACIÓ

3 1.1 Definició de eutrofització
G.D.LL: Procés d’acumulació de sals minerals i nutrients a les aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues. Etimologia: Aquesta paraula, prové dels termes “eu” que vol dir veritablement, de la paraula “trofo” que vol dir aliment, nutrient. La eutrofització, és un procés que es duu a terme en ecosistemes aquàtics en el que s’introdueixen excessius nutrients, principalment fosfats i nitrats (que solen ser limitants), i que provoquen un excessiu augment d’algues verdes i plàncton, que esgoten l’O2 que hi ha dissolt a l’aigua i creen una barrera que no deixa passar la llum, de manera que els productors instal·lats al fons de l’ecosistema es queden sense O2 i sense llum i moren.

4 1.2 Estructura d’un pantà eutrofitzat.
En un ecosistema eutrofitzat, hi ha una característica en comú, totes les plantes/algues que no poden sortir a la superfície moren, ja que no reben ni O2 ni llum. A la superfície hi ha una capa de plàncton, i el llac s’omple de canyes i plantes com els nenúfars, entre d’altres, que son capaces de sortir a la superfície.

5 Foto de Can Balasc, Collserola

6 1.3. Causes Hi ha de 2 tipus: Naturals: És un procés que té lloc a les desembocadures dels rius o a aigües estancades, on la renovació de l’aigua (el temps que triga l’aigua en sortir d’un tram o espai determinat), és molt i molt lenta (pot ser que no es renovi mai), i per tant que allí s’acumulin els nutrients que el riu arrossega al llarg del seu recorregut, i que son fruit de l’erosió dels diferents sòls per on passa. Artificial: Consisteix en introduir nutrients al riu, per exemple les fàbriques que aboquen els seus residus al riu (més o menys depurades), les restes d’adobs dels camps de conreu, els purins dels porcs i restes de granges d’altres animals, escombraries i aigües residuals urbanes, etc.

7 1.4. Conseqüències La conseqüència principal, és que desapareixen les espècies d’éssers vius que estiguin menys adaptades. Si moren alguns productors, els macroinvertebrats, també es reduiran, i això afectarà a altres éssers vius majors. Provocarà un deteriorament de l’ecosistema.

8 1.5. Solucions Evitar que els excrements d’animals de granja arribin als rius. Utilitzar la quantitat d’adob adequada per les necessitats dels conreus. Utilitzar detergents amb menys quantitat de fòsfors. Tractar les aigües residuals en plantes especialitzades per tal d’eliminar el fòsfor i els nitrats.

9 1.6. Formes per saber el grau d’eutrofització:
Principalment, es fa mirant la quantitat de clorofil·la que hi ha en un espai aquàtic determinat: (g de clorofil·la/lH2O) També es pot mesurar la quantitat de nitrurs o fòsfors que hi ha a l’aigua.

10 2: Exemple d’eutrofització:
El pantà de Sau

11 2.1 El riu Ter És un riu que comença i acaba a Catalunya.
Es forma als Pirineus, per acció de varis rius, i disposa de varis afluents. El Freser, el Ges, el Gurri entre altres, que li aporten l’aigua. Es caracteritza per la seva irregularitat en el flux d’aigua: a les Guilleries duu una mitja de 2m3/s i per altra banda, té riuades de fins a 2000m3/s. Un altre característica que té aquest riu, i com molts altres a Catalunya i a la resta d’Espanya, és que se li ha instal·lat molta industria que contamina l’aigua, principalment abunden les industries tèxtils, metal·lúrgiques, alimentaries i papereres.

12 El pantà de Sau El pantà de Sau, està situat a la vall de Sau, i és el primer dels tres pantans construïts al riu Ter. Té una capacitat de 177·10^6 m3 aprox. Es va començar a fer servir el 1963, amb la intenció de que actués com a regulador del nivell d’aigua del riu Ter, per a la producció d’energia mitjançant plantes hidràuliques, irrigació agrícola i domèstica

13 2.2.2. Eutrofització al pantà.
Al ser aquest el pantà construït a més alçada, es un lloc idoni perquè s’acumuli gran part dels sediments que l’ésser humà genera, des de les diferents industries que aboquen els seus productes al riu, fins als abocaments d’aigües residuals urbanes que es generen al llarg del seu tram. Si es mira a fons, es poden diferenciar 2 parts: la primera en forma de V, on es renova l’aigua molt ràpidament ja que son les entrades d’aigua al riu, i la segona que és tirant cap al centre, on l’aigua no es renova gaire sovint.

14

15 2.2.2. Eutrofització al pantà
L’acumulació de fòsfor que té lloc en el pantà, implica un important augment en la biomassa planctònica, provocant paral·lelament un enfosquiment i una reducció d’O2 a l’aigua causant un desequilibri en l’ecosistema, i un canvi en el metabolisme d’aquest. Podríem dir que l’ecosistema esta malalt. El problema de l’eutrofització, ha provocat un augment de la biomassa planctònica del embassament, fins al punt d’haver-hi més de individus/m3 d’H2O quan la xifra normal hauria de ser d’entre i individus/m3 d’H2O. Tenint en compte això, es pot considerar un estat d’hipereutrofització.

16 2.2.3. Relació entre l’augment de fòsfor al pantà en els primers 20 anys
Des del moment en què es va posar en funcionament el pantà, s’han realitzat diferents estudis per comprovar la qualitat de l’aigua on s’evidencia l’estat d’hipereutrofització en què el pantà es troba. Si es mira la concentració de fòsfor al llarg dels anys, (que ha anat augmentant considerablement) s’observarà que també ha augmentat la biomassa planctònica mantenint sempre una relació amb la quantitat de fòsfor. A continuació es mostra el gràfic amb: l’augment de biomassa i l’augment de fòsfor, si s’uneixen es veurà que “encaixen” .

17

18 2.2.4. Seqüència d’aparició d’espècies de rotífers
Els rotífers, són organismes pseudocelomats que han anat apareixen i instal·lant-se en el pantà a mesura que han anat passant els anys i que la quantitat de fòsfor ha anat augmentant. També es pot observar com algunes espècies no gaire adaptades han anat desapareixent i deixant lloc a espècies més adaptades.

19

20 2.2.5. Conseqüències al pantà de Sau
Si la finalitat que tenia el pantà era la de subministrar aigua potable a la població del voltant, s’han hagut d’instal·lar certes depuradores especials per tal de depurar l’aigua eutròfica, ja que aquesta es depura de manera diferent, i per tant ha suposat un augment en els costos. A més s’ha trencat l’ecosistema, la relació producció/respiració i l’extinció de diverses espècies.

21 2.2.6. La solució presa al pantà de Sau
La solució que s’ha pres al pantà de Sau, consisteix en una modelació matemàtica de la quantitat de biomassa fent disminuir la quantitat de fòsfor fins a un nivell adequat.