LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA: LA HISTÒRIA D’EN DAVID

Presentación del tema: "LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA: LA HISTÒRIA D’EN DAVID"— Transcripción de la presentación:

1 LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA: LA HISTÒRIA D’EN DAVID
Escola L’Estel Vic, 17 de març de 2015 Pere Pujolàs Maset Pere Pujolàs (2015)

2 De què us proposo parlar?
Introducció: Qui és en David, qui és la seva tutora, quina és la seva classe? Com entenem la inclusió escolar? 2. Quines condicions s’han de donar en una aula inclusiva? 3. I perquè és necessari un grau com més alt millor d’inclusió escolar? 4. El testimoni d’una mestra. 5. El testimoni d’una mare. Pere Pujolàs (2015)

3 Introducció Qui és en David? Qui és la seva tutora?
Quina és la seva classe? Pere Pujolàs (2015)

4 2. Què és una escola inclusiva?
Segons Susan Bray Stainback: L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. (Susan Bray Stainback, 2001) TOTS? Tots, tenint en compte que no és una qüestió de “tot o res”, sinó de grau: Una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes com sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe. Pere Pujolàs (2015)

5 3. Quines condicions s’han de donar en una aula inclusiva?
P P PRESÈNCIA: Perquè una aula i un centre siguin inclusius, hi han de ser tots els alumnes que hi vulguin ser, siguin quines siguin les seves característiques personals. PARTICIPACIÓ: No només hi han de ser presents, sinó que han de participar, d’acord amb les seves capacitats i característiques, en les mateixes activitats que la resta dels seus companys i companyes. P PROGRÉS: No només hi han de ser i participar, sinó que tots els que hi són han de poder progressar en el seu aprenentatge, cadascú fins al màxim de les seves capacitats, d’acord amb les seves característiques. P Pere Pujolàs (2015)

6 P PRESÈNCIA La història d’en DJ...
Cada alumne té un doble objectiu, aprendre ell i que aprenguin els seus companys i companyes. Tots els nens i nenes del grup se senten involucrats en el procés d’aprenentatge dels altres, també en el d’en DJ. Vam analitzar les conductes d’en DJ que no encaixaven en la marxa de la classe i que l’impedien que progressés en el seu aprenentatge, i creixés com a persona. Vam buscar una explicació d’aquestes conductes perquè volíem entendre’l i posar-nos en el seu lloc: “No ens entén”, “no entenem el que ens vol dir”, “es cansa més que nosaltres”, “ens està dient que ens estima molt”... Fem propostes i prenem decisions: el “racó d’en DJ”, “l’ajudant d’en DJ”... Pere Pujolàs (2015)

7 La història d’en DJ... P PARTICIPACIÓ Pere Pujolàs (2015)

8 La història d’en DJ... P PARTICIPACIÓ Pere Pujolàs (2015)

9 P PROGRÉS La història d’en DJ...
“Sabem que els nostres alumnes han après molt, molt més que la màgia de les matemàtiques o de les lletres que formen les paraules. Estem segures que han après a ser persones una mica més respectuoses, solidàries, reflexives, democràtiques..., millors persones. L’aprenentatge cooperatiu forma part de la vida de les aules en què vivim, les que volem per al futur, les que somiem per als nostres fills i alumnes. Cap dels implicats en aquesta comunitat d’aprenentatge que avui som (nens, pares i professores) podem entendre-la ja d’una altra manera”. Pilar Gracia i Concha Breto. CEIP Parque Europa. Utebo (Saragossa) Pere Pujolàs (2015)

10 3. I perquè és necessari un grau com més alt millor d’inclusió escolar?
Mel Ainscow aporta, entre altres, tres raons a favor d’una aula amb ujn grau com més alt millor d’inclusió escolar: La inclusió augmenta les oportunitats d’aprendre a tots els alumnes 2. Els recursos per a l’atenció als alumnes amb diversitat funcional s’utilitzen per a tots els alumnes 3. La presència d’alumnes amb diversitat funcional a l’escola comuna és un impuls per a la renovació pedagògica Pere Pujolàs (2015)

11 4. El testimoni d’una mestra
En D.J. a l’assemblea: un “aprenent” de parlar, no un nen que no sap parlar... “La professora busca estratègies de participació per a tots els alumnes, no només tenen veu els més extravertits, totes les veus són igual d’importants. (...) En D.J. durant el primer curs [a P4] hi participa, comunica a través dels seus gestos, repeteix paraules, sempre té a algú que li diu a l'orella la resposta correcta... però encara no fa servir el llenguatge oral de manera espontània. És a P5 quan, tot imitant els seus companys, aixeca la mà per demanar la paraula i se l’escolta amb gran atenció encara que no entenguem el seu missatge: és la professora la que “tradueix” i tots vivim la seva inintel·ligible “parrafada” com un veritable acte de comunicació, un veritable missatge que és escoltat amb un respecte vehement i en silenci”. ... Pere Pujolàs (2015)

12 4. El testimoni d’una mestra
Per això va passar el que va passar... “Un matí, en acabar la feina, a l’assemblea, vam recordar les normes del treball en equip. La primera és “No moure’ns del lloc mentre treballem”. Diuen que aquesta la compleixen, que només s’aixequen els encarregats del material, perquè si ho féssim tots hi hauria molt desordre. La segona norma és “Respectar el treball dels altres”. Diuen que aquesta també la fan bé, però en D.J. no. La professora els explica que l’està aprenent i en Tola ens diu que aquest nen és especial. La professora li pregunta que perquè és especial, i el nen respon que perquè està aprenent a parlar. La professora li pregunta a en Tola que si ell és especial. Es queda pensatiu i ens diu que sí. ... Pere Pujolàs (2015)

13 4. El testimoni d’una mestra
... D’aquesta manera la professora posa exemples de perquè cada nen és especial: perquè saben llegir, perquè són educats... La Lluna ens proposa que ho fem amb tots els nens de la classe perquè tots som especials. Així que d’un a un se’ls pregunta si són especials, responen tots que sí i diuen el perquè (alguna qualitat), i als que no saben què dir els ajudem els altres. Quan arribem a en D.J. (com que ell no sap respondre) ho preguntem als altres i responen: “Perquè està aprenent a parlar”, “perquè ens estima molt”, “ens fa molts petons”... Tot el que diuen del seu company és positiu. No és emocionant? Només per viure aquest moment val la pena tota la feina feta!”. (Text extret de la ponència de Concha Breto i Pilar Gracia, en el V Congrés d’Universitats i Educació Especial: Educació Inclusiva, interroguem l’experiència, celebrat a la UVic, el març de 2008) Pere Pujolàs (2015)

14 5. El testimoni d’una mare
Carta d’una mare a la mestra de la seva filla ”ELS NENS JA EN SABEN MOLT MÉS QUE NOSALTRES“ Hola, sóc la Joana, la mare de la Clara, una nena que el curs passat va fer P5 al CEIP Josep Gras. Jo, com d’altres pares, estic encantada que els nostres fills participin en tot aquest projecte que lidera la Tere, i que bàsicament tracta de treballar tot el tema de les emocions i els sentiments. Per això vull agrair una altra vegada, tant a ella com a l’Olga, la feina que fan amb els nostres nens. Aquest curs el nostre altre fill, en Bernat, també comença a anar a l’escola. Encara no sabem quin mestre o quina mestra tindrà, però confio que, sigui qui sigui, també estigui interessat o interessada en treballar aquest tema.  ... Pere Pujolàs (2015)

15 5. El testimoni d’una mare
... Vull explicar-vos el que vaig veure un dia d’aquest passat hivern, quan vaig anar a buscar la Clara a l’escola:  Faltava poc perquè fos l’hora de plegar, i des del pati veia tots els nens de P5 asseguts a les seves cadires. De cop tots es van aixecar i van desaparèixer de la meva vista, excepte el Jeffer (un nen nou amb la Síndrome de Down amb el qual s’està fent un treball d’integració), que començava el complicat procés de lliurar-se de la seva bata. Al cap d’un moment, la Clara i altres nens i nenes van tornar a aparèixer, ara ja sense la bata, i es van posar al costat del Jeffer. Se’l miraven, i li deien coses que jo no sentia, però cap d’ells va acostar-se a ajudar-lo. No m’ho podia creure! És que cap d’ells no pensava donar-li un cop de mà? Pere Pujolàs (2015)

16 5. El testimoni d’una mare
... La cosa es va allargar una mica, i jo no vaig poder evitar de posar-me una mica nerviosa. Finalment, el nen va guanyar la batalla que tenia amb la seva bata, i va aconseguir treure-se-la.  El més increïble de tot és el que va passar després.   Tots els nens del voltant semblaven molt contents, i la Clara, que és una nena una mica reservada… va acostar-se al Jeffer i li va fer un petó! Se’m va posar la pell de gallina. “Ostres!” – vaig pensar-“jo ho hagués fet fatal! La Clara sí que està ajudant al Jeffer a ser més autònom i a créixer...”. I és que els nens ja en saben molt més que nosaltres!  Gràcies Tere, gràcies Olga, per ajudar-nos a descobrir tantes coses en els nostres fills!  Joana. Pere Pujolàs (2015)

17 Per acabar: Tres pensaments finals
“El somni d’una sola persona no passarà mai de ser un somni. En canvi, un somni compartit pot ser el començament d’una bella realitat”. (Helder Càmara) 1 “L’educació que donem als estudiants demà, no pot ser millor de la que somiem avui” (Marsha Forest). 2 “Gràcies a la dedicació de persones interessades per aquest tema, el somni de l’ensenyament inclusiu i dels avenços cap a una societat inclusiva està esdevenint una realitat en molts llocs arreu del món. Però com en tots els somnis dignes de ser assolits, hi ha hagut i continua havent-hi molts reptes i barreres. Els reptes i les barreres no són raons insalvables per deixar de perseguir un somni, però són problemes que cal solucionar” (Susan Bary Stainback). 3 Per tant, dediquem-nos tots plegats a això: a solucionar els problemes que la inclusió planteja en forma de reptes i barreres, i deixem, d’una vegada per sempre, de considerar que la inclusió és el problema! Moltes gràcies! Pere Pujolàs (2015)