L’ofec econòmic de la Generalitat

Presentación del tema: "L’ofec econòmic de la Generalitat"— Transcripción de la presentación:

1 L’ofec econòmic de la Generalitat

2 + Què és l’ofec econòmic? Situació financera extrema en la qual:
La Generalitat no pot fer front a les necessitats de tresoreria del dia a dia Retards en els pagaments a farmàcies, retards en els pagaments de les nòmines dels funcionaris, necessitat de recórrer al FLA (Fondo de Liquidez Autonómico) La Generalitat es veu obligada a fer una reducció dràstica de la despesa Retallades +

3 Com m’afecta l’ofec econòmic?
Les retallades en serveis essencials afecten la vida de les persones Sanitat: llistes d’espera, encariment sanitat i medicaments, supressió de serveis (teràpies, vacunacions...), supressió de material, exclusió de prestacions (ortopèdiques...). Educació: reducció de plantilles, disminució de mitjans, supressió d’activitats... Tercer sector: desatenció progressiva, d’aturats de llarga durada, joves que han fracassat a l’escola, perceptors de la PIRMI, discapacitats físics, psíquics i sensorials, persones amb trastorns mentals, etc.

4 Causes de l’ofec econòmic
Causes conjunturals: Crisi econòmica Sostre de dèficit pressupostari Manca d’accés als mercats de deute Causes estructurals: El dèficit fiscal

5 Causa 1: la crisi econòmica
La reducció de l’activitat econòmica comporta una baixada dels ingressos que obté la Generalitat a través dels impostos i transferències Menys ingressos = menys capacitat de donar serveis (retallades) Exercici 2009 Exercici 2011 M€ M€ M€ Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement

6 CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS
Causa 2: el sostre de dèficit pressupostari Sostre de dèficit del 2,2% Tenint en compte que les CCAA són responsables d’un 36% de la despesa pública, seria lògic que assumissin un 36% del sostre de dèficit Per al 2013: 2,2% del 6,3% total Però el Gobierno de España concedeix només el 1,2% de dèficit per a les CCAA Acceptar aquest sostre del 1,2% de dèficit per la Generalitat implicaria haver de fer 2.000M€ de retallades addicionals DESPESES 2.000 milions d’Euros Sostre de dèficit del 1,2% INGRESSOS CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS

7 On estaríem obligats a fer les retallades addicionals?
Donat que el 75% del pressupost de la Generalitat el 2012 es dedicava a sanitat, educació i polítiques socials*... ... si s’ha de tornar a retallar s’afectarà per força el moll de l’ós de l’estat del benestar *Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement El % està calculat sobre el total de despesa sense incloure el deute públic

8 On estaríem obligats a fer les retallades addicionals?
Per això no es pot acceptar fer uns pressupostos sota un sostre de dèficit injust

9 Causa 3: la manca d’accés als mercats de deute
Quan algú gasta més del que ingressa (dèficit pressupostari), necessita demanar diners per poder fer front als pagaments Actualment, la única via d’accés al crèdit que té oberta la Generalitat és el Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) FLA

10 CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS
L’estafa del FLA Els diners que el Gobierno presta a la Generalitat a través del FLA procedeixen: D’impostos recaptats a Catalunya De deute públic espanyol que s’acabarà pagant en bona part amb impostos recaptats a Catalunya Amb el FLA no fan més que deixar-nos en préstec diners que són nostres, però a més cobrant un interès superior al que paga l’estat Espanyol als mercats de deute internacional CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS

11 I què té a veure això amb l’ofec?
El deute de la Generalitat i els seus interessos es van menjant una part cada cop major del pressupost (13,4% del total el 2012*) Això fa que quedin encara menys fons disponibles per a la resta de partides Els interessos que ens cobren pels nostres propis diners, ens acaben obligant a retallar encara més el nostre estat del benestar *Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement

12 CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS
Causa 4: el dèficit fiscal Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic: 8% del PIB de mitjana en els darrers 25 anys 8,5% del PIB el 2010 = milions d’euros Amb el mètode de càlcul del flux benefici, el dèficit fiscal segueix sent del 5,8% CLICA AQUÍ PER SABER-NE MÉS Font: Diari ARA, en base a “Anàlisi econòmica del procés d’independència de Catalunya” de Núria Bosch

13 Això és una “quota de solidaritat” normal?
El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat Font: Diari ARA, en base a “Anàlisi econòmica del procés d’independència de Catalunya” de Núria Bosch

14 Qui paga, mana? Catalunya aporta a Espanya un 50% més que Alemanya a la UE en termes absoluts, i 18 vegades més en termes relatius Amb aquesta aportació Alemanya controla la UE, mentre que Catalunya ni tan sols aconsegueix infraestructures tan bàsiques com l’Eix Mediterrani En Milions d’Euros En % del PIB Aportació mitjana anual d’Alemanya a la UE ( ) 10.397 0,4% Aportació mitjana anual de Catalunya a Espanya ( ) 15.640 7,8% Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda i la Unió Europea

15 Ingressos addicionals
Què té a veure això amb l’ofec? Ingressos addicionals M€ Despeses addicionals 2.000 M€ L’eliminació del dèficit fiscal comportaria un augment substancial d’ingressos, encara que també un petit augment de despesa per pagar serveis centrals Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

16 Què té a veure això amb l’ofec?
Superàvit pressupostari M€ Amb tot, la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari Dèficit pressupostari 3.800 M€ Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

17 Què té a veure això amb l’ofec?
Amb un superàvit pressupostari de M€, la Generalitat no només no hauria de fer noves retallades sinó que: Es podrien eliminar les retallades fetes en exercicis anteriors Sobrarien diners per invertir en polítiques destinades al creixement econòmic i en favor de l’ocupació Facilitar el crèdit a les empreses mitjançant l’ICF Ajudes a la contractació Infraestructures: Eix Mediterrani, ampliació del Port de Barcelona, etc.

18 CONCLUSIONS La Generalitat de Catalunya viu immersa en una situació d’ofec financer que afecta els interessos de tots el Catalans Aquesta situació està provocada per causes conjunturals, alguna fora del control del govern central (crisi econòmica), però altres conseqüència de les seves decisions polítiques (repartiment del sostre de dèficit o accés al FLA) Però més enllà de la conjuntura, Catalunya pateix un problema estructural anomenat dèficit fiscal. Aquesta és la mare dels ous de veritat! Sense dèficit fiscal, no només no caldrien retallades sinó que a més es podria invertir en polítiques destinades a fomentar el creixement econòmic

19 CONCLUSIONS Donat que no hi ha cap mena de voluntat política des d’Espanya per posar remei a aquesta situació la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA és ECONÒMICAMENT VIABLE NECESSÀRIA URGENT! CLICA AQUÍ PER ACABAR

20 ANNEXOS

21 El que cal saber sobre el sostre del dèficit pressupostari

22 Dèficit pressupostari
Què és el dèficit pressupostari? Situació en què una administració preveu tenir més despeses que ingressos durant un exercici DESPESES Dèficit pressupostari INGRESSOS

23 Què és el sostre de dèficit?
És el % màxim de dèficit que es permet tenir a una administració, és a dir quant de més pot gastar sobre el que ingressa DESPESES Retallades Sostre de Dèficit INGRESSOS

24 Per què es fixa aquest sostre?
Un dèficit massa elevat i continuat en el temps és insostenible i acaba abocant l’administració a la fallida No pots gastar més del que ingresses de forma sostinguda

25 Però si el dèficit és dolent, per què es permet?
Un ajustament massa brusc és contraproduent perquè atura encara més l’activitat econòmica En situacions conjunturals de caiguda d’ingressos (com l’actual crisi), el dèficit 0 implicaria retallar serveis públics que sí són sostenibles a llarg termini un cop la situació econòmica (i per tant la recaptació d’impostos) s’ha normalitzat NO CAL RETALLAR-HO TOT

26 Qui fixa el sostre de dèficit?
La UE el fixa als països membres El govern central reparteix al seu torn el dèficit que li autoritza la UE entre l’administració central, la seguretat social, els governs autonòmics i els ajuntaments

27 Què és el repartiment asimètric?
La UE no fixa el mateix sostre de dèficit a tots els països, sinó que té en compte les circumstàncies i necessitats particulars de cadascun El govern espanyol pot fer el mateix entre administracions o entre les diferents CCAA

28 És just el repartiment del dèficit Admó. Central - CCAA?
NO En canvi la admó. central es concedeix un sostre de dèficit del 5,1% (81% del total), deixant només l’1,2% de dèficit (19% del total) per a les CCA La admó. central fa el 51% del total de la despesa pública; les CCAA el 36%

29 Què comporta aquesta injustícia?
Per al govern central: al quedar-se més dèficit del que li correspondria, no fa els ajustos estructurals que hauria de fer (ministeris redundants, despesa en defensa, etc.) Per a les comunitats autònomes i ens locals: al poder tenir menys dèficit del que els pertocaria, es veuen obligats a retallar més enllà de l’estrictament necessari en partides bàsiques com educació o sanitat

30 És just que totes les CCAA tinguin el mateix sostre de dèficit??
NO No totes les CCAA tenen les mateixes competències transferides, per tant no totes necessiten gastar el mateix Per exemple, la Generalitat dedica el 7% del seu pressupost al finançament de la policia i les presons, competències que la majoria de comunitats autònomes no tenen transferides *Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement El % està calculat sobre el total de despesa sense incloure el deute públic

31 Han de tenir el mateix sostre de dèficit totes les CCAA?
A MÉS... Hi ha CCAA que aporten diners a la resta, mentre que altres reben diners de la resta No té sentit demanar el mateix esforç a qui a més de pagar les seves factures, ajuda a pagar les dels demés

32 Quin és el dèficit de les CCAA?
Aparentment sembla que Extremadura sigui la CA amb millor control del dèficit pressupostari Catalunya presentava la quarta pitjor xifra de dèficit pressupostari al tancar el 2012 *Font: Ministerio de Economía y Hacienda

33 Però, si tenim en compte la “solidaritat” entre CCAA...
Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB Font: Ministerio de Economia y Hacienda * Per a Catalunya la xifra és la del 2010, per a la resta de comunitats les darreres xifres publicades són les corresponents al Des d’aleshores cap govern les ha volgut tornar a publicar

34 ... com queda el dèficit real?
Si no hi haguessin transferències entre territoris, Extremadura passaria a ser la comunitat amb major dèficit, mentre que Catalunya tindria superàvit pressupostari i no hauria de fer retallades * Les xifres de dèficit han estat ajustades amb les de les balances fiscals, de manera que obtenim quin seria el dèficit pressupostari de cada CA si no hi haguessin transferències entre territoris. La consistència en el temps dels resultats de les balances fiscals fa que sigui una aproximació raonable encara que s’utilitzin les dades del 2005.

35 El que cal saber sobre el sostre del dèficit pressupostari
Ara ja saps... El que cal saber sobre el sostre del dèficit pressupostari CLICA AQUÍ PER TORNAR A LA PRESENTACIÓ

36 El que cal saber sobre l’estafa del FLA

37 Què és el FLA? El Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) és una línia de crèdit que el govern central posa a disposició de les diferents comunitats autònomes quan aquestes tenen problemes per fer front a les seves necessitats de tresoreria (pagaments) FLA

38 Com funciona el FLA? La comunitat autònoma sol·licitant és compromet a complir el sostre de dèficit imposat, obrint la porta a una intervenció si no ho fa Crèdit a tornar a 10 anys (amb possibilitat de dos de carència) a un tipus d’interès del 5,5%

39 D’on surten els fons del FLA?
De la tresoreria de l’Estat ? Fabrica els diners? NO, la caixa està buida. L’Estat no té diners en reserva NO, el Banco de España no té potestat per fer-ho. Només ho pot fer el Banc Central Europeu

40 Aleshores, d’on surten els fons del FLA?
La primera font d’ingressos per l’estat és la recaptació d’impostos. Si tenim en compte que a Catalunya l’estat recapta molt més del que hi gasta (l’anomenat dèficit fiscal, que ascendia a M€ el 2010*) I que la Generalitat el 2013 ha demanat M€ del FLA Podem concloure que els diners que la Generalitat ha rebut en préstec del FLA realment són nostres *Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement

41 Aleshores, d’on surten els fons del FLA?
La segona font d’ingressos per l’estat és la l’emissió de deute públic Si tenim en compte que el Tesoro està col·locant deute a 10 anys a menys del 4,5%* mentre que el FLA el deixa a les CCAA al 5,5% Veiem que l’estat fa negoci amb els préstecs a les CCAA quedant-se més d’un 1% de diferencial d’interès A més, aquest deute públic s’haurà de tornar amb els ingressos corrents de l’estat, els impostos futurs, de manera que l’acabarà pagant el nostre dèficit fiscal dels propers anys *El bo espanyol a 10 anys es pagava a 4,419% el

42 L’estafa del FLA Per tant: L’Estat espanyol no aporta RES a Catalunya O ho treu de Catalunya l’any en curs o ho traurà de Catalunya els propers anys mitjançant el dèficit fiscal I a més imposant interessos superiors als que paga en els mercats de deute internacional CONCLUSIÓ: amb el FLA l’estat espanyol no només no fa cap favor a Catalunya, sinó que a més fa negoci amb un diferencial d’interessos cobrats sobre els nostres propis diners

43 Ara ja saps... El que cal saber sobre l’estafa del FLA
CLICA AQUÍ PER TORNAR A LA PRESENTACIÓ

44 El que cal saber sobre el dèficit fiscal

45 Què és la balança fiscal?
Diferència entre els impostos que paguen les persones i empreses d’un territori IRPF ,Seguretat Social... IVA, Societats, Impostos especial (benzina...) I els Serveis, Infraestructures, Pensions... que reben... El que rebem Impostos que paguem Resta d’impostos IRPF IVA Serveis Infraestructures Transferències

46 Infraestructures i Serveis
Què és el dèficit fiscal? El dèficit fiscal es dona quan la balança presenta un saldo negatiu: Els impostos que es paguen són majors que els serveis i transferències que es reben En cas contrari parlem de superàvit fiscal El que rebem Impostos que paguem Resta d’impostos IRPF IVA Infraestructures i Serveis Transferències Dèficit fiscal

47 Segons com imputem la despesa Segons si contemplem el dèficit
Per què sempre hi ha un ball de dades al parlar del tema? Hi ha 4 maneres de calcular el resultat de la balança fiscal: Segons com imputem la despesa Segons si contemplem el dèficit Mètode del Flux Benefici Contemplat: Balances neutralitzades Mètode del Flux Monetari No contemplat: Balances no neutralitzades

48 Segons com imputem la despesa Segons si contemplem el dèficit
Quina s’utilitza més? En principi es pot utilitzar la que es vulgui sempre que es tingui clar què mesura cadascuna... ... però els EEUU, Canadà, Austràlia i la UE utilitzen el mètode del Flux Monetari amb el dèficit neutralitzat per mesurar les transferències entre estats membres Segons com imputem la despesa Segons si contemplem el dèficit Mètode del Flux Benefici Contemplat: Balances neutralitzades Mètode del Flux Monetari No contemplat: Balances no neutralitzades

49 Per què? Perquè és la que reflexa de forma més objectiva els fluxos de riquesa entre regions, presents i futurs Vegem-ho amb un exemple: El Museo del Prado es finança dels pressupostos generals de l’estat Per tant es paga amb els impostos de tots els espanyols

50 Com imputa cada mètode aquesta inversió de l’estat?
Mètode del Flux benefici Considera el Prado un bé d’interès general del qual tots els espanyols se’n poden beneficiar Per tant, imputa la inversió feta al Prado per l’administració central a totes les CCAA tot i que el benefici econòmic de les mateixes es quedi a Madrid

51 La trampa del Flux benefici
Per què els contraris a la independència sempre utilitzen aquesta metodologia quan des dels EEUU fins la UE prefereixen el Flux monetari? Perquè és un mètode d’imputació arbitrari: Tant sobre què és d’ ”interès general” Com sobre els criteris d’imputació als territoris: Població? PIB? Superfície? Què volen aconseguir utilitzant aquest mètode? Dissimular els beneficis donats de forma arbitrària a Madrid per ser capital de l’estat Millorar de forma artificial els saldos de les balances de la resta de CCAA per a què no es queixin

52 Com imputa cada mètode aquesta inversió de l’estat?
Mètode del Flux monetari La inversió feta al Prado genera ocupació i activitat econòmica (proveïdors, turisme, etc.) a Madrid Per tant, s’imputa la inversió feta al Prado per l’administració central a la comunitat de Madrid És un mètode totalment objectiu de valorar l’impacte econòmic de la redistribució de fons feta per l’estat

53 El fals punt feble del Flux monetari
Alguns critiquen l’ús el mètode del Flux monetari al·legant que hi ha “serveis centrals” que sí beneficien realment al conjunt de CCAA Diuen que el mètode del Flux monetari no contempla aquesta “prestació de serveis” feta centralment Però en la seva crítica confonen la balança fiscal d’un territori (Catalunya), amb la de la seva administració (la Generalitat)

54 El fals punt feble del Flux monetari
En cas d’independència, la Generalitat hauria d’assumir la despesa dels “serveis centrals” que volgués mantenir i que actualment es paguen des de l’administració central Per tant, és cert que no es pot interpretar literalment el resultat de les balances fiscals calculades pel mètode del Flux monetari com el saldo positiu que tindria per a la Generalitat la independència de Catalunya Però per altra banda, aquesta nova despesa per a la Generalitat generaria més activitat econòmica i ocupació addicional a Catalunya Per tant, sí es pot interpretar el resultat del càlcul pel Flux monetari com el saldo positiu que tindria per al país i el conjunt dels seus ciutadans, que és el que realment importa

55 El fals punt feble del Flux monetari
Vegem-ho amb un nou exemple: La base aèria de Torrejón de Ardoz es finança dels pressupostos generals de l’estat Per tant es paga amb els impostos de tots els espanyols La base presta servei als ciutadans de totes les CCAA Però per molt que la base presti servei a tots els espanyols, la inversió que s’hi fa només genera activitat econòmica i ocupació a Torrejón de Ardoz i rodalies En cas d’independència, si la Generalitat volgués mantenir una força aèria pròpia, hauria d'incórrer en una despesa addicional, però aquesta despesa generaria activitat econòmica i ocupació amb una nova base aèria a Catalunya

56 La neutralització del dèficit
Quan l’estat gasta més del que ingressa genera dèficit públic El dèficit públic obliga l’estat a endeutar-se per poder fer front a les seves despeses Aquest deute públic s’haurà de tornar més endavant amb els corresponents interessos

57 Transferències i Serveis
Com imputa cada mètode el dèficit públic? Balances fiscals neutralitzades El dèficit es contempla com part de la recaptació, a compte dels impostos futurs que serviran per pagar el deute públic emès per finançar-lo Per tant, s’imputa a les diferents CCAA de manera proporcional a la seva contribució a les arques de l’estat Treballa amb un balanç quadrat Despesa Recaptació Dèficit Impostos Transferències i Serveis Infraestructures

58 Transferències i Serveis
Com imputa cada mètode el dèficit públic? Balances fiscals no neutralitzades No contempla el dèficit públic No té en compte que el dèficit obliga l’estat a endeutar-se i que aquest deute s’haurà de pagar Per tant, imputa a les diferents CCAA un total de despesa major que la recaptació Treballa amb un balanç desquadrat Despesa Recaptació Transferències i Serveis Infraestructures Impostos

59 Transferències i Serveis
La trampa de no neutralitzar les balances fiscals Quin interès pot tenir algú en mostrar balances fiscals no neutralitzades? Al imputar a les diferents CCAA un total de despesa major que la recaptació es millora de forma artificial els saldos de les balances de totes les CCAA per a què no es queixin Despesa Recaptació Transferències i Serveis Infraestructures Impostos

60 Dèficit fiscal de Catalunya
Mètode del Flux monetari neutralitzat L’únic moment històric on ha estat menor coincideix amb els governs en minoria del darrer govern González i el primer govern Aznar MADRID NOMÉS HA AFLUIXAT L’OFEC QUAN HA NECESSITAT ELS VOTS DE CiU PER GOVERNAR Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic situat a l’entorn del 8% del PIB, xifra que no han reduït ni els successius canvis en el sistema de finançament, ni les alternatives de govern a Madrid o la Generalitat NO HI HA CAP MENA DE VOLUNTAT POLÍTICA DE CANVIAR-HO Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement

61 Això és una “quota de solidaritat” normal?
El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat Fins i tot aplicant el mètode del Flux de benefici, el dèficit fiscal resultant segueix estant molt per sobre dels estàndards internacionals (5,8% del PIB el 2010) Font: Diari ARA, en base a “Anàlisi econòmica del procés d’independència de Catalunya” de Núria Bosch

62 Qui paga, mana? Catalunya aporta a Espanya un 50% més que Alemanya a la UE en termes absoluts, i 18 vegades més en termes relatius Amb aquesta aportació Alemanya controla la UE, mentre que Catalunya ni tan sols aconsegueix infraestructures tan bàsiques com l’Eix Mediterrani En Milions d’Euros En % del PIB Aportació mitjana anual d’Alemanya a la UE ( ) 10.397 0,4% Aportació mitjana anual de Catalunya a Espanya ( ) 15.640 7,8% Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda i la Unió Europea

63 Madrid també apareix com a contribuent net
Qui hi guanya i qui hi perd amb aquesta transferència de fons? Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB Madrid també apareix com a contribuent net Font: Ministerio de Economia y Hacienda * Per a Catalunya la xifra és la del 2012, per a la resta de comunitats les darreres xifres publicades són les corresponents al Des d’aleshores cap govern les ha volgut tornar a publicar

64 Però si rasquem una mica...
Les úniques CCAA que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid Font: Instituto Nacional de Estadística

65 ... Madrid sempre hi guanya
Font: La Vanguardia 30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid

66 CONCLUSIONS El sistema de càlcul de balances fiscals més objectiu és el del Flux monetari amb dèficit neutralitzat Aquest sistema mostra que Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic al voltant del 8% del seu PIB El dèficit fiscal del 2010 va ser de M€ Això equival a 2.200€ per cada català, quantitat que seria suficient per DOBLAR EL PRESSUPOST DE SANITAT I EDUCACIÓ QUE TENIM ACTUALMENT

67 Ara ja saps... El que cal saber sobre el dèficit fiscal
CLICA AQUÍ PER TORNAR A LA PRESENTACIÓ

68 Fes-te soci de l’Assemblea Necessitem la teva força !
Amplia la informació i segueix-nos a : per-la-Independència/ Fes-te soci de l’Assemblea Necessitem la teva força !