ESQUEMA RECURSOS INTERNET.

Presentación del tema: "ESQUEMA RECURSOS INTERNET."— Transcripción de la presentación:

1 ESQUEMA RECURSOS INTERNET

2 Esquema de continguts L’enllaç químic Per què s’uneixen els àtoms?
La naturalesa de l’enllaç químic Teoria de l’enllaç entre àtoms La xarxa cristal·lina Molècules Enllaç iònic Propietats dels compostos iònics Representació de Lewis Excepcions a la regla de l’octet Enllaç covalent Enllaç covalent datiu Cristalls covalents Estructures ressonants Estructures cristal·lines atòmiques Enllaç metàl·lic Geometria de les molècules Propietats de les substàncies metàl·liques Polaritat dels enllaços Polaritat de les molècules Enllaç dipol-dipol Enllaços en què participen molècules Enllaç d’hidrogen Enllaç dipol instantani - dipol induït

3 Recursos per a l’explicació de la unitat
La naturalesa de l’enllaç químic Teoria de l’enllaç entre àtoms Enllaç iònic La xarxa cristal·lina Propietats dels compostos iònics Enllaç covalent Molècules Representació de Lewis Excepcions a la regla de l’octet Estructures ressonants Geometria de les molècules Polaritat dels enllaços Polaritat de les molècules Cristalls covalents Enllaç metàl·lic WEB Propietats de les substàncies metàl·liques Enllaç dipol-dipol Enllaç d’hidrogen Enllaç dipol instantani -dipol induït

4 La naturalesa de l’enllaç químic
Les molècules s’orienten i s’enllacen per interaccions de tipus elèctric. H H H2 Representació del núvol d’electrons d’àtoms d’hidrogen separats i de la molècula d’hidrogen, H2. Distància d’enllaç

5 X La naturalesa de l’enllaç químic H H H2
Les molècules s’orienten i s’enllacen per interaccions de tipus elèctric. X H H H2 Representació del núvol d’electrons d’àtoms d’hidrogen separats i de la molècula d’hidrogen, H2. Distància d’enllaç

6 Teoria de l’enllaç entre àtoms. Regla de l’octet
Els àtoms s’enllacen entre ells per aconseguir vuit electrons al seu nivell de valència. I per això se’n diu la regla de l’octet.

7 Enllaç iònic L’enllaç és fruit de l’atracció entre ions de signe oposat.

8 La xarxa cristal·lina Halita (sal comuna) Índex de coordinació (rútil)
(blenda) (fluorita)

9 X La xarxa cristal·lina Halita L’índex de coordinació
del NaCl és 6; però és el mateix per al Na i per al Cl. X (sal comuna) Índex de coordinació (rútil) (blenda) (fluorita)

10 Propietats dels compostos iònics
Quan es colpeja, el cristall iònic es trenca. Els compostos iònics es dissolen en aigua

11 Propietats dels compostos iònics
Si l’energia de les molècules d’aigua que envolten l’ió compensa l’energia que cal per trencar el cristall o l’energia de xarxa o energia reticular, l’ió es dissol i passa a l’aigua en forma d’ió hidratat o solvatat; és a dir, envoltat de molècules d’aigua. TORNA

12 Enllaç covalent Cristall (SiO2) de quars format per una estructura gegantina d’àtoms de Si i O units per enllaços covalents.

13 Molècules L’enllaç es produeix perquè els electrons compartits són atrets pels nuclis dels dos àtoms La pirita és un mineral de ferro. És un compost; no són àtoms de ferro aïllats.

14 Representació de Lewis

15 BF3 SF6 Excepcions a la regla de l’octet
L’àtom de B tan sols té 3 electrons al seu nivell de valència. Per tant, només pot formar 3 enllaços covalents. L’àtom de S té 6 electrons al seu nivell de valència i els pot utilitzar per formar 6 enllaços covalents. SF6

16 Àtom donador → Àtom acceptor
Enllaç covalent datiu Àtom donador → Àtom acceptor L’ió hidroni es forma quan una molècula d’aigua capta un protó, H+. L’ió amoni (NH4+ ) es forma quan una molècula d’amoníac capta un protó, H+.

17 Estructures ressonants
La molècula de SO2 es pot escriure de les dues maneres. Estructures resonants de l’O3 (ozó)

18 Geometria de les molècules
Dues esferes tenen una disposició lineal. Sis esferes adopten una disposició octaèdrica Quatre esferes es disposen tetraèdricament. Cinc esferes adopten una disposició bipiramidal trigonal. Tres esferes adopten una ordenació trigonal. La geometria de la molècula coincideix. La geometria de la molècula no coincideix.

19 X Geometria de les molècules
Dues esferes tenen una disposició lineal. Sis esferes adopten una disposició octaèdrica Quatre esferes es disposen tetraèdricament. Cinc esferes adopten una disposició bipiramidal trigonal. La geometria de la molècula coincideix amb la disposició a l’espai de les parelles d’electrons perquè tots participen de l’enllaç. Tres esferes adopten una ordenació trigonal. La geometria de la molècula coincideix. La geometria de la molècula no coincideix.

20 X Geometria de les molècules
Dues esferes tenen una disposició lineal. Sis esferes adopten una disposició octaèdrica Quatre esferes es disposen tetraèdricament. La geometria de la molècula no coincideix amb la disposició dels àtoms perquè no tots els parells d’electrons són enllaçants. Cinc esferes adopten una disposició bipiramidal trigonal. Tres esferes adopten una ordenació trigonal. La geometria de la molècula coincideix. La geometria de la molècula no coincideix.

21 Polaritat dels enllaços
Representació d’un enllaç covalent

22 Polaritat de les molècules

23 Cristalls covalents O C Si Sílice Diamant Grafit

24 Enllaç metàl·lic Els electrons de tots els àtoms se situen al voltant dels nuclis de manera deslocalitzada. cations electrons

25 Propietats de les substàncies metàl·liques
Sòlides a temperatura ambient. Punt de fusió alt. Condueixen bé la calor i l’electricitat. Dúctils i mal·leables. Es poden ratllar i deformar pels cops.

26 Enllaç dipol-dipol Com més gran sigui la separació de càrregues dins la molècula, més gran és el dipol.

27 Enllaç d’hidrogen Estats físics de l’aigua

28 Enllaç d’hidrogen X Estats físics de l’aigua

29 Enllaç dipol instantani - dipol induït
Enllaç ió-dipol En una solució d’un compost iònic, els hidrògens de les molècules d’aigua se situen envoltant l’anió

30 Enllaços d’interès L'enllaç químic PASSA AL WEB