TEMA 7: LES FORMES ESTRUCTURALS

Presentación del tema: "TEMA 7: LES FORMES ESTRUCTURALS"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 7: LES FORMES ESTRUCTURALS
DE L'ORGANITZACIÓ Models mecànics i orgànics. L'estructura simple. L'estructura funcional. L'estructura divisional. L'estructura matricial. L'organització en xarxa. OBJECTIUS D'APRENENTATGE DEL TEMA: Poder diferenciar en una estructura característiques pròpies de models organitzatius burocràtics i orgànics. Conèixer i entendre l'evolució estructural que una organització pot i sol seguir al llarg de la seua vida. Definir i saber identificar les diferents formes estructurals que pot adoptar una organització: estructura simple, funcional, divisional, matricial i en xarxa. 1

2 TIPUS D'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
MAPA CONCEPTUAL TIPUS D'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PRIMÀRIES OPERATIVES NOUS ENFOCAMENTS EN XARXA SIMPLE ACORDS DE COOPERACIÓ POCA COMPLEXITAT ORGANITZATIVA ORGÀNICA ADAPTACIÓ MÚTUA XARXA ESTABLE ALIANÇA ESTABLE MATRICIAL FLEXIBILITAT XARXA INTERNA MERCAT INTERN CADENA DE COMANDAMENT MÚLTIPLE EFICIÈNCIA XARXA DINÀMICA ALIANÇA TEMPORAL FUNCIONAL NORMALITZACIÓ DEPARTAMENTALITZACIÓ FUNCIONAL BUROCRÀTICA DIVISIONAL DEPARTAMENTALITZACIÓ BASADA EN MERCATS

3 7.1 MODELS MECÀNICS I ORGÀNICS
FACTOR DE CONTINGÈNCIA ENTORN ESTRATÈGIA ESTRUCTURA ENTORNS ESTABLES ENTORNS DINÀMICS ORGÀNIQUES BUROCRÀTIQUES Alta especialització Relacions jeràrquiques rígides Deures fixos Alta Normalització Estructures altes Canales formals comunicació Centralització d'autoritat Cohesió amb càstigs i premis Equips multidisciplinaris Col·laboració horitzontal i vertical Deures adaptables Baixa Normalització Estructures planes Comunicació informal (adaptació mútua)‏ Descentralització d'autoritat Cohesió compartint valors EFICIÈNCIA FLEXIBILITAT

4 EVOLUCIÓ DE LES FORMES ORGANITZATIVES
ESTRUCTURA SIMPLE CREATIVITAT ESTRUCTURA FUNCIONAL ESTABILITAT (DIRECCIÓ)‏ DIRECCIÓ GENERAL PRODUCCIÓ COMERCIAL FINANCER PRODUC. Adm COMPRES CRISI DE LIDERATGE EMPRENEDOR VENDES D’AUTONOMIA CRISI MENOR ESTRUCTURA DIVISIONAL DELEGACIÓ DIRECCIÓ GENERAL MÀRQUETING FINANCER D. ALIMENTACIÓ D. NETEJA DE LA LLAR D. GELATS EDAT COMPLEXITAT ORGANITZATIVA CONTROL CRISI DE MAJOR ESTRUCTURA EN XARXA COL·LABORACIÓ ESTRUCTURA MATRICIAL COHESIÓ (COORDINAC.)‏ SOCI DIRECCIÓ GENERAL CRISI DE REGLES PRODUCCIÓ MÀRQUETING FINANCES CONFIANÇA PROJECTE 1 PROJECTE 2

5 7.2. L'ESTRUCTURA SIMPLE CREATIVITAT
Pròpia de l'inici de desenvolupament de l'organització Empreses joves o menudes i negocis sense ànsies de créixer Aplicabilitat en entorns simples però dinàmics La propietat del negoci coincideix amb la direcció (EMPRENEDOR)‏ ESTRUCTURA ORGANITZATIVA FLEXIBLE POCA ELABORACIÓ ORGANITZATIVA: Escassa especialització de llocs Ampli àmbit de control Escàs ús de la departamentalització Autoritat centralitzada en emprenedor Poc ús de la normalització Coordinació: SUPERVISIÓ DIRECTA CREATIVITAT PRODUCCIÓ VENDES ADM. COMPRES EMPRENEDOR AVANTATGES Agilitat en la presa de decisions Ràpida adaptació als canvis Estructura de baix cost INCONVENIENTS La seua aplicabilitat a empreses de certa grandària L'excessiva dependència de l'emprenedor Concentració de riscos en l'emprenedor

6 7.3. L'ESTRUCTURA FUNCIONAL
Empreses que atenen mercats no massa diferenciats (no diversificats)‏ Departamentalización per funcions (TEMA 6)‏ Disseny burocràtic: jerarquia i normalització de processos Luis Rodríguez Director organització Esteban López Director producció Matilde Sancho Directora R.H. Carmen Rubio Directora comercial Manuel Sánchez Director financer Osvaldo Giménez Director I+D+i Rosa García Direcció general Ramiro Castro Secció confecció Pedro Ibáñez Secció etiquetatge Fernando Pérez Secció inspecció AVANTATGES Estructura eficient (alt volum de producció a baix cost)‏ Apta per a entorns predictibles (estables)‏ INCONVENIENTS No és apta per a diversitat de productes (estructura inflexible)‏ Costos de coordinació entre departaments La no utilització de la capacitat màxima de producció

7 7.4. L'ESTRUCTURA DIVISIONAL
Empreses que segueixen estratègies de diversificació Departamentalització sobre la base del mercat (TEMA 6)‏ Rosa García Direcció general La matriu actua com una CENTRAL D'INVERSIONS: Defineix l'estratègia corporativa Coordina i controla les divisions Proporciona suport a les divisions Luis Rodríguez Màrqueting corporatiu Carmen Rubio R.H. Manuel Sánchéz Compres Osvaldo Giménez Financer i control de gestió Antonio Pérez Assumptes jurídics Rosa Lafuerza Administració i sistemes Eduardo Sánchez D. divisió alimentació Matilde Sancho D. divisió neteja de la llar Esteban López D. divisió gelats i congelats DIVISIONS O FILIALS PER MERCATS (unitats estratègiques de negoci): Disposen d'un responsable de divisió Cada divisió disposa d'autonomia per operar al seu mercat La divisió elabora la seua pròpia estratègia de negoci S'avalua cada divisió segons el rendiment (normalització de resultats)‏ L'estructura de cada divisió sol ser per funcions D. producció D. finances D. R.H. D. màrqueting D. zona A D. zona B

8 AVANTATGES Flexible per adaptar-se al mercat Capacitat d'innovació Capaç per operar en mercats relacionats La transferència d'experiència entre divisions INCONVENIENTS No opera bé en mercats no relacionats El control sobre les filials elimina la innovació i l'assumpció de riscos Multiplicitat d'activitats i recursos

9 MATRIU 7.5. L'ESTRUCTURA MATRICIAL CADENA DE COMANDAMENT MÚLTIPLE
Direcció general CENTRES DE COST PROJECTE 2 PROJECTE 1 PROJECTE 3 producció màrqueting finances I+D+i sistemes compres CENTRES DE BENEFICI MATRIU DEPARTAMENTALITZACIÓ PER MERCATS Part dinàmica de l'organització Foment d'innovació i creativitat FLEXIBILITAT DEPARTAMENTALITZACIÓ FUNCIONAL Part estable de l'organització Economies derivades d'especialització EFICIÈNCIA CADENA DE COMANDAMENT MÚLTIPLE (autoritat compartida)‏ AVANTATGES Capacitat per enfrontar-se a entorns dinàmics Utilització de recursos especialitzats en projectes INCONVENIENTS Possibles confictos d'autoritat Elevats costos d'administració i comunicació

10 7.6. L'ORGANITZACIÓ EN XARXA
Estructura organitzativa que permet conjugar objectius d'eficiència i flexibilitat: S'afavoreix la iniciativa del personal Es potencien les comunicacions formals i informals Les relacions s'estenen a l'exterior de l'empresa COL·LABORACIÓ (ALIANÇA)‏ CONFIANÇA SOCI ÈMFASI EN LA COOPERACIÓ I NO TANT EN LA PROPIETAT TIPUS DE XARXES 1. XARXA ESTABLE 2. XARXA INTERNA 3. XARXA DINÀMICA

11 OUTSOURCING EMPRESA CENTRAL 1. XARXA ESTABLE
REPRODUCCIÓ DE LA LÒGICA FUNCIONAL AMB EMPRESES INDEPENDENTS proveïdor proveïdor proveïdor conveniència competitiva OUTSOURCING EMPRESA CENTRAL activitats de valor TREBALL FLEXIBLE FORÇA DE conveniència competitiva distribuïdor distribuïdor distribuïdor Propi de sectors madurs (tèxtil, calçat, joguet, construcció, etc.)‏ Els partners o socis se CENTREN en activitats que generen valor: Estimula les inversions en activitats estratègiques. Limita els riscos. Permet la utilització òptima dels equips productius. Inhabilitació a partners per operar en uns altres mercats (client únic)‏ Excessiva implicació en els assumptes dels associats PRINCIPALS INCONVENIENTS

12 ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SEGONS CRITERIS DE MERCAT
2. XARXA INTERNA ASSIGNACIÓ DE RECURSOS SEGONS CRITERIS DE MERCAT PROVEÏDOR PROVEÏDOR SEU CENTRAL MERCAT INTERN MERCAT INTERN UEN1 UEN2 UEN3 MERCAT INTERN DISTRIBUÏDOR RELACIONS DE MERCAT DISTRIBUÏDOR PRINCIPALS INCONVENIENTS Excessiva grandària de la xarxa. La manipulació corporativa de les decisions de mercat

13 ALIANCES ESTRATÈGIQUES TEMPORALS D’EMPRESES INDEPENDENTS
3. XARXA DINÀMICA ALIANCES ESTRATÈGIQUES TEMPORALS D’EMPRESES INDEPENDENTS EXCEL·LÈNCIA AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES CONFIANÇA AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES TECNOLOGIA AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES AVANTATGES COMPETITIVES TEMPORALITAT EMPRESES CENTRADES EN LES ACTIVITATS DE PRODUCCIÓ DE VALOR ACORDS DE COOPERACIÓ ENTRE PARTNERS PRINCIPALS INCONVENIENTS Excessiva especialització dels partners Excessiva èmfasi en les condicions contractuals de l'aliança