La realitat en Plató (I)

Presentación del tema: "La realitat en Plató (I)"— Transcripción de la presentación:

1 La realitat en Plató (I)
Dualisme Ontològic MÓN DE LES IDEES Teoria segons la qual hi ha no una única realitat, sinó dues. Un "món sensible" que canvia i es capta pels sentits i un "món intel.ligible" permanent, immutable, perfecte, immaterial, captat per la raó Món Intel.ligible (permanència) Éssers matemàtics Éssers naturals i artificials Món Sensible (canvi) Imatges

2 La realitat en Plató (II)
Món de les Idees El mite de la caverna Idea de Bé Idea d'animal Idea de cavall El mite de la caverna és un exemple que posa Plató per comparar la realitat i la veritat en la seua teoria. La part interna de la caverna simbolitzaria el Món Sensible i el coneixement fals dels sentits, mentre que l'exterior de la caverna fa referència al Món de les Idees i el coneixement vertader de la raó. El sol representaria la realitat màxima: la Idea de Bé Idea de pota Idea de cua Idea de cap Una "idea" és un ésser immaterial, etern, perfecte, immutable, únic, que constituïx la vertadera realitat per a Plató, i que és el model de tots els objectes del Món Sensible. Per exemple, de la única idea d'arbre venen tots els arbres físics, materials. Són les seues còpies imperfectes, ja que al final desapareixen.

3 La veritat en Plató Teoria de la Reminiscència Dualisme Epistemològic
Teoria segons la qual Plató afirma que "conèixer és recordar". La nostra ànima vivia al Món de les Idees i les coneixia totes. Però comet un pecat i cau al Món Sensible, on les oblida. La part racional haurà de dominar les parts irascible i sensitiva per poder recordar-les de nou, a través d'un procés educatiu de 50 anys basat en les matemàtiques i la dialèctica Teoria del coneixement en Plató que defensa que hi ha un coneixement erroni de la realitat, el que ve donat pels sentits. I en canvi, la veritat es troba en el coneixement perfecte que atorga la raó Noésis (ciència) Epistéme (coneixement) Dianoia (pensament matemàtic) Pistis (creença) Dóxa (Opinió) Eikasía (imaginació)

4 La veritat en Descartes
Dubte metòdic Racionalisme: la veritat només es troba en la raó humana 1. SENTITS: Cal dubtar de tot allò que ens presenten els sentits, ja que ens poden enganyar 2. SOMNI: Cal dubtar de la realitat física, ja que és impossible distingir el somni de la vigília 3. GENI MALIGNE: Cal dubtar inclús de les matemàtiques, perquè podria existir un geni maligne que ens estiguera confonent A) EVIDÈNCIA: No acceptar res que no es presente com a clar i indubtable B) ANÀLISI: Descompondre la teoria o concepte en les seues parts més menudes, i tractar d'esbrinar si contenen algun error C) SÍNTESI: Tornar a recompondre la teoria o concepte, ja depurat d'elements dubtosos o falsos D) COMPROVACIÓ: Repassar totes les fases del procés anterior per veure si ens hem precipitat o hem anat massa lents Importància Matemàtiques: MÈTODE TIPUS D'IDEES A. INNATES: Són sempre vertaderes, indubtables. Són les del "pensament", "Déu" (garantia de veritat) i "extensió" B. ADVENTÍCIES: Venen de l'exterior i la seua veritat és garantida per Déu, que no pot permetre que hi haja un geni maligne que ens enganye i confirma la veracitat d'idees sobre objectes externs C. FACTÍCIES: Són sempre falses, fruit d'una combinació inadequada de dues idees adventícies vertaderes per separat Primera veritat indubtable: si dubte, pense, i si pense, aleshores existisc "COGITO, ERGO SUM"

5 La realitat en Descartes
TIPUS DE SUBSTÀNCIES DÉU: aquell ésser que no necessita més que d'ell mateix per existir. Garantix la realitat de tots els altres éssers ÁNIMA: ésser immaterial, etern i immortal. S'identifica amb el pensament, la raó, i és el component principal de l'ésser humà MATÈRIA: ésser del qual estan fets tots els objectes de la natura. Té propietats mesurables Creades per Deú

6 Veritat i tècnica en Ortega
PERSPECTIVISME: Teoria segons la qual no hi ha una única veritat, sinó diverses. Tot depén del punt de vista de cadascú, que varia en funció de les seues circumstàncies vitals LA TÈCNICA EN ORTEGA - És la reforma que l'home imposa a la naturalesa en vista a la satisfacció de les seues necessitats. - Consistix en un esforç per estalviar esforç - Fases de l'acció tècnica: a) Inventar un pla (imaginació) b) Executar eixe pla per a assegurar la satisfacció de les necessitats (bàsiques i supèrflues) c) Aconseguir eixa satisfacció amb el mínim esforç d) Crear possibilitats noves produint objectes que no existixen en la naturalesa (món sobre-natural) e) Obtindre temps d'oci per dur endavant el projecte de vida "L'ésser humà no només vol viure, sinó viure bé" 1. Trobar-se en el "món": món o circumstància és tot allò que ens envolta (natura, objectes, família, gent, clima, etc.) 2. Ocupar-se del món: és la interacció conscient amb la circumstància que ens trobem, amb allò que vivim 3. Inacabada: la vida no està feta. Ens trobem en el món, però sense "manual d'instruccions". És una construcció humana condicionada ("faciendum" "factum") 4. Llibertat: tenim una llibertat limitada, però real, per triar entre les diverses opcions que se'ns presenten 5. Projecte: cadascú decidix, de manera lliure, i en funció de les seues circumstàncies, què i qui vol ser, què fer amb la seua vida 6. Història: tota vida té un caràcter temporal. El passat, el present i el futur ens influixen en l'elecció del nostre projecte de vida VIDA

7 Estadis de la tècnica en Ortega
A. LA TÈCNICA DE L'ATZAR (Prehistòria) - Caracterizada pels descobriments dels invents per casualitat (dimensió màgica natura) - Repertori d'invents molt escàs (llança, canya, foc, roda...). L'ésser humà no és conscient de la seua capacitat tècnica - No hi ha divisió del treball ni especialització. Transmissió del coneixement entre tots els membres B. LA TÈCNICA DE L'ARTESÀ (Edat Antiga i Mitjana) - Factors: sedentarisme; descobriment agricultura, ramaderia; utilització metal.lúrgia - Gran creixement dels actes tècnics. Major dificultat i especialització - Aparició dels gremis i figura de l'artesà. Transmissió tancada del coneixement (mestres/aprenents) - Escassa consciència de tècnica. Hi ha tècnics (especialistes), que seguixen estes fases: * Invenció d'un pla d'activitat, d'un mètode * Execució d'aquest pla C. LA TÈCNICA DEL TÈCNIC (Edat Moderna i Contemporània) - Pas dels tallers a les fàbriques. Separació enginyer/tècnic/obrer - Aparició màquina. Producció en massa i capitalisme. Deshumanització - Profunda especialització, ràpid procés de canvi i innovació. Boom tecnològic - Consciència plena tècnica. Unió entre la ciència i la tècnica: tecnologia