7. La Revolució Soviètica i l’URSS

Presentación del tema: "7. La Revolució Soviètica i l’URSS"— Transcripción de la presentación:

1 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.1. La Rússia tsarista un dels països més endarrerits del continent en els aspectes econòmic, social i polític era Rússia tímides reformes (convocatòria d’una assemblea legislativa (duma) i propostes de reforma agrària) que no foren suficients es caracteritzava per Sant Petersburg, amb una repressió de 300 morts i més de mil ferits propietat agrícola concentrada en mans de la noblesa que portà a els pagesos o vivien endeutats o havien emigrat a les ciutats iniciat a la revolució de 1905 industrialització limitada (algunes zones de la Rússia europea), amb forta concentració empresarial i presència del capital forani en un context de van fer esclatar canvis econòmics, difusió d’idees antiabsolutistes, reivindicacions diverses, la derrota miliar contra el Japó (1904) i la crisi que se’n derivà règim polític autocràtic (govern per decrets i arbitrari), ajudat per la burocràcia i l’exèrcit, i l’església ortodoxa com a puntal ideològic diversos partits i moviments s’hi oposaven com són volia instaurar una societat col·lectivista de base rural i destruir el tsarisme acabar amb el tsarisme i transformar la societat camperola tradicional SR (esserites) populistes (narodniki) volien el qual era un partit liberal de composició burgesa acció directa i terrorisme (com el moviment Terra i Llibertat) KDT (cadets) anarquistes feien servir havia sorgit (1898) entre els obrers de les noves indústries (Plekhanov, Lenin) marxistes (POSDR) la necessitat d’una revolució burgesa menxevics escindit en defensaven la revolució havia de tenir un caràcter socialista i l’havia de dirigir el proletariat bolxevics

2 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.2. La Revolució de febrer descontentament entre la població civil i militar El 23 de febrer de 1917 la ineficàcia de les reformes polítiques i socials empreses des de 1905 en un context de va començar degut a la revolució a Petrograd va posar de manifest desastre militar (derrotes i elevat nombre de víctimes) enfonsament econòmic (descens de la producció agrícola, augment de preus, escassetat d’aliments...) seguí aquest procés demanda social del fi de la guerra i millora de condicions de vida vaga general i amotinament de la guarnició militar intent de cop d’estat de Kornilov (partidari del tsarisme) Kerenski (nou cap de govern) amb l’ajut dels soviets derrotat per després de abdicació del tsar la visió de posar fi al govern provisional i la creació d’un nou poder obrer “Tot el poder als soviets!” (Lenin) expressava la duma, d’acord amb el soviet per part de la victòria de la tesi de Lenin (insurrecció) enfront Kamenev, partidari de continuar la col·laboració amb la resta de partits reformes polítiques i socials convocar una assemblea constituent designació d’un govern provisional prometia augment de la influència bolxevic als soviets després de mantenir Rússia en la guerra volia la tornada de Lenin i les Tesis d’abril convertir la revolució burgesa en revolució del proletariat retirar el suport dels soviets al govern provisional sortida de la guerra prendre el poder per la via insurrecional més pressió social per tal d’abandonar la guerra i aprofundir les reformes va provocar propicià defensant

3 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (1) el moment culminant en la conversió de l’imperi tsarista en el primer estat socialista va suposar La Revolució d’Octubre (1917) Tractat de Brest-Litovsk: pèrdua dels països bàltics i Finlàndia (exigències d’Alemanya) i Ucraïna s’independitzava va decidir l’intent de Kerenski d’implantar una república parlamentària va enfrontar-se a mitjançant la retirada de la guerra (III-1918) després de el 25-X, quan hi havia convocat el II Congrés dels Soviets de tot Rússia va tenir lloc converses des del XI i signatura d’un armistici, seguit d’una gran ofensiva militar alemanya noves institucions de l’estat mitjançant legislatiu: Soviet Suprem (antic Congrés dels Soviets), format pel Soviet de les Nacionalitats i el de la Unió, i que votava el Presidium com són l’aixecament dels mariners (Kronstadt) la mobilització armada d’obrers dels barris de Petrograd on els bolxevics tenien la majoria l’assalt al Palau d’Hivern, seu del govern primeres mesures socials de caràcter revolucionari executiu: Consell de Comissaris del Poble l’expropiació de les terres de la Corona, l’església i la noblesa, lliurant-les als pagesos que les explotaven com són a més de control obrer sobre les empreses (>5 obrers) l’acció de la Guàrdia Roja i el suport dels soviets i els comitès de fàbrica a la resta del país nacionalització de la banca dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Imperi, amb el desig que s’associessin a Rússia

4 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (2) va donar pas a una guerra civil ( ) que va fer poder mantenir l’esforç bèl·lic i accelerar la desaparició de la propietat privada implantar noves condicions organitzatives degut a a fi de la resistència d’una part de l’exèrcit tsarista, els membres de les classes privilegiades, la pagesia propietària i algunes ètnies (cosacs), que formaren l’Exèrcit Blanc l’oposició i la intervenció de potències hostils (francesos, britànics, americans, polonesos, japonesos i altres) i el bloqueig internacional consistia en activar el control de l’economia per part de l’Estat anomenades amb mesures com comunisme de guerra augmentar la producció millorar les condicions de vida de la població estatalitzar la indústria i el control i la distribució de la producció agrària, i nacionalitzar el comerç interior i exterior, les indústries (>10 obrers); limitació de drets sindicals; obligació de lliurar la major part del blat; ... de implantant la rectificació de la política a fi de NEP (Nova Política Econòmica) van provocar la consistia en va resultar van imposar-se manca de proveïment a les ciutats rebel·lió de mariners (III-21) i revoltes de pagesos retornar a l’economia de mercat i permetre la propietat i la iniciativa privada més recolzament a la revolució augment de producció pujada de preus guanys privats reaparició de petits empresaris i de kulaks per la força (a pagesos i industrials) i afegit a

5 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (3) va modificar l’organització de l’Estat transformat en federació de repúbliques amb el nom de Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1922) va afectar les llibertats bàsiques que van patir mitjançant grans limitacions el Tractat de la Unió, convertit en la primera constitució (1924) com ara la cultura la llibertat religiosa el sufragi universal i les regles de la democràcia que va viure un gran esplendor, un desenvolupament de les vanguàrdies i l’aparició del realisme socialista de manera que el Partit Comunista va convertir-se en la institució determinant i progressivament va consolidar-se la identificació Partit-Estat

6 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.4. De Lenin a Stalin moviments revolucionaris a altres països va provocar La Revolució d’Octubre França, Itàlia, Espanya com són va intentar va travessar arran de la mort de Lenin (1924) Hongria Alemanya expandir-se, coordinar la seva activitat a l’exterior i cercar recolzament un gran debat intern sobre on va haver la direcció del partit i de l’Estat soviètic que va guanyar mitjançant la implantació d’un sistema comunista efímer (1919, Béla Kun) la revolta dels espartaquistes (1919) durament reprimida entre la creació de Partits Comunistes i de la Tercera Internacional (1919) la dreta (Stalin, Bukharin...) l’esquerra (Trostki) s’establia un centralisme absolut i es concentrava el poder en un dirigent (la resta van ser expulsats, empresonats o anul·lats) un poder autoritari resultant defensaven donat que va eliminar la NEP i va impulsar plans quinquennals i la col·lectivització la construcció d’una societat sense societat privada l’ocupació del poder per part de Stalin alentir el ritme revolucionari (ja imposat per Lenin en els seus darrers temps) aprofundir en la revolució socialista tots els membres del Partit havien de sotmetre’s a la línia oficial, elaborada pel seu màxim dirigent (sense debats) i la ideologia del Partit tenia la primacia a tot arreu que va implantar nous mètodes en la revolució i el Partit

7 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.5. L’època de Stalin (1) va impulsar Josif Stalin pretenia que un home nou sorgís del procés revolucionari, amb uns valors més col·lectius que individuals la imposició de l’economia socialista va promoure una estatalització: el domini de tots els sectors econòmics per part de l’Estat i requeria a través de de manera que la planificació de l’economia a gran escala la societat fos més justa i igualitària la col·lectivització dels béns de producció i de la distribució de la riquesa que de fet va ser per tal de mitjançant la col·lectivització massiva de les explotacions fer de l’agricultura un sector de producció extraordinari convertir l’URSS en un país plenament industrial Plans Quinquennals mitjançant que elaborava agrupant-les en va plantejar centrat en el Gosplan, l’organisme superior de planificació kolkhozos (cooperatives) i sovkhozos (granges estatals) problemes com el foment de la indústria pesada resistències poca producció, mecanització lenta de manera que que va ser superades amb els recursos dedicats a millorar el nivell de vida eren escassos molt ràpida ( : dos terços de les terres productives) pressions i coercions

8 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.5. L’època de Stalin (2) la concepció del socialisme en un sol país va implantar va modificar l’organització política mitjançant la va viure com una conseqüència de un règim de dictadura Consitució de 1936 una situació internacional complicada i de rebuig transformant-se en basat en el culte a la personalitat que imposava amb moments com “dictadura sobre el proletariat” estructures polítiques i socials cada cop més rígides l’eliminació de qualsevol dissidència, començant per la vella guàrdia bolxevic (purgues) una unió més estreta entre el Partit i l’Estat per això es parla de la Guerra Civil espanyola (l’únic país que va ajudar la República) l’ascensió dels feixismes i el pacte Antikomintern dominades per per causa de lluites internes pel poder una classe dirigent (Nomenklatura) que prenia totes les decissions la soledat davant l’agressió de Hitler (d’aquí el Pacte de no agressió germanosoviètic de 1939, trencat el 1941) la imposició d’un model únic de revolució