10. La crisi del sistema de la Restauració ( )

Presentación del tema: "10. La crisi del sistema de la Restauració ( )"— Transcripción de la presentación:

1 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.1. El reformisme dinàstic ( ) i La Mancomunitat de Catalunya ( ) conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el “govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema: Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció) projecte de reforma de l’administració local (més autonomia per a Diputacions i Ajuntaments) millores socials: descans dominical, INP (1908) Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura) cau després de la Setmana Tràgica (1909) El procés polític viu presència al Marroc a partir de acord amb França (1900) Conf. Algesires (1906): Rif Tractat Hispanofrancès (1912) porta intents de reforma des dels partits dinàstics (“regeneracionisme”) destaca atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de soldats (reservistes) protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals de juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos (>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions, empresonaments, condemnes a mort (5), tancament d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres) liberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació del poder de l’Església: reforma finançament església i Llei del “candau” (1910): limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència substitució de l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes urbanes reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a tothom i supressió redempció en metàl·lic millores laborals (treball dona) projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats (1913) (aproximació al catalanisme) permet formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914): institucions: assemblea general (diputats provincials), presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent (president i vuit consellers) desenv. econòmic: obres públiques (construcció de carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica

2 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.2. Les forces d’oposició i Catalanisme i republicanisme (1901-9) El procés polític viu carlisme: segueixen les disputes de finals XIX Vázquez de Mella abandona i funda el P. Tradicionalista (1919) fracàs de la col·laboració de la burgesia catalana amb els partits dinàstics porta tradicionalisme: mateixes bases socials que carlisme fundació Requeté (1907) unificació carlins, integristes i tradicionalistes: Comunió Tradicionalista (1931) moviments d’oposició impuls al catalanisme polític: sorgiment Lliga Regionalista (1901) i consolidació com a partit hegemònic discrepàncies ideológiques (radicals i possibilistes) i escissió (1904) Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906) i F. Cambó destaca republicanisme: molt fragmentat fins a la creació d’Unió Republicana (1903, Salmerón) rebuig a la integració a Solidaritat Catalana: fundació P. Radical (1908, Lerroux) a través de partit i sindical socialistes: PSOE: augment d’afiliats durant el període, participació electoral (Pablo Iglesias, 1910) UGT: gran creixement (Largo Caballero) escissió i fundació PCE (1921) formació de Solidaritat Catalana (1906), després de la Llei de jurisdiccions (1906) i l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria electoral de 1907 (41 diputats de 44) problemes posteriors per discrepàncies entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin. local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt. Barna, Setmana Tràgica anarcosindicalisme: vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada per la FTRE, amb desavinences amb la UGT creació del moviment unitari Solidaridad Obrera (1908): organitza la vaga de la S. Tràgica, i es transforma en CNT (1910): anarcosindicalista, revolucionari i apolític Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró Centre Nacionalista Republicà (1906, Domènech i Montaner): escindits de Lliga; fundació d’ateneus i diari (El Poble Català) Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): aliança amb P. Radical, desfeta electoral i desaparició (1916)

3 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
L’any 1917 lluites de lideratge a l’interior dels partits dinàstics intromissions del rei impossibilitat de la Lliga d’imposar la seva presència als governs nacionals divisió entre oficials africanistes i peninsulars (aquests es queixen del sistema d’ascensos i els salaris) conflueixen a causa de crisi militar crisi política a causa de formació juntes de defensa (que s’estenen arreu) i manifest (VI-1917: crida a la renovació política manifestada suspensió de les Corts (Romanones, 1916, davant les acusacions de corrupció) Dato al govern (IV-1917): es nega a reobrir la cambra i declara l’Estat d’excepció descens del nivell de vida: els salaris pugen menys que els preus i aquests s’encareixen perquè les exportacions són una gran oportunitat de beneficis motivada crisi obrera manifestada acaben degut porta onada de vagues (1916-7) vaga general (VIII-1917) contra la pujada de preus que adquireix caràcter polític desacords sindicals i repressió militar (llei marcial: va afeblir el règim i radicalitzar l’oposició obrera) assemblea de parlamentaris catalans (5-VII-1917): govern provisional i convocatòria de Corts constituents per elaborar una nova constitució per reformar el sistema convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i separació de la Lliga per por a les mobilitzacions obrers cada una pel seu costat: Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia) els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures

4 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.6. La descomposició del sistema ( ) Els darrers anys de la Restauració - fracàs govern de concentració (1917) amb Lliga - torn dinàstic altre cop: deu governs en cinc anys ( ) i incapacitat de fer reformes es reprèn la política d’expansió militar al Marroc (1919) crisi social crisi política donat segueix actuació catalanisme manifestada s’enfronta campanya per l’autonomia (1918) i projecte estatut (mal rebut pel govern, 1919) P. Rep. Català (Layret, 1917) Acció Catalana (1922, fundat per escindits Lliga) Estat Català (Macià, 1922) USC (Serra i Moret, Campalans, 1923) moviment revolucionari d’Abd el-Krim trienni bolxevic ( ): revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de teres i repartiment de propietats) iniciades a Andalusia i esteses per Extremadura i La Manxa rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)] enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre, recolzat per la Lliga provoca desastre d’Annual (1921, deu mil morts) vaga de La Canadenca (1919), reeixida nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de presos: locaut i repressió sindical radicalització de les postures: =atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Ascaso) =sindicats lliures i pistolers a sou patronals =estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido) degut mala organització de l’operació (Expediente Picasso) resulta violència com a substitut de l’acció sindical pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920]) confluència entre empresaris, policies, militars i polítics per desmantellar el sindicalisme la patronal aprofita la situació per reduir el nombre d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció posterior a la guerra mundial)

5 10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
10.7. La dictadura de Primo de Rivera ( ) la nit del 12/13-IX-1923 per Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya) en connivència amb Alfons XIII s’implanta La dictadura Directori militar ( ) Directori civil ( ) travessa primeres mesures: suspensió règim constitucional dissolució cambres legislatives cessament autoritats civils prohibició partits i sindicats militarització ordre públic problemàtica social, crisi política (inoperància) i corrupció i problemes creats per la presència al Marroc (lleves i exèrcit en entredit) temor de l’oligarquia a les reformes proposades pel govern García Prieto (?), evitar debat de l’Expedient Picasso adopta degut s’enfronta conspiracions militars (sanjuanada: 1926) Aliança Republicana anarquisme: insurreccions, creació FAI (1927) socialisme: indecisió i col·laboració catalanisme radical (Macià: Prats de Molló, 1926) universitaris (FUE), intel·lect.: Unamuno, Ortega, ... reorganització política: promulgació d’Estatuts municipals i provincials: dissolució dels ajuntaments i substitució per juntes integrades pels contribuents més grans de les localitats creació de la Unión Patriótica Assemblea Nacional Consultiva (1927): representants de corporacions, funcionaris administratius i representants socials escollits des del poder acaba dictablanda: dimissió Primo (1930) i govern Berenguer pacte de Sant Sebastià (VIII-1930) intent d’insurrecció miitar (Galán i García Hernández) govern Aznar (II-1931) i convocatoria eleccions municipals guerra del Marroc: assumeix l’Alt Comissionat (1924) política de col·laboració amb França desembarcament d’Alhucemas (1925), rendició d’Abd el-Krim i ocupació efectiva (1927) antiautonomisme: liquidació Mancomunitat i clausura d’institucions catalanistes prohibició senyera i manifestacions en llengua catalana depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals, censura a la premsa i a la publicació de llibres actua en foment d’obres públiques (ferrocarril, carreteres, plans hidroelèctrics, ...) Decret de Protecció de la Indústria Nacional (concessió d’ajudes estatals) formació i concessió de grans monopolis (CTNE, CAMPSA) creació de l’Organització Corporativa Naciona (per eliminar els conflictes socials): comitès paritaris d’obrers i treballadors per reglamentar els salaris i les condicions de treball 1929: Exposició Internacional a Barcelona (reactivament econòmic, > nous llocs de treball) economia i societat cerca destaca orientació intervencionista, que combina l’augment del proteccionisme amb l’impuls al desenvolupament industrial dels béns d’inversió i provocarà un notable augment del dèficit